Post on 08-Jul-2015
ESTUDI DELS CANVIS D’USOS DEL SÒL A L’ANTIC ESTANY DE SILS, UNA EINA BÀSICA PER A LA SEVA GESTIÓ
Gabriel Mercadal i Corominas
Grup de Recerca de Flora i Vegetació de la Universi tat de Girona
INTRODUCCIÓAspecte de l’estany a començaments segle XX
M. Cantó
INTRODUCCIÓPaisatge agrícola
Aigües poc o gens contaminades Activitat forestal i agrícola
INTRODUCCIÓAgricultura tradicional: dalladora del mas Segador
INTRODUCCIÓAspecte de l’estany vers el 1981
INTRODUCCIÓConstrucció del polígon
INTRODUCCIÓAspecte actual de l’estany
INTRODUCCIÓDomini de polledes i herbassars humits
INTRODUCCIÓÀrees urbanitzades
OBJECTIUS
1. Estudiar l’evolució dels usos del sòl de l’antic estany de Sils al llarg dels darrers 50 anys
3. Cercar les àrees que s’han conservat com a espais naturals
2. Conèixer la superfície de cada ús del sòl en aquest període
4. Proposar les àrees més idònies per a ser conservades i/o recuperades
ProcedimentMETODOLOGIA
1. Establir els límits reals de l’antic estany de Sils
�Estudi dels documents cartogràfics antics
�Localització dels termes de l’any 1740 que limiten l’estany
�Estudi de la geologia de la zona
2. Cercar mapes de vegetació antics
3. Cercar fotografies aèries contemporànies en els mapes de vegetació
2. Cercar mapes de vegetació antics
�Mapa de vegetació, inèdit, de la regió de Sils del Dr. Bolòs (1954)
�Mapa de vegetació de l’estany de Sils del Dr. Vilar (1981)
�Foto del 1956
�Foto del 1980
ProcedimentMETODOLOGIA
4. Aixecar mapa de vegetació actual (2002)
6. Analitzar les dades
5. Integrar totes les dades en un SIG (Sistema d’informació geogràfica)
�Elaboració de tres nous mapes seqüencials de vegetació: 1954,�Elaboració de tres nous mapes seqüencials de vegetació: 1954,1980 i 2002
�Càlcul des les superfícies planimètriques de les unitatscartografiades
�Localització dels espais amb més interès natural
7. Gestió ambiental i elaboració d’altres estudis
14
4
2
3
1
13
2118
20
19RIUDARENES
Límit de l’estany
Límit de l’EIN
Límits de l’antic estany de SilsMETODOLOGIA
7
5
6
815
4
22
9
16
17
10
11
12
MAÇANET
SILS
VIDRERES
360 ha18,6 km
+FOTOS AÈRIESMAPES ANTICS DE
VEGETACIÓ
EDICIÓ ACTUAL DELS MAPES VEGETACIÓ ANTICS
Esquematització de l’elaboració dels mapes antics de vegetació (1954 i 1980)
METODOLOGIA
SIG
Foto 1956. E 1: 33.000 BOLÒS (1954). E 1: 20.000 Mapa l’any 1954. E. 1: 13.000
Foto 1980. E 1: 33.000 VILAR (1981). E. 1: 15.000 Mapa l’any 1980. E. 1: 13.000
Esquematització de l’elaboració del mapa de vegetació actual (2002)
METODOLOGIA
Any 2002
Encinar, a menudo con pino piñonero [ ] (Pinus pinea Viburno tini-Quercetum ilicis pistacietosum)1
Bosque mixto de roble peloso ( ) y encina ( ) ( )Quercus pubescens Quercus ilex quercetosum pubescentisViburno tini-Quercetum ilicis 2
Robledal acidófilo, acompañado de pino piñonero hasta un 50% de recubrimiento ( )Carici depressae-Quercetum canariensis3
Mosaico de vegetación de ribera (aliseda, a menudo con chopos, + vegetación de los márgenes fluviales) 4
Mosaico de vegetación de ribera de canales, acequias y riachuelos (carrizal + cañaverales + zarzales + árboles de ribera) 5
Fresneda de (acompañada de olmos y/o sauces) Fraxinus angustifolia6
Matorrales silicícolas con árboles dispersos (alcornoque, roble peloso y pinos) ( ) Cistion ladaniferi7
Fenalares (Brachypodietum phoenicoidis)8
Pastizal terofítico, lastonar, a menudo sobre roca volcánica ( )Trifolio-Brachypodietum retusi9
Carrizal subas. (Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani phragmitetosum australis)10
1954 1980 2001
18,858 23,607 28,469
21,921 38,314 0,000
30,093 25,693 73,955
8,727 8,727 7,942
29,236 31.181 33,241
0,958 3,097 8,218
125,428 76,306 27,863
3,177 4,087 4,458
64,428 44,055 29,824
0,000 1,049 3,580
Unidades cartografiadas Superficie (ha)
2002
Llegenda comunaMETODOLOGIA
Boscos perennifolis
Vegetació fluvial
Brolles mediterrànies
Prats mediterranis
Herbassars higròfilsHerbazal de grandes cárices ( ) Lythro salicariae-Caricetum ripariae11
Prado de siega litoral, a veces acompañado de herbazal de grandes cárices ( )Arrhenatheretum elatioris12
