1

COM SÓN LES CARTES

CARACTERÍSTIQUES Una carta és una narració escrita que s’utilitza per a adreçar-se a una persona absent. Tenint en compte el destinatari a qui s’adreça, n’hi ha dos tipus: informal i formal.

La carta informal o personal

La carta formal

És un tipus de correspondència privada que s’envia als amics o familiars per a contar-los alguna cosa, felicitar-los, convidar-los, etc. Característiques:

• Estructura senzilla: té els elements mínims que necessita la comunicació entre l’emissor i el receptor

• Llenguatge col·loquial: s´hi usen paraules d’ús corrent en l’àmbit de les relacions d’amistat, expressions d’argot, frases fetes, etc.

• Estil subjectiu i afectuós: s’hi expressen opinions pròpies i s’hi usen paraules que denoten amistat i confiança. S’hi empra la primera persona del singular per a l’emissor i la segona (tu) per al receptor.

És el text que s’escriu per a adreçar-se a empreses, mitjans de comunicació, institucions (ajuntaments, conselleries, centres oficials, etc.), i en general a persones o càrrecs amb els quals no es manté en una relació de confiança i amistat. Característiques:

• Estructura complexa: amb dades completes de l’emissor i el receptor.

• Llenguatge estàndard: s’hi usen diferents graus de formalitat segons