Post on 24-Aug-2020
Esports
Estudi Energètic, monitoratgeelèctric i certificació
energètica del camp de futbolde La Granada
Ajuntament de la Granada
Març 2016
Greenstorm SostenibilitatEnergètica, SL
El present document és propietat de la Diputació de Barcelona. La seva redacció es vaencarregar a l’empresa Greenstorm Sostenibilitat Energètica, SL, en data del 27 de maigde 2015.
FITXA TÈCNICA
PROJECTETítol: Estudi energètic, monitoratge elèctric i certificació energètica del Camp de
futbol municipal de futbol de la GranadaReferència: 304105Ubicació: Ctra. Sta Fe del Penedès S/N. La GranadaÚs: Esportiu
ESTALVI CONSUM ACTUALEnergètic: Electricitat: 7.183 kWh (22,5%) 31.871 kWhEconòmic: Electricitat: 1.044 € (17,1%) 7.405 €
Pay back: 3,5 anysEmissions: Electricitat: 2,4 tCO2
CLIENTNom: Ajuntament de la GranadaAdreça: Carrer de l'Estació, 25, 08792 La Granada (Barcelona)CIF: P-0809300-GPersona contacte Glòria Ramon Martorell. ramonmg@diba.cat
Nom: Diputació de Barcelona. Gerència de Serveis d’EsportsAdreça: Pg. De la Vall d’Hebron, 171. Recinte Mundet-Edifici Migjorn
1ª Planta. 08035. Barcelona.CIF: P-0800000-B
EQUIPOriol Barber Raméntol Enginyer tècnic industrial. Nº col·legiat 20.927Sergi Pérez Cobos Arquitecte i arquitecte tècnic. Nº col·legiat 8.810
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
1
ÍndexÍndex 1
Resum de l’estat energètic del centre ..............................................................................................................................3
0.1. Consum d’electricitat ...............................................................................................................................3
0.1.1. Potència contractada ...............................................................................................................................3
0.1.2. Reactiva ..................................................................................................................................................3
0.1.3. Envolupant tèrmica ..................................................................................................................................3
0.1.4. Calefacció................................................................................................................................................3
0.1.5. Producció d’aigua calenta sanitària..........................................................................................................3
0.1.6. Il·luminació ..............................................................................................................................................4
0.1.7. Resta d’equips consumidors d’electricitat ................................................................................................4
0.2. Consum d’aigua.......................................................................................................................................4
0.2.1. Contractació de l’aigua ............................................................................................................................4
1 Resum de les mesures analitzades .........................................................................................................5
1.1. Taula resum de les actuacions ................................................................................................................5
2 Seguiment energètic................................................................................................................................9
2.1. Consum elèctric.......................................................................................................................................9
2.2. Consum d’aigua.....................................................................................................................................10
3 Abast de l’estudi i dades del centre........................................................................................................11
3.1. Abast de l’estudi ....................................................................................................................................11
3.2. Objectius de l’estudi...............................................................................................................................11
3.3. Monitoratge de consums elèctrics..........................................................................................................11
4 Dades generals del centre estudiat........................................................................................................12
4.1. Descripció del centre .............................................................................................................................12
4.2. Programa de funcionament....................................................................................................................12
5 Anàlisi de consums................................................................................................................................14
5.1. Consideracions prèvies .........................................................................................................................14
5.2. Comportament energètic actual .............................................................................................................15
5.2.1. Consum de subministres energètics i d’aigua del centre........................................................................15
5.2.2. Consum d’electricitat .............................................................................................................................16
5.2.2.1. Consum d’electricitat diari......................................................................................................................19
5.2.2.1.1. Setmana del 15/08/2015. Setmana festiva de l’agost ...................................................................19
5.2.2.1.2. Setmana del 19/1/2015. Setmana típica de temporada esportiva d’hivern ...................................21
5.2.2.1.3. Setmana del 25/5/2015. Setmana típica de temporada esportiva d’estiu......................................22
5.2.2.1.4. Importància de la il·luminació exterior ..........................................................................................23
5.2.3. Consum d’aigua.....................................................................................................................................24
6 Anàlisi de la contractació energètica......................................................................................................26
6.1. Contractació elèctrica ............................................................................................................................26
6.1.1. Anàlisi energia reactiva..........................................................................................................................26
6.1.2. Anàlisi potència elèctrica .......................................................................................................................26
6.1.3. Estudi nova potència contractada ..........................................................................................................27
7 Justificació de la viabilitat tècnica i econòmica de les mesures d’estalvi proposades .............................30
7.1. Taula resum de les actuacions ..............................................................................................................30
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
2
7.2. Mesures d’estalvi ...................................................................................................................................34
7.2.1. MCE 1200. Ajust de la potència contractada .........................................................................................34
7.2.2. MCE 4200 Substitució de lluminàries amb fluorescents tl8 per altres de tecnologia led i detectors de
presència en vestidors...........................................................................................................................36
7.2.3. MCE 5500. Modificació i posada en marxa de la instal·lació solar tèrmica.............................................40
7.2.4. MCE 6301. Desconnexió de l’ACS a la cisterna del WC i les aixetes dels rentamans ............................42
7.2.5. MCE 6302. Substitució de cisternes de vàter actuals per altres de doble descàrrega ............................44
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
3
Resum de l’estat energètic del centre
0.1. Consum d’electricitatEl consum d’electricitat del camp de futbol s’ha incrementat en l’any 2014 respecte als valors que
apareixen del 2010 a 2012 a l’informe d’avaluació energètica en un 18,4% i en un 16,8% la despesa
econòmica associada.
0.1.1. Potència contractadaEl subministrament elèctric consta d’una tarifa 3.0A amb una potència contractada de 30kW per als
3 períodes. S’ha detectat una potència contractada massa baixa als períodes P1 i P2, i un excés de
potència contractada al període P3. Aquest excés de potència contractada en l’últim període és fruit
a que abans era obligatori contractar igual o superior potència el període P3 respecte al P2. En
l’actualitat això no és obligatori i es poden optimitzar els tres períodes.
0.1.2. ReactivaLa despesa associada a l’energia reactiva és de 117,4 €/any.
0.1.3. Envolupant tèrmicaEl vestidor antic per haver estat construït a l’any 1984, o no disposa o disposa de molt poc aïllament
tèrmic a diferència dels nous vestidors que per haver estat construïts al 2009 disposen d’aïllament
tèrmic en tota la seva envolupant.
Les finestres de l’edifici antic tampoc disposen de vidres dobles a diferència del nou edifici. Aquest
fet fa que la demanda energètica del vestidor antic sigui superior a la del vestidor nou.
0.1.4. CalefaccióL’edifici dels nous vestidors disposa d’un sistema de bomba de calor tipus Split per a cada un dels
dos vestidors i un per l’àrbitre.
Les estances de l’edifici vell es calefacten amb radiadors elèctrics.
0.1.5. Producció d’aigua calenta sanitàriaEls vestidors antics compten amb un termo elèctric que l’únic subministrament d’aigua que proveeix
als vestidors. Aquesta única entrada d’aigua abasteix a l’aigua de les dutxes, de les piques, i
sorprenentment dels inodors.
Pel que fa els nous vestidors disposen d’un dipòsit acumulador recolzat per una instal·lació solar
tèrmica que el dia de la visita es trobava fora de servei. Aquest problema és degut a una mala
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
4
ubicació de les sondes de temperatura quan es va executar la instal·lació. I a una falta de pressió
en el circuit primari.
S’ha pogut detectar que el consum nocturn fins les 4:00 del matí a l’hivern està vinculat a
l’escalfament de l’aigua per part del termo elèctric.
0.1.6. Il·luminacióS’observa una gradació en el consum d’electricitat vinculat a les hores de llum natural que fa pensar
que es fa un ús racional de l’encesa dels focus adaptant l’encesa a les demandes de cada moment.
D’altra banda es detecta a les nits de l’hivern hi ha un excés de consum que no s’ha pogut
determinar si està vinculat a la il·luminació o a que hi ha equips que no queden tancats
energèticament parlant i que provoquen un important consum.
Els vestidors especialment els antics disposen d’una instal·lació de fluorescents TL8 amb balast
electromagnètic. En l’interior dels vestidors manquen sistemes de regulació i control de la llum que
garanteixin que queden tancades les llums quan no hi ha ningú canviant-se.
0.1.7. Resta d’equips consumidors d’electricitatA part dels equips consumidors d’electricitat abans esmentats s’ha detectat: neveres, congeladors,
equips de megafonia, rentadores, assecadores i cafeteres. Tots aquests equips no haurien de tenir
una repercussió important en el consum d’energia del camp de futbol.
0.2. Consum d’aiguaNo es pot determinar el consum d’aigua associat als usos del camp de futbol (sanitaris i reg del
camp) degut a que només hi ha un subministrament d’aigua que abasteix al camp de futbol i la
piscina.
En aquest sentit es recomana instal·lar un comptador d’aigua en algun dels dos equipaments per
poder estudiar més acuradament el consum d’aigua que es fa dels dos equipaments.
0.2.1. Contractació de l’aiguaLes condicions de contractació de l’aigua per als equipaments dels ajuntaments són immillorables.
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
5
1 Resum de les mesures analitzades
1.1. Taula resum de les actuacionsEl centre té un consum elèctric anual de referència de 31.871 kWh i d’aigua de 3.156 m3. La
despesa vinculada al consum elèctric és de 7.405 €/any i d’aigua de 3.018 €/any.
En la present auditoria s’han estudiat 5 mesures d’estalvi energètic de les quals 3 es consideren
d’interessant aplicació, de les que 2 tenen un període de retorn de la inversió inferior a 1 any.
La implementació de les 5 mesures d’estalvi, repercutiria en un estalvi del consum d’energia del
22,5% i d’aigua d’un 0,6%, però un estalvi de la despesa energètica i d’aigua del 15,8%. La inversió
global per aconseguir aquests objectius s’estima en 4.520 € i el retorn simple (sense tenir en
compte l’increment futur dels costos energètics) de 2,7 anys.
TOTAL MESURES PROPOSTESConsum
actual (m3 okWh)
Despesaactual
amb IVA(€)
Estalvi inversióamb
IVA (€)
paybacksimple
kWh o m3 tCO2 € amb IVA
TOTAL AIGUA (m3) 3.156 3.018 18 0,6% 0,01 0,6% 17 0,6% 1.395 82,4anys
TOTAL ELECTRICITAT (kWh) 31.871 7.405 7.183 22,5% 2,37 22,5% 1.628 22,0% 3.125 1,9 anys
TOTAL 35.027 10.423 2,38 22,5% 1.645 15,8% 4.520 2,7 anys
Taula resum totes les mesures estudiades
La implementació de les 2 mesures d’estalvi amb períodes de retorn de la inversió inferior a 1 any,
repercutiria en un estalvi del consum d’energia del 15,2% i un estalvi de la despesa energètica del
19,3%. La inversió global per aconseguir aquests objectius s’estima en 499 € i el retorn simple
(sense tenir en compte l’increment futur dels costos energètics) en 0,3 anys.
TOTAL MESURES PROPOSTESAMB PERÍODE DE RETORN DE
LA INVERSIÓ <1 ANY
Consumactual (m3 o
kWh)
Despesaactual
amb IVA(€)
Estalvi inversióamb
IVA (€)
paybacksimple
kWh o m3 tCO2 € amb IVA
TOTAL AIGUA (m3) 3.156 3.018 0 0,0% 0,00 0,0% 0 0,0% 0 -
TOTAL ELECTRICITAT (kWh) 31.871 7.405 4.852 15,2% 1,60 15,2% 1.432 19,3% 499 0,3 anys
TOTAL 35.027 10.423 1,60 15,2% 1.432 14,5% 499 0,3 anys
Taula resum totes les mesures amb un retorn inferior a 1 any
Les propostes d’estalvi endreçades per pay back simple queden reflectides en la següent taula:
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
6
CODI NOMPay Back
Simple[anys]
MCE1200 Ajust de la potència contractada 0,44
MCE5500 Modificació i posta en marxa de la instal·lació solartèrmica 0,31
MCE6301 Eliminació de l'ACS de la cisterna del WC i les aixetesdels rentamans 3,09
A continuació es presenta la taula de mesures d’estalvi on s’indiquen les dades més significatives
de les mesures estudiades. En aquesta taula s’ha realitzat una avaluació econòmica per a
cadascuna de les mesures independentment de les altres.
A la taula es pot observar el valor actual net (VAN) de les inversions que permet calcular el valor
present d'un determinat nombre de fluxos de caixa generats per una inversió. La metodologia
consisteix en descomptar al moment actual, tots els fluxos de caixa futurs del projecte. EL VAN
representa la diferència entro el que valen les coses i el que costen (Inversió), és a dir, consisteix
en determinar l'equivalència en el temps 0 dels fluxos d'efectiu futurs que genera un projecte i
comparar aquesta equivalència amb el desemborsament inicial.
La fórmula és la següent:
On “r” és el tipus d'interès al qual descomptem els fluxos de caixa. Si es tracta d'un projecte sense
risc, es prendria com a referència el tipus de la renda fixa, de tal manera que amb el VAN s’estima
si la inversió és millor que invertir en alguna cosa segura, sense risc específic. Normalment "r" sol
representar el cost mitjà ponderat de capital (CMPC), és a dir, el cost dels diners per a la
companyia, que mostra el valor que creen les corporacions per als accionistes (rendibilitat del
capital invertit).
I on “t” és el nombre de períodes (normalment anys) sobre el qual s'analitza l'operació.
Mesura descartada
Mesura seleccionada amb Pay Back >1 any
Mesura seleccionada amb Pay Back <1 any
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
7
Si el VAN és superior a 0 la inversió produirà guanys per sobre de la rendibilitat exigida i el projecte
pot acceptar-se. Si el VAN és 0 no es produeixen guanys ni pèrdues però si és inferior llavors la
inversió donarà guanys per sota de la rendibilitat exigida.
Finalment la taula presenta les inversions endreçades per taxa interna de retorn (TIR). Es defineix
com TIR del Projecte, la taxa de descompte que converteix en VAN a zero, és a dir marca la
frontera entre inversions amb VAN positiu i inversions amb VAN negatiu:
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
8
A continuació es presenta la taula resum de totes les mesures avaluades en la present auditoria energètica:
CODI NOM TipusCONSUM
Consum totalfont energètica
[kWh]
Consumanual de
referència[kWh]
Consumanual de
referènciadesprés
d'implantació[kWh]
Estalvianual
previst[kWh]
Estalvianual
previst[tCO2]
Percentatged’estalvirespecte
referència[%]
Percentatged’estalvitotal font
energètica[%]
Estalvianual
previstamb
IVA[€]
InversióPECambIVA[€]
PaybackSimple[anys]
TIR[%]
VAN[€]
PeriodeTIR iVAN
CONTRACTACIÓ
MCE1200 Ajust de la potència contractada Electricitat 31.871 31.871 31.871 0 0 0,0% 0,0% 445 196 0,4 127% 227,4 1 any
INSTAL·LACIÓ IL·LUMINACIÓ
MCE4200Substitució fluorescents tl8 vestuaris
antics i incorporar detectors depresencia en vestuaris i banys
Electricitat 31.871 2.756 2.188 568 0 0 0 92 2.305 25,2 -1% -1.269
25anys
ACS
MCE5500 Modificació i posta en marxa de lainstal·lació solar tèrmica Electricitat 31.871 12.541 7.689 4.852 1,60 38,7% 15,2% 988 303 0,3 70% 188,1 1 any
MCE6301 Eliminació de l'ACS de la cisterna delWC i les aixetes dels rentamans Electricitat 31.871 12.541 10.777 1.763 0,58 14,1% 5,5% 104 321 3,1 27% 86,2 3 anys
AIGUA
MCE6302 Substiució cisternes de vàter actualsper altres amb doble descàrrega aigua 3.156 3.156 3.138 18 0 1% 1% 17 1.395 82,4 - - -
Llegenda 1 Llegenda 2Mesura descartada Payback simple Valor resultant de la formula: Inversió /Estalvi
Mesura seleccionada amb Payback >1any TIR Taxa interna de retorn
Mesura seleccionada amb Payback <1any VAN Valor actual net calculat amb una taxa del 5% del descompte
Període TIR i VAN Període en el que s'ha calculat el VAN
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
9
2 Seguiment energèticAquest apartat te com objecte valorar si s’han produït estalvis des que es va produir la primera
visita al centre el 9/6/2015 fins al final del període de prestació d’aquest servei i determinar quines
han estat les causes.
La descàrrega de dades de consum del comptador junt amb l’accés a la factura elèctrica on-line ha
permès fer aquest seguiment.
2.1. Consum elèctricDe la comparació dels consums mensuals des que tenim dades (gener del 2014) fins l’actualitat es
pot veure que des de l’agost del 2015 s’ha produït un descens sostingut en el consum elèctric
mensual d’entre el 4 i el 15%. Per altra banda a partir del gener del 2016 s’ha detectat un increment
en el consum del 9%.
2014 2015 2015 2016 2016
kWh kWh % variació kWh % variació
Gener 3,443 3,678 7% 3,761 9%
Febrer 2,745 3,151 15%
Març 3,042 3,168 4%
Abril 2,318 2,230 -4%
Maig 2,408 2,620 9%
Juny 2,474 2,476 0%
Juliol 1,509 2,118 40%
Agost 1,588 1,343 -15%
Setembre 3,125 2,602 -17%
Octubre 3,123 2,949 -6%
Novembre 3,286 3,146 -4%
Desembre 2,976 2,723 -9%
TOTALS 32,037 32,204 4% 3,761 -100%
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
10
La principal acció vinculada al descens del consum elèctric han estat la posada en marxa de la
instal·lació solar tèrmica.
La causa de l’increment en el consum elèctric des del gener del 2016 sembla tenir a veure a la
incorporació de 2 calefactors nous en els vestidors vells.
2.2. Consum d’aiguaNo es disposa de dades
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
11
3 Abast de l’estudi i dades del centre
3.1. Abast de l’estudiEl present estudi energètic abasta el comportament energètic del camp de futbol de la Granada.
3.2. Objectius de l’estudiEl present estudi energètic té com a principals objectius:
Reconeixement i descripció bàsica de l’equipament i de les seves instal·lacions tècniques
(estat actual de conservació i funcionament).
Estudi de consums a partir de dades existents (es preveuen dades d’electricitat,
combustibles i aigua dels darrers dos anys) i mesures in situ.
Pla d’actuació a curt termini (1 any) per aconseguir estalvis superiors al 10 % de la
despesa energètica sense necessitat d’inversió. Plans d’actuació a mig i llarg termini amb
inversions.
Seguiment energètic des de la visita fins la finalització del contracte per tal de detectar
puntes de consum ineficients i/o verificar els estalvis aconseguits amb la implementació
d’algunes de les mesures propostes.
3.3. Monitoratge de consums elèctricsUn sistema de monitoratge te com a objectiu proveir d’informació sobre paràmetres energètics
d’una instal·lació, edifici o industria,... per la optimització de la gestió dels consums energètics.
Alhora el monitoratge permet prendre consciencia a l’usuari sobre els consums energètics vinculats
a la seva activitat.
Per la prestació d’aquest servei Greenstorm va incloure com a millora la implantació d’un sistema
de monitoratge en capçalera del consum elèctric. Degut a problemes de cobertura del comptador
no s’ha pogut fer un monitoratge en temps real. El que s’ha fet són descàrregues de consums
elèctrics horaris que s’han penjat i es poden visualitzar a la plataforma DEXCELL.
Aquesta descàrrega a efectes pràctics permet fer un estudi més detallat del patró de consum
elèctric de l’usuari alhora que permet fer un seguiment dels estalvis aconseguits a partir de la
implementació de mesures d’estalvi proposades.
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
12
4 Dades generals del centre estudiat
4.1. Descripció del centreL’activitat esportiva del camp de futbol es desenvolupa en dos edificis bàsicament i un cobert que fa
de bar. Un edifici més antic destinat a vestidor i a espai social del club construït a l’any 1984, i un
edifici més recent construït al 2009.
L’edifici antic disposa d’una envolupant tèrmica sense aïllament tèrmic i finestres amb vidres
simples i fusteria metàl·lica.
L’edifici nou va ser construït amb posterioritat a l’aplicació CTE-HE1 (2006) i compta amb uns
tancaments amb aïllament tèrmic i una instal·lació solar tèrmica.
Fotografia àrea del centre
4.2. Programa de funcionamentTot i que els horaris de funcionament del camp de futbol poden variar cada temporada, durant l’any
2014 l’horari de funcionament fa ser el següent:
HORARI TEMPORADA ESPORTIVA1 h 2 h 3 h 4 h 5 h 6 h 7 h 8 h 9 h 10
h11h
12h
13h
14h
15h
16h
17h
18h
19h
20h
21h
22h
23h
24h
DILLUNS
DIMARTS
DIMECRES
DIJOUS
DIVENDRES
DISSABTE
DIUMENGE
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
13
CALENDARI 2014
Gener Febrer Març1 2 3 4 5 1 2 1 2
6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9 3 4 5 6 7 8 9
13 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 16 10 11 12 13 14 15 16
20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23 17 18 19 20 21 22 23
27 28 29 30 31 24 25 26 27 28 24 25 26 27 28 29 30
31
Abril Maig Juny1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 1
7 8 9 10 11 12 13 5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 8
14 15 16 17 18 19 20 12 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 15
21 22 23 24 25 26 27 19 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 22
28 29 30 26 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28 29
30
Juliol Agost Setembre1 2 3 4 5 6 1 2 3 1 2 3 4 5 6 7
7 8 9 10 11 12 13 4 5 6 7 8 9 10 8 9 10 11 12 13 14
14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 17 15 16 17 18 19 20 21
21 22 23 24 25 26 27 18 19 20 21 22 23 24 22 23 24 25 26 27 28
28 29 30 31 25 26 27 28 29 30 31 29 30
Octubre Novembre Desembre1 2 3 4 5 1 2 1 2 3 4 5 6 7
6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9 8 9 10 11 12 13 14
13 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 16 15 16 17 18 19 20 21
20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23 22 23 24 25 26 27 28
27 28 29 30 31 24 25 26 27 28 29 30 29 30 31
TEMPORADA ESPORTIVA SENSEACTIVITAT
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
14
5 Anàlisi de consums
5.1. Consideracions prèviesPer a la realització de l’anàlisi de consums es disposen dades referents a la facturació energètica
recopilada i entregada pel client dels subministraments gas ( anys 2012 al 2014) i d’aigua (2013 a
2015). En el cas de l’electricitat les dades facilitades no semblen correspondre a aquest equipament
i ja s’ha informat d’aquesta incidència. Tant aviat com es disposi d’aquesta dada es completarà el
present document, fins al moment s’utilitzaran les dades descarregades del comptador que van des
del 6 d’octubre del 2014 fins l’actualitat.
S’han estudiat les corbes de consum associades a la facturació real i la seva evolució en el temps.
A partir del consum durant aquests períodes s’ha establert un consum de referència anual, que
servirà com a període base per calcular els estalvis de les diferents mesures.
L’objecte de la corba de consum de referència és determinar quin perfil de consum tindria el centre
durant un any amb les condicions actuals (de l’envolupant de l’edifici, les seves instal·lacions, i
programa funcional i ús), i els costos associats amb les condicions econòmiques actuals dels
subministraments.
És per això que la corba de consum de referència és teòrica i en aquest cas s’ha considerat com a
la mitjana de consums mensuals del període en que disposem de factures fiables.
Pel que fa al cost econòmic associat a la corba de referència, s’ha tingut en compte un cost estàtic
associat a l’última factura disponible de cadascun dels subministraments.
Els preus, incloent despeses fixes (com el terme de potència en el cas de l’electricitat) sense IVA,
considerats en el present estudi pels diferents subministraments es justifiquen en cadascun dels
apartats pertinents i es resumeixen en la taula següent:
ELECTRICITAT AIGUA
0,1920 €/kWh 0,79020 €/m³
Preus de referència dels subministraments amb despeses incloses
El terme variable de les factures energètiques i d’aigua excloent impostos és el següent:
ELECTRICITAT AIGUA
0,1062 €/kWh 0,79020 €/m³
Preus de referència dels subministraments
En el cas de l’electricitat s’ha extret la dada en base a un estudi dels consums per tram de tarifació.
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
15
PREU €/kWh P1 P2 P3 Preu mig
2014 0,129931 0,106233 0,073064 0,106174
El preu del kWh s’ha deduït en funció dels consums ens els diferents períodes al llarg dels últims
anys per cada tram.
CONSUM PER PERÍODES P1 % P1 P2 % P2 P3 % P3 TOTAL
2015 1.490 41% 1.467 40% 721 20% 3.678
2014 8.658 27% 16.566 52% 6.813 21% 32.037
2013 987 41% 932 39% 489 20% 2.408
TOTALS kWh 11.135 29% 18.965 50% 8.023 21% 38.123
5.2. Comportament energètic actual
5.2.1. Consum de subministres energètics i d’aigua del centreDel repartiment del consum per subministres es pot veure que l’aigua representa un 29% del cost
total tot i disposar d’una tarifa econòmica. Això és degut a que l’escomesa de l’aigua és comuna a
les piscines.
Despeses Despeses
€ %
ELECTRICITAT 6.120 71%
AIGUA 2.494 29%
TOTAL 8.614
El repartiment del consum d’energia (kWh/any) del centre auditat, per àmbit de consum, es potveure a les taules i gràfiques següents:
CombustibleConsum Consum Despeses Despeses Emissions
CO2Emissions
CO2
kWh % € % tCO2 %IL·LUMINACIÓ
PISTES ELECTRICITAT 16.574 52% 3.182 52% 5 52%
IL·LUMINACIÓINTERIOR ELECTRICITAT 2.756 9% 529 9% 1 9%
ALTRES EQUIPS ELECTRICITAT 12.541 39% 2.408 39% 4 39%
TOTAL 31.871 100% 6.120 100% 11 100%
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
16
5.2.2. Consum d’electricitatPer l’obtenció del consum de referència l’estudi s’ha basat en el consum d’electricitat des del
desembre del 2013 fins gener del 2015.
2013 2013 2014 2014 2015 2015 REFERÈNCIA REFERÈNCIA
kWh € kWh € kWh € kWh €
Gener 3.443 622 3.678 706,24 3.561 683,68
Febrer 2.745 583 2.745 527,09
Març 3.042 515 3.042 584,12
Abril 2.318 452 2.318 445,10
Maig 2.408 458 2.408 462,38
Juny 2.474 498 2.474 475,05
Juliol 1.509 378 1.509 289,75
Agost 1.588 359 1.588 304,92
Setembre 3.125 588 3.125 600,05
Octubre 3.123 553 3.123 599,67
Novembre 3.286 600 3.286 630,97
Desembre 2.408 514 2.976 730 2.692 516,91
TOTALS 2.408 514,17 32.037 6.335,87 3.678 706,24 31.871 6.119,69
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
17
El consum d’electricitat del centre està vinculat als següents usos:
Il·luminació exterior. Bàsicament considera la il·luminació de la pista.
Il·luminació interior Inclou la il·luminació dels vestidors, bar i sala.
Resta d’equips consumidors. Inclou la resta d’equips consumidors d’electricitat com ara:
bombes, neveres, calefactors, acumuladors,...
ELECTRIC.
IL·LUMINACIÓPISTES
IL·LUMINACIÓINTERIOR
ALTRESEQUIPS TOTAL COST
kWh kWh kWh kWh €
Gener 1.694,11 244,07 1.622,32 3.560,50 683,68
Febrer 1.619,55 233,33 892,13 2.745,00 527,09
Març 1.794,78 258,57 988,65 3.042,00 584,12
Abril 1.120,37 231,80 965,83 2.318,00 445,10
Maig 1.420,72 204,68 782,60 2.408,00 462,38
Juny 1.406,88 217,71 849,41 2.474,00 475,05
Juliol 438,58 191,79 878,63 1.509,00 289,75
Agost 461,54 201,83 924,63 1.588,00 304,92
Setembre 1.777,08 275,00 1.072,92 3.125,00 600,05
Octubre 1.842,57 265,46 1.014,98 3.123,00 599,67
Novembre 1.938,74 279,31 1.067,95 3.286,00 630,97
Desembre 1.058,85 152,55 1.480,60 2.692,00 516,91
TOTALS 16.574 2.756 12.541 31.871 6.120
Gràficament els consums es reparteixen aproximadament de la següent manera.
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
18
Si s’analitza el consum per períodes de tarifació és pot veure com el principal consum d’energia es
produeix en el tram P2 (52%). D’aquesta dada es desprèn que tot i la dificultat, tots els consums
que puguem traslladar a la franja horària P3 i/o eliminar de la franja P1 ens suposaran un estalvi
econòmic (no de consum).
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
19
5.2.2.1. Consum d’electricitat diariEl monitoratge del centre i el posterior estudi de les dades extretes ha permès realitzar la distribució
dels consums elèctrics amb certa fiabilitat. Amb aquest objectiu s’han estudiat diferents períodes
del centre on es poden extreure diferents conclusions.
Aquests períodes d’interès son:
Setmana del 15/8/2015. Setmana festiva de l’agost
Setmana del 29/12/2015. Setmana típica festes nadalenques..
Setmana del 19/1/2015. Setmana típica temporada esportiva d’hivern.
Setmana del 25/05/2015. Setmana típica temporada esportiva estiu.
De la superposició de 3 d’aquests períodes podem extreure les següents conclusions:
5.2.2.1.1. Setmana del 15/08/2015. Setmana festiva de l’agostDe l’observació del consum d’aquesta setmana es pot veure com el consum es entre 1 i 3kWh i que
només dos dies puntualment s’ha produït un major consum (dia 11 i 14 d’agost) degut a l’encesa
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
20
dels focus de la pista. El fet que la punta de consum arribi fins al 13kWh indica que durant aquest
període només es va encendre la meitat dels focus.
Corba de consum setmanal
Si ens centrem concretament en un dia festiu d’estiu (15/8/2015) podem veure que els consums
oscil·len entre 1kW o 3kW i això és degut a l’encesa i apagada d’equips elèctrics com neveres, o
termos elèctrics que es van apagant i encenent en diferents moments del dia.
Corba de consum diària
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
21
5.2.2.1.2. Setmana del 19/1/2015. Setmana típica de temporada esportivad’hivern
El consum d’aquesta setmana representativa s’adapta perfectament a l’horari de funcionament del
centre, és a dir entrenaments per les tardes de dimarts a divendres i partits dissabte al llarg de tot el
dia i diumenge pel matí.
Corba de consum setmanal
Si ens centrem en els consums diaris de dimarts a divendres podem veure un patró de consum
constant consistent en una encesa progressiva de la instal·lació a partir de les 16:00, un major
consum des de les 18:00 fins les 22:00 fruit de la il·luminació del camp (punta de 24kW) i un
consum constant des de les 23:00 fins les 4:00 del matí corresponent a l’enllumenat exterior.
Aquestes comportament queda exemplificat a la següent gràfica:
Corba de consum diària
S’ha detectat que entre les 12:00 i les 4:00 del matí hi ha un increment en el consum elèctric degut
a que el termo elèctric torna a escalfar l’aigua consumida durant l’últim entrenament del dia.
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
22
5.2.2.1.3. Setmana del 25/5/2015. Setmana típica de temporada esportivad’estiu
El consum d’aquesta setmana representativa també s’adapta perfectament a l’horari de
funcionament del centre com en la setmana d’hivern amb la particularitat de que la punta de
consum de la nit és més afilada (dura menys) i és inferior (15-17kW).
Corba de consum setmanal
Si ens centrem en els consums diaris de dimarts a divendres podem veure com a partir de la 1:00 el
consum és constantment baix (entre 1-2kWh) fins les 5:00 en que s’obren els vestidors i el consum
pateix un petit increment (fins els 5kWh) fins les 21:00 en que s’encén el 50% dels focus.
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
23
Corba de consum diària
5.2.2.1.4. Importància de la il·luminació exteriorLa importància de la il·luminació del camp de futbol es pot veure clarament comparant diferents
setmanes de mesos successius és a dir: 2/2/2015, 27/3/2015, 27/4/2015 i 25/5/2015.
Corbes de consum setmanal
De la comparació d’aquestes quatre setmanes podem veure com la setmana de febrer el seu
consum és un 41,8% superior a la de maig, un 29% superior que la d’abril, i un 14% respecte la de
març. Podem veure que les corbes de consum al llarg d’aquestes 4 setmanes són molt semblants
amb l’única diferència que les puntes de màxim consum són més elevades a l’hivern que a l’estiu.
En la gràfica posterior en que es comparen els dimarts d’aquestes 4 setmanes podem veure com la
punta de màxim consum es produeix a les 21:00 però al febrer i al març aquesta punta és molt
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
24
superior (24kWh) als dies d’abril i maig (18 i 14kh respectivament).
Corba de consum diària
Aquesta punta de consum coincideix amb l’encesa dels focus del camp de futbol i ens indica que
els mesos d’hivern, amb menys hores de llum natural, s’encenen abans els focus (al voltant de les
18:30) i en més número (24kW). Per contra veiem que a mida que ens apropem a l’estiu la
il·luminació del camp s’encén més tard (al voltant de les 20:00) i en menor nombre (18-14kW).
Aquesta gradació en el consum de electricitat vinculat a les hores de llum natural indica quees fa un ús racional de l’encesa dels focus adaptant l’encesa a les demandes de cadamoment.
5.2.3. Consum d’aiguaPer l’obtenció del consum de referència l’estudi s’ha basat en el consum d’aigua des de gener del
2014 fins al febrer del 2015.
GENÈRIC 2014 2014 2015 2015 REFERÈNCIA REFERÈNCIA
m3 € m3 € m3 €
Gener 195,1 149,9 61,4 48,6 128,3 101,3
Febrer 176,2 135,4 35,7 28,2 105,9 83,7
Març 259,7 199,5 259,7 205,2
Abril 465,6 357,8 465,6 367,9
Maig 481,2 369,7 481,2 380,2
Juny 368,2 287,5 368,2 290,9
Juliol 330,1 260,8 330,1 260,8
Agost 330,1 260,8 330,1 260,8
Setembre 319,5 252,4 319,5 252,4
Octubre 229,6 181,4 229,6 181,4
Novembre 104,1 82,3 104,1 82,3
Desembre 34,2 27,0 34,2 27,0
TOTALS 3.293 2.564,66 97 76,76 3.156 2.494,15
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
25
En el cas de l’aigua és difícil fer el repartiment del consum degut a que només tenim un comptador
d’aigua pel camp de futbol i la piscina. Tot i així, es pot veure com hi ha un increment de consum a
mida que s’apropa l’estiu vinculat a un major reg de la gespa natural de la piscina i artificial del
camp de futbol, però també fruit de l’acondicionament de l’aigua de la piscina i la reposició de part
de l’aigua que es perd per evaporació.
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
26
6 Anàlisi de la contractació energètica
6.1. Contractació elèctricaPer a la realització de l’anàlisi de consums es disposa de dades referents a la facturació energètica
recopilada i entregada pel client dels subministraments d’electricitat ( anys 2013 al 2014).
L’anàlisi de la contractació es centrarà en els costos derivats de la potència elèctrica i reactiva,
deixant a banda el cost de l’energia activa.
6.1.1. Anàlisi energia reactivaEl cost generat per consums de reactiva és sempre una penalització que trasllada la companyia a la
factura. Quan existeix aquesta penalització cal realitzar un estudi de la viabilitat tècnica econòmica
de muntar una bateria de condensadors per eliminar aquesta penalització amb un retorn de la
inversió raonable.
En aquest cas, les factures que comprenen els períodes d’abril del 2014 fins a octubre del2014 presenten una despesa vinculada de 117,37€ (iva inclòs).
6.1.2. Anàlisi potència elèctricaPer l’anàlisi de la potència cal realitzar un estudi de la potència òptima a contractar per cada un dels
tres períodes. En els subministraments de tarifes 3.0A, el control de la potència consumida es
realitza mitjançant maxímetres, de manera que l'obtenció de la potència contractada òptima se
simplifica respecte altres tarifes inferiors. L’ajust de la potència contractada és sensible a totes
aquelles futures modificacions d'aparells de consum i a canvis en els horaris de funcionament
d’aquests. Per tant es considera necessari realitzar un estudi puntual de la contractació cada cop
que es realitzin algunes de les modificacions comentades, quan tinguem modificacions rellevants
en les normatives i, a nivell periòdic, mínim un estudi anual.
S’ha realitzat el registre de maxímetres a partir de les factures de companyia i, en el cas de no
tenir-les, a través de les simulacions de factures realitzades per Dexcell. A continuació es mostren
dos gràfics: un de registre horari de potències realitzat per la monitorització sense la distinció del
període tarifari i, seguidament, un gràfic amb les potències màximes d’un any i la potència
contractada actualment.
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
27
Potències màximes mensuals per períodes i potència contractada actual
Les potències màximes registrades es troben lleugerament per sobre de la potència contractada
(30kW,30kW,30kW) en els períodes P1 i P2 i molt per sobre en el P3.
6.1.3. Estudi nova potència contractadaPer la selecció de la potència òptima de contractació pels diferents períodes s’han realitzat
iteracions amb diferents potències per realitzar un estudi de sensibilitat dels costos i estalvis
respecte potències contractades. Aquestes iteracions es generen per a cadascun dels períodes,
doncs són independents, tal i com ja s’ha comentat amb anterioritat. Els preus per realitzar els
càlculs dels estalvis potencials són el darrer preu disponible, el qual ens permet tenir un escenari de
futur sense considerar cap augment del preu de la potència contractada.
A continuació es mostren les gràfiques de sensibilitat dels estalvis respecte les diferents possibles
potències contractades per a cada un dels períodes.
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
28
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
29
P1 P2 P3POTÈNCIA MÀXIMA 39 kW 38 kW 12 kWPOTÈNCIA MÍNIMA 9 kW 24 kW 8 kWPOTÈNCIA MITJANA 23 kW 32 kW 10 kWPOTÈNCIA MÀX ESTALVI 33 kW 35 kW 15 kW ESTALVI TOTALMÀXIM ESTALVI 11,31 € 76,98 € 215,34 € 367,40 €
D’aquest estudi es pot extreure que la potència contractada està molt ajustada als valors del
maxímetre, però que s’arriba a pagar penalització en alguns mesos en que se supera (en molt) la
potència contractada de 30kW.
És per això que es proposa augmentar lleugerament la potència contractada del període P1 i P2 a
33kW i 35kW respectivament i baixar la del període P3 a 15kW (ara que és possible).
A aquestes potències poden ser inferiors als valors màxims, la qual cosa vol dir que en un o
diversos mesos la potència registrada en el maxímetre serà superior, i per tant en un o diversos
mesos es cobrarà una penalització per l'excés. Però en el còmput total anual, aquesta penalització
quedarà compensada per la menor facturació de la resta de mesos, sent major l'estalvi al final
d'any.
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
30
7 Justificació de la viabilitat tècnica i econòmica de lesmesures d’estalvi proposades
7.1. Taula resum de les actuacionsEl centre té un consum elèctric anual de referència de 31.871 kWh i d’aigua de 3.156 m3. La
despesa vinculada al consum elèctric és de 7.450 €/any i d’aigua de 3.018 €/any.
En la present auditoria s’han estudiat 5 mesures d’estalvi energètic de les quals 3 es consideren
d’interessant aplicació, de les que 2 tenen un període de retorn de la inversió inferior a 1 any.
La implementació de les 5 mesures d’estalvi, repercutiria en un estalvi del consum d’energia del
22,5% i d’aigua d’un 0,6%, però un estalvi de la despesa energètica i d’aigua del 15,8%. La inversió
global per aconseguir aquests objectius s’estima en 4.520 € i el retorn simple (sense tenir en
compte l’increment futur dels costos energètics) de 2,7 anys.
TOTAL MESURES PROPOSTESConsum
actual (m3 okWh)
Despesaactual
amb IVA(€)
Estalvi inversióamb
IVA (€)paybacksimple
kWh o m3 tCO2 € amb IVA
TOTAL AIGUA (m3) 3.156 3.018 18 0,6% 0,01 0,6% 17 0,6% 1.395 82,4anys
TOTAL ELECTRICITAT (kWh) 31.871 7.405 7.183 22,5% 2,37 22,5% 1.628 22,0% 3.125 1,9 anys
TOTAL 35.027 10.423 2,38 22,5% 1.645 15,8% 4.520 2,7 anys
Taula resum totes les mesures estudiades
La implementació de les 2 mesures d’estalvi amb períodes de retorn de la inversió inferior a 1 any,
repercutiria en un estalvi del consum d’energia del 15,2% i un estalvi de la despesa energètica del
19,3%. La inversió global per aconseguir aquests objectius s’estima en 499 € i el retorn simple
(sense tenir en compte l’increment futur dels costos energètics) en 0,3 anys.
TOTAL MESURES PROPOSTESAMB PERÍODE DE RETORN DE
LA INVERSIÓ <1 ANY
Consumactual (m3 o
kWh)
Despesaactual
amb IVA(€)
Estalvi inversióamb
IVA (€)
paybacksimple
kWh o m3 tCO2 € amb IVA
TOTAL AIGUA (m3) 3.156 3.018 0 0,0% 0,00 0,0% 0 0,0% 0 -
TOTAL ELECTRICITAT (kWh) 31.871 7.405 4.852 15,2% 1,60 15,2% 1.432 19,3% 499 0,3 anys
TOTAL 35.027 10.423 1,60 15,2% 1.432 14,5% 499 0,3 anys
Taula resum totes les mesures amb un retorn inferior a 1 any
Les propostes d’estalvi endreçades per payback simple queden reflectides en la següent taula:
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
31
CODI NOMPay Back
Simple[anys]
MCE1200 Ajust de la potència contractada 0,44
MCE5500 Modificació i posta en marxa de la instal·lació solartèrmica 0,31
MCE6301 Eliminació de l'ACS de la cisterna del WC i les aixetesdels rentamans 3,09
A continuació es presenta la taula de mesures d’estalvi on s’indiquen les dades més significatives
de les mesures estudiades. En aquesta taula s’ha realitzat una avaluació econòmica per a
cadascuna de les mesures independentment de les altres.
A la taula es pot observar el valor actual net (VAN) de les inversions que permet calcular el valor
present d'un determinat nombre de fluxos de caixa generats per una inversió. La metodologia
consisteix en descomptar al moment actual, tots els fluxos de caixa futurs del projecte. EL VAN
representa la diferència entro el que valen les coses i el que costen (Inversió), és a dir, consisteix
en determinar l'equivalència en el temps 0 dels fluxos d'efectiu futurs que genera un projecte i
comparar aquesta equivalència amb el desemborsament inicial.
La fórmula és la següent:
On “r” és el tipus d'interès al qual descomptem els fluxos de caixa. Si es tracta d'un projecte sense
risc, es prendria com a referència el tipus de la renda fixa, de tal manera que amb el VAN s’estima
si la inversió és millor que invertir en alguna cosa segura, sense risc específic. Normalment "r" sol
representar el cost mitjà ponderat de capital (CMPC), és a dir, el cost dels diners per a la
companyia, que mostra el valor que creen les corporacions per als accionistes (rendibilitat del
capital invertit).
I on “t” és el nombre de períodes (normalment anys) sobre el qual s'analitza l'operació.
Mesura descartada
Mesura seleccionada amb Pay Back >1 any
Mesura seleccionada amb Pay Back <1 any
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
32
Si el VAN és superior a 0 la inversió produirà guanys per sobre de la rendibilitat exigida i el projecte
pot acceptar-se. Si el VAN és 0 no es produeixen guanys ni pèrdues però si és inferior llavors la
inversió donarà guanys per sota de la rendibilitat exigida.
Finalment la taula presenta les inversions endreçades per taxa interna de retorn (TIR). Es defineix
com TIR del Projecte, la taxa de descompte que converteix en VAN a zero, és a dir marca la
frontera entre inversions amb VAN positiu i inversions amb VAN negatiu:
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
A continuació es presenta la taula resum de totes les mesures avaluades en la present auditoria energètica:
CODI NOM TipusCONSUM
Consum totalfont energètica
[kWh]
Consumanual de
referència[kWh]
Consumanual de
referènciadesprés
d'implantació[kWh]
Estalvianual
previst[kWh]
Estalvianual
previst[tCO2]
Percentatged’estalvirespecte
referència[%]
Percentatged’estalvitotal font
energètica[%]
Estalvianual
previstamb
IVA[€]
InversióPECambIVA[€]
PaybackSimple[anys]
TIR[%]
VAN[€]
PeriodeTIR iVAN
CONTRACTACIÓ
MCE1200 Ajust de la potència contractada Electricitat 31.871 31.871 31.871 0 0 0,0% 0,0% 445 196 0,4 127% 227,4 1 any
INSTAL·LACIÓ IL·LUMINACIÓ
MCE4200Substitució fluorescents tl8 vestuaris
antics i incorporar detectors depresencia en vestuaris i banys
Electricitat 31.871 2.756 2.188 568 0 0 0 92 2.305 25,2 -1% -1.269
25anys
ACS
MCE5500 Modificació i posta en marxa de lainstal·lació solar tèrmica Electricitat 31.871 12.541 7.689 4.852 1,60 38,7% 15,2% 988 303 0,3 70% 188,1 1 any
MCE6301 Eliminació de l'ACS de la cisterna delWC i les aixetes dels rentamans Electricitat 31.871 12.541 10.777 1.763 0,58 14,1% 5,5% 104 321 3,1 27% 86,2 3 anys
AIGUA
MCE6302 Substiució cisternes de vàter actualsper altres amb doble descàrrega aigua 3.156 3.156 3.138 18 0 1% 1% 17 1.395 82,4 - - -
Llegenda 1 Llegenda 2Mesura descartada Payback simple Valor resultant de la formula: Inversió /Estalvi
Mesura seleccionada amb Pay Back >1any TIR Taxa interna de retorn
Mesura seleccionada amb Pay Back <1any VAN Valor actual net calculat amb una taxa del 5% del descompte
Període TIR i VAN Període en el que s'ha calculat el VAN
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
7.2. Mesures d’estalvi
7.2.1. MCE 1200. Ajust de la potència contractada
Estalvi anual Inversió Pay Back
TipusCONSUM kWh tCO2
%Respectereferència
%Respecte
fontenergètica
€ amb IVA € (amb iva) anys
Electricitat 0 0 0,00% 0,00% 444,5 192,0 0,44
Concepte de la millora
La facturació del terme de potència, és una quantitat fixa mínima , el valor depèn de la potència
contractada per l'usuari . La potència contractada és la potència que l'empresa està obligada a
subministrar en tot moment i per la qual va a cobrar com a mínim.
L'import que cal abonar per aquest concepte , s'obté multiplicant la potència contractada pel període
de facturació i pel terme de potència ( que depèn del tipus de tarifa ).
En el cas que s'utilitzi un maxímetre per controlar la potència, la potència a facturar es calcularà de la
següent manera :
Si la potència registrada pel maxímetre està compresa dins l'interval del 85 al 105 %
respecte a la potència contractada , aquesta potència registrada serà la potència a facturar.
En aquest cas podem considerar que la potència contractada està ajustada a les necessitats
de l’usuari.
Si la potència registrada és superior al 105% de la potència contractada , la potència a
facturar serà igual al valor registrat més el doble de la diferència entre el valor registrat i el
valor corresponent al 105% de la potència contractada . En aquest cas es paga una
penalització per excés de potència.
Si la potència registrada és inferior al 85% de la potència contractada , la potència a facturar
serà igual al 85% de la potència contractada . En aquest cas es paga més potència de la
que es necessita.
Per aquesta raó convé ajustar la potència contractada a les necessitats de l’usuari.
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
Descripció de la mesura
La mesura consisteix en pujar la potència contractada que actualment és de 30kW en els tres
períodes. Es creu que aquesta potència contractada que està per sota de les necessitats que indica el
maxímetre es va produir en el moment que es van instal·lar els actuals focus que il·luminen les pistes.
A continuació es justifica la potència òptima a contractar.
Justificació de l’estalvi
La mesura es tracta d’analitzar quina és la millor inversió per la millora de la contractació elèctrica
considerant els valors de la taula de màxim estalvi, els valors límits amb els equips actuals i el valor
de les inversions per la substitució d’equips.
A continuació es presenten els estalvis i inversions que cal realitzar per a la proposta de màxim estalvi
contractant la potència P1 a 33kW, P2 a 35kW i P3 a 15kW.
P1 P2 P3POTÈNCIA CONTRACTADA 30 kW 30 kW 30 kWPOTÈNCIA MÀXIMA 39 kW 38 kW 12 kWPOTÈNCIA MÍNIMA 9 kW 24 kW 8 kWPOTÈNCIA MITJANA 23 kW 32 kW 10 kWPOTÈNCIA MÀX ESTALVI 33 kW 35 kW 15 kW ESTALVI TOTALMÀXIM ESTALVI 11,31 € 76,98 € 215,34 € 367,40 €
Pressupost de la mesura
ud Descripció Preu Amidament Import
ud Revisió potència a contractar i gestió amb companyia distribuïdora 150,00 1,00 150,00
ud Despeses distribuïdora pel canvi de potència 12,00 1,00 12,00
PEM. PREU EXECUCIÓ MATERIAL 162,00
PEC AMB IVA. PREU EXECUCIÓ PER CONTRATA (IVA inclòs) 196,02
Amb aquestes dades el quadre resum dels estalvis de la mesura resulta:
Tipus CONSUMEstalvi anual
previst[kWh]
Percentatged’estalvirespecte
referència[%]
Estalvi anualprevist
[€]
Inversió PECsense iva
[€]
Pay BackSimple[anys]
Electricitat 0 0,00% 444,5 196,0 0,44
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
7.2.2. MCE 4200 Substitució de lluminàries amb fluorescents tl8 per altres detecnologia led i detectors de presència en vestidors
Estalvi anual Inversió Pay Back
TipusCONSUM kWh tCO2
%Respectereferència
%Respecte
fontenergètica
€ € anys
Electricitat 568 0,19 20,61% 1,78% 91,9 2.305,1 25
Concepte de la millora
Una altra opció per reduir la despesa energètica en instal·lacions d'il·luminació és reemplaçar els
llums i lluminàries de major nombre d'hores d'il·luminació per equivalències en LED. Amb aquesta
solució es redueix notablement el consum dels circuits d'enllumenat, i es minimitza la despesa en
manteniment per l'increment de la vida útil del nou enllumenat.
El principal problema de la substitució de làmpades de fluorescència per làmpades LED és el seu
menor Índex de Reproducció cromàtica.