Plantación de pinos ( , , ) más o menos naturalizada Pinus pinea P. pinaster P. radiata13
Plantación de eucaliptos 14
Plantación de chopos y plátanos15
Cultivos de secano y de regadío16
Vegetación asociada a grandes ejes viarios (fenalares + zarzales + cañaverales) 17
Vegetación ruderal asociada a zonas habitadas 18
Grandes parques y jardines o viveros19
Explotación minera de basalto20
Aguas libres (lagunas permanentes) 21
Sin vegetación 22
0,000 19,204 27,596
166,457 76,950 10,417
1,453 4,994 29,444
0,000 0,000 4,723
141,599 294,085 411,519
803,092 638,208 477,379
3,482 16,403 21,099
14,573 77,647 36,826
0,000 0,000 10,057
0,000 13,495 41,817
0,000 0,000 0,160
22,594 58,974 167,488
Total
Simbología
Curvas de nivel, equidistancia 10 m
Límite de máxima inundación del Estany de Sils
1459,076 1459,076 1459,076
Simbología
80 Picos
Herbassars higròfils
Prats dalladors
Polledes
Cultius herbacis
Vegetació ruderal
Pedrera
Sense vegetació
Mapa de vegetació de l’any 1954RESULTATS
prats dalladorsbrolles
cultius herbacis
àrees urbanes
prats mediterranis
polledes
cultius herbacis
Mapa de vegetació de l’any 1980RESULTATS
prats dalladors
àrees urbanesvegetació ruderal
cultius herbacis
polledes
Herbassars higròfils
Mapa de vegetació de l’any 2002RESULTATS
prats dalladors
àrees urbanitzades
cultius herbacis
Boscos mediterranis
polledes
Herbassars higròfils
àrees urbanitzades
pedreres
600
700
800
900
Sup
erfic
ie (h
a)
1954 1980 2002
Variació de la superfície de les unitats de vegetac ióRESULTATS
0
100
200
300
400
500
Cultius Prats dalladors Plantacions depolls
Matollars Boscosperennifolis
Prats secs Vegetació deribera
Àreesurbanitzades
Vegetacióruderal
Herbassarshigròfils
Pedreres
Sup
erfic
ie (h
a)
- 94%
CONCLUSIONS
1. Canvi generalitzat de l’ús del sòl en els darrers 50 anys
� Paisatge rural dominat per prats i conreus de cereals � espaidominat per les plantacions de polls i amb una forta presènciad’àrees urbanitzades .
2. Empobriment florístic
�L’eutrofització i l’estancament de l’aigua ha eliminat la majoria�L’eutrofització i l’estancament de l’aigua ha eliminat la majoriade plantes aquàtiques (Marsilea quadrifolia, Najas minor, Trapanatans, Zannichellia palustris...).
�La transformació de prats de dall (comunitats molt diverses) perpolledes ha disminuit la presència de higròfits singulars(Alopecurus pratensis, Bromus racemosus, Hordeum secalinum,Orchis laxiflora, Ophioglossum vulgatum...)
CONCLUSIONS
3. Localització d’espais amb interès natural
�Espais que contenen comunitats vegetals amb interès natura l:freixenedes, omedes, prats de dall, rouredes, herbassars d efelandri fistulós,...
�Àrees prioritàries per a la conservació i la recuperació deprats de dall .prats de dall .
4629
Àrees prioritàries per a la conservació i la recuperació de prats de dall
CONCLUSIONS
477 478 479 480
4628
4627
Prats de dall actiusÀrees pradenques abandonades prioritàries per ser r ecuperades com a prat de dall
Polledes prioritàries per ser recuperades com a pra t de dall
Altres treballs elaborats GESTIÓ
1. Estudi del poblament d’hidròfits de l’antic estany de Sils
� L’any 2003 Fundació Natura sol·licita a la UdG unestudi sobre el poblament vegetal aquàtic de l’estany iles seves possibilitats de reintroducció.
478.4 478.5 478.6 478.7 478.8 478.9
4628.3
4628.2
4628.1
4628.0
4627.9
0 100 m
N
Cs
Cs
Cs
Cs
CdMsMs
Pn
Cd
Ms
Pn
Rt
Rt
Rt
Rt
Cs
Cs
Llacuna
Cubetes profundes
Illes
Motes
Itineraris
Llegenda
Cd - Ceratophyllum demersum
Cs - Callitriche stagnalis
Ms - Myriophyllum spicatum
Pa -Polygonum amphibium
Pn - Potamogeton nodosus
Rt - Ranunculus trichophyllus
Pa
Pa
Aguaits
Localització dels punts de reintroducció d'hidròfits a la llacuna de nova creació de l'Estany de Sils (primavera-tardor de 2004)
PROJECTE DE REINTRODUCCIÓ D’HIDRÒFITS EN EL MARC DEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ I GESTIÓ DE L’ESTANY DE SILS MAPA 3
Altres treballs elaborats GESTIÓ
2. Recuperació de prats de dall
� Des de 2006, Acció Natura ha recuperat 3 ha
Antiga polleda transformada en prat de dall