L’avantatge principal és l'estalvi energètic, que pot arribar a ser del 50%. Cal assenyalar que el
consum d'un tub convencional, a part del propi consum, necessita d'una reactància, el consum oscil·la
entre 3 i 8 Watts per tub (en funció de la qualitat de la reactància). Altres dels avantatges és l'estalvi
en manteniment (substitució d'encebadors, reactàncies, i tubs ...). El tub LED no necessita
reactàncies ni encebadors. Un tub convencional té una vida útil aproximada de 10.000 hores, enfront
de la duració aproximada del tub LED de 50.000. Aquestes dades varien en funció de la qualitat de
qualsevol dels tubs.
Hores de vida: Els tubs LED duren més de 50.000 hores, enfront de les 10.000 d'un bon tub
fluorescent
Resistència: Els tubs de LED poden aguantar molt més els cops o vibracions que els tubs
fluorescents. De fet són desmuntables i reparables, cosa que per als tubs fluorescents és
impensable.
Consum: Els tubs LED consumeixen menys que els tubs fluorescents (un 50% menys en
fluorescents TL8). Un tub fluorescent de 600mm-18W amb reactància i encebador pot arribar a
consumir el doble de la seva potència nominal a causa de la reactància. Estem parlant d'un
consum de 36W enfront dels 8 o 12 W del consum del tub LED de 600mm.
Arrancades: Els tubs LED són d'arrencada instantània i no els afecta les seves hores de vida. En
canvi un tub fluorescent triga a arrencar i el nombre d'encesos diaris afecta la seva vida. Per
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
exemple molts fabricants de tubs fluorescents estimen la vida del tub en 10.000 hores tenint en
compte únicament 2 enceses al dia.
Medi ambient: Els tubs LED no necessiten de cap gas per encendre, els tubs fluorescents estan
fabricats amb vapor de mercuri i els compostos de mercuri, són productes químics altament
perillosos per a la salut humana i el medi
Descripció de la mesura
En aquest cas, atès que se’ns va informar que la il·luminació dels vestidors està encesa des que
comença l’activitat fins que marxen s’ha estudiat la substitució dels actuals fluorescents per una
tecnologia més eficient.
En primer lloc es consideren les següents hores de funcionament anual:
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
ACTUAL
Espaih/dia
TIPUSA
DiesTIPUS
Aanuals
h/diaTIPUS B
DiesTIPUS
Banuals
h/diaTIPUS
C
DiesTIPUS Canuals
HORESANUALS
Vestuaris antics 4,0 80 6,0 120 3 80 1.280
Zona administració 4,0 80 6,0 120 3 80 1.280
wc 1,3 80 2,0 120 1,0 80 427
PROPOSTA
Espaih/dia
TIPUSA
DiesTIPUS
Aanuals
h/diaTIPUS B
DiesTIPUS
Banuals
h/diaTIPUS C
DiesTIPUS
Canuals
HORESANUALS
Vestuaris antics 2,0 80,0 3,0 120,0 1,5 80,0 640
Zona administració 4,0 80,0 6,0 120,0 3,0 80,0 1.280
wc 0,3 80,0 0,4 120,0 0,2 80,0 85
En base a les hores de funcionament i al tipus de lluminàries existents i propostes es calcula l’estalvianual:
ACTUAL PROPOSTA
Espai Unitats Làmpadaactual
POTÈNCIA[W]
Consumactual(kWh)
Unitats Propostalàmpada
POTÈNCIA[W]
Consumproposta
(kWh)
Estalviconsum(kWh)
Vestuarisantics 8 tl8
magnètic 45 461 8 Led 19 97 364
Zonaadministració 4 tl8
magnètic 45 230 4 Led 19 97 134
wc 4 tl8magnètic 45 77 4 Led 19 6 70
12 TOTAL 768 12 194 568
Cal afegir un estalvi per reposició en cas de la tecnologia led que te més hores de funcionament:
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
ESTALVI PER REPOSICIÓ
Espai unitats horesfuncionament Cost unitats hores
funcionamentReposicióanterior
vs. Futura
Estalviper
reposiciótot el
cicle (€)
Estalviper
reposicióanual (€)
Vestuaris antics 8 10.000 10 8 50.000 5 400 10
Zona administració 4 10.000 10 4 50.000 5 200 5
wc 4 10.000 10 4 50.000 5 200 2
15
Pressupost de la mesura
UA Descripció Preu Amidament Import
u Lluminària amb làmpada DISANO model 927 Echo -LED bilàmpada.de 36W instal·lada superficialment al sostre 93,27 12,00 1.119,24
UdDetector de moviment de infrarrojos automàtic, per a una potènciamàxima de 300W, 230V i 50Hz, angle de detecció 130°, abast de 8 m,amb temporizador y luminancia regulables.
28,01 7,00 196,07
Ud Caixa empotrament universal, enllaç pels 2 costats 0,25 7,00 1,75
h Oficial 1a electricista 25,98 10,50 272,79
h Ajudant electricista. 22,28 10,50 233,94
udCable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, ambdesignació RV-K, tripolar, de secció 3 x 1,5 mm2, amb coberta delcable de PVC
0,83 70,00 58,10
h Ajudant electricista 22,28 1,05 23,39
PEM. PREU EXECUCIÓ MATERIAL 1.905,28
PEC AMB IVA. PREU EXECUCIÓ PER CONTRATA (IVA inclòs) 2.305,39
Conclusió
Tipus CONSUMEstalvi anual
previst[kWh]
Percentatged’estalvirespecte
referència[%]
Estalvi anualprevist amb
IVA[€]
Inversió PECamb IVA
[€]
PaybackSimple[anys]
Electricitat 568 20,61% 91,9 2.305,1 25
Per tractar-se d’un espai que està poques hores funcionant al llarg de l’any no resulta la millor opció el
canvi de lluminàries.
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
7.2.3. MCE 5500. Modificació i posada en marxa de la instal·lació solartèrmica
Estalvi anual Inversió Pay Back
TipusCONSUM kWh tCO2
%Respectereferència
%Respecte
fontenergètica
€ amb IVA € amb IVA anys
Electricitat 4.852 1,60 38,69% 15,22% 623,1 302,5 0,49
Concepte de la millora
És un fet habitual en equipaments amb instal·lacions solars tèrmiques aquestes no es trobin en
funcionament. Habitualment ens trobem davant d’un conjunt d’errades que parteixen de la fase de
disseny on es realitzen suposicions poc ajustades a la realitat del consum d’aigua calenta sanitària
(ACS). A aquest errors l’acompanyen errades en l’execució i el manteniment de les instal·lacions
solars.
És per això que es planteja la rehabilitació de la instal·lació solar per poder treure profit a una
important inversió realitzada en el passat. És només en aquests casos on les instal·lacions solars
tèrmiques tenen retorns de la inversió reduïts i per tant molt interessants.
Es recorda que abandonar les instal·lacions solars durant llargs períodes de temps poden malmetre
de forma permanent els principals elements de la instal·lació i per tant fer poc atractiva la seva
rehabilitació. Això depèn de diversos factors i caldrà veure en cada cas la seva afectació.
Descripció de la mesura
Segons el pla funcional les instal·lacions tenen un consum d’aigua calenta sanitària (ACS) elevat
majoritàriament en les dutxes. L’acumulador solar de es troba connectat en sèrie amb el acumulador
auxiliar, aquest no mostra clares senyals d’un deteriorament interior. El camp solar, conformat per 3
panells solars, no s’ha pogut visitar, però les proves de funcionament realitzades no mostren cap
problema aparent. Es per això que sense poder conèixer l’estat dels panells i per l’estimació de la
mesura es realitzarà la consideració que tenim un 100% del camp solar en correcte estat.
Es coneix l’estat de la bomba de primari i els equips de seguretat, vas expansió i vàlvula de seguretat,
i per tant la mesura no es considerarà la seva substitució.
Es consideren les següents accions a realitzar per la rehabilitació de l’energia solar.
1. Re-configuració de la ubicació de les sondes del acumulador solar per tal d’eliminar falseslectures i poder així tenir un funcionament correcte del bombeig solar.
2. Augment de la pressió del circuit primari a través de la càrrega de fluid anticongelant.
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
3. Modificació de la pressió del aire dels vasos d’expansió per tal de treballar amb pressionsadequades per la instal·lació existent.
4. Posada en marxa de la instal·lació solar i posada a punt de la resta d’element, per garantir elcorrecte funcionament.
Justificació
Per realitzar el càlcul de l’estalvi d’aquesta mesura s’ha considerat el consum actual extret de l’anàlisi
de consums de l’edifici de l’aigua calenta. Les dades climàtiques per realitzar el càlcul són les
següents:
El consum considerat en els vestidors nous seguint el model del darrer any és (MJ/mes):
La fracció d’aportació energètica:
Atès que el consum té lloc durant hores concentrades i en hores de baixa radiació solar, la instal·lació
solar tèrmica no és capaç d’aportar el 100% de la demanda ja que no disposa de suficient
acumulació.
S’ha suposat una parada total de la instal·lació durant els mesos de juliol i agost.
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
Pressupost de la mesura
Unitats Descripció Preu Amidament Import
U Revisió, carrega d'anticongelant i posta en marxa 250 1 250
PEM. PREU EXECUCIÓ MATERIAL 250,00
PEC AMB IVA. PREU EXECUCIÓ PER CONTRATA (IVA inclòs) 302,50
Estalvi
Tipus CONSUMEstalvi anual
previst[kWh]
Percentatged’estalvirespecte
referència[%]
Estalvi anualprevist amb
IVA[€]
Inversió PECamb IVA
[€]
PaybackSimple[anys]
Electricitat 4.852 38,69% 623,1 302,5 0,49
7.2.4. MCE 6301. Desconnexió de l’ACS a la cisterna del WC i les aixetes delsrentamans
Estalvi anual Inversió Pay Back
TipusCONSUM kWh tCO2
%Respectereferència
%Respecte
fontenergètica
€ amb IVA € amb IVA anys
electricitat 1.763 0,36 14,06% 5,53% 104,1 320,6 3,09
Concepte de la millora
Durant la visita es va detectar que les cisternes dels inodors dels vestidors antics disposaven d’ACS
cosa que és del tot innecessari.
Descripció de la mesura
Passar un tub de coure vist fins la cisterna del WC i dels rentamans per tal que abasteixi aigua freda i
no ACS com fa a l’actualitat.
Justificació de l’estalvi
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
Per realitzar el càlcul de l’estalvi d’aigua i energia associat a la mesura ens hem basat en les
següents dades de consum:
Consum actual estimat d'electricitat per ACS 9.901 kWh
Consum d'aigua vinculat a ACS 284 m3/any
Usuaris del centre a l'any 9.720 usuaris
Estimació usuaris que utilitzen el rentamans 3.888 usuaris
Estimació usuaris que utilitzen el WC 3.888 usuaris
Estimació usuaris que utilitzen dutxes 3.888 usuaris
Consum aigua rentamans 4 dm3/ús
Consum WC 9 dm3/ús
Consum dutxa 60 dm3/ús
Estimació consum aigua rentamans 16 m3
Estimació consum aigua WC 35 m3
Rati kWh/m3 233 m3
A partir d’aquestes dades s’ha calculat el consum d’ACS i energia desprès de la implementació de la
mesura i d’aquesta manera el seu estalvi.
ConsumACS actual Consum actual
ConsumACS
propostaConsum
actual Estalvi
m3/any kWh/any m3/any kWh/any kWh/anyconsum
rentamans 16 543 0 0 543
consumWC 35 1.221 0 0 1.221
Total 1.763
Pressupost de la mesura
UA Descripció Preu Amidament Import
m
Subministrament i col·locació de tub de coure R220 (recuit) de 8mm de diàmetre nominal, d'1 mm de gruix, segons norma UNE-EN
1057, soldat per capil·laritat, amb grau de dificultat alt i col·locatsuperficialment
18,95 14,00 265,30
PEM. PREU EXECUCIÓ MATERIAL 265,30
DESPESES GENERALS 0 0% 0
BENEFICI 0 0% 0
SEGURETAT I SALUT 0 0% 0
PEC. PREU EXECUCIÓ PER CONTRACTA (sense IVA) 265,30
IVA 56 21% 38
PEC AMB IVA. PREU EXECUCIÓ PER CONTRATA (IVA inclòs) 321,01
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
Els estalvis aconseguits en relació a la inversió és:
Tipus CONSUMEstalvi anual
previst[kWh]
Percentatged’estalvirespecte
referència[%]
Estalvi anualprevist
[€]Inversió PEC
[€]Pay Back
Simple[anys]
electricitat 1.763 14,06% 86 265 3,09
Tot i que la mesura te un període de retorn de la inversió no immediat, subministrar ACS als inodors
és una situació tant anormal i irracional energèticament parlant que la converteix en una intervenció
prioritària.
7.2.5. MCE 6302. Substitució de cisternes de vàter actuals per altres de dobledescàrrega
Estalvi anual Inversió Pay Back
TipusCONSUM M3 tCO2
%Respectereferència
%Respecte
fontenergètica
€ senseIVA
€ senseIVA anys
AIGUA 17,9 0 1% 1% 14,14 1.153,17 81,5
Concepte de la millora
La demanda d’aigua en edificis públics varia considerablement segons l’ús a què es destina l’edifici:
des d’oficines i escoles o centres culturals, únicament causat per serveis de rentamans a centres
d’atenció primària i hospitals amb consums variats, fins poliesportius amb elevats consums degut a
serveis de dutxes o piscines.
A partir d’aquí l’estratègia per reduir el consum d’aigua es basa en tres conceptes bàsics i pel següent
ordre:
Reduir la demanda d’aigua
Aprofitar les aigües pluvials
Reutilitzar les aigües grises
Un dels principals aparells consumidors d’aigua són els WC, que representen un consum d’aigua
d’entre un 30% (en habitatges) fins a un 55% (en oficines).
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
Hi ha diversos mecanismes per reduir el volum de descàrrega de la cisterna del vàter dels habituals
10-12 litres com , per exemple, cisternes de capacitat reduïda (6 l), cisternes de doble polsadors (un
accionant la descàrrega completa de 6 litres i una altra de més curta de 3 litres), o de sistemes de flux
interromput. Aquests mecanismes poden proporcionar un estalvi de fins a 50% davant de cisternes de
vàters convencionals.
Descripció de la mesura
Substitució de cisternes actuals i el seu mecanisme de descàrrega única per altres sistemes de doble
descàrrega. En aquest cas la intervenció inclou la substitució de la cisterna penjada per altra inferior.
Justificació de l’estalvi
Per la justificació dels estalvis s’ha fet una estimació de l’ús dels wc amb els mecanismes actuals i la
proposta:
Estat actual
Distribució d'equips ud.Utilitzades % consum
equip (l)freqüència
usoconsum
(l)consum(m3/any)
Vàter, descàrrega convencional. Motxilla alta 9,0 100% 9,0 1,0 34.992 35,0
Vàter, descàrrega convencional. Motxilla baixa 0,0 0% 9,0 1,0 0 0,0
Vàter, doble descàrrega / pressuritzats 0,0 0% 4,4 1,0 0 0,0
Vàter, descàrrega de sis litres 0,0 0% 6,0 1,0 0 0,0
Urinari convencional 0,0 0% 3,0 1,0 0 0,0
Total Vàters i urinaris 9,0 34.992 35,0
Àrea de Cultura, Educació i EsportsEsports
Justificació Proposta
Distribució d'equips ud % consumequip (l) freqüència consum
(l)consum(m3/any)
estalvi(m3)
Vàter, descàrrega convencional. Motxillaalta 0,0 0% 9,0 1,00 0 0,0 35,0
Vàter, descàrrega convencional. Motxillabaixa 0,0 0% 9,0 1,00 0 0,0 0,0
Vàter, doble descàrrega / pressuritzats 9,0 100% 4,4 1,00 17.107 17,1 -17,1
Vàter, descàrrega de sis litres 0,0 0% 6,0 1,00 0 0,0 0,0
Urinari convencional 0,0 0% 3,0 1,00 0 0,0 0,0
Total Vàters i urinaris 9,0 17.107 17,1 17,9
Pressupost de la mesura
UA Descripció Preu Amidament Import
ud Desmuntatge de cisterna actual 20,00 9,00 180
ud Subministres i col· locació de cisterna de PVC, de color blanc,col· locada amb fixacions murals. 90,00 9,00 810
ud Subministres i instal· lació de mecanismes de doble descàrrega. 18,13 9,00 163,17
PEM. PREU EXECUCIÓ MATERIAL 1.153,17
PEC AMB IVA. PREU EXECUCIÓ PER CONTRATA (IVA inclòs) 1.395,33
Tipus CONSUMEstalvi anual
previst[m3]
Percentatged’estalvirespecte
referència[%]
Estalvi anualprevist
[€]
Inversió PECsense iva
[€]
Pay BackSimple[anys]
AIGUA 17,9 1% 14,14 1.153,17 81,5
Econòmicament no és viable aplicar aquesta mesura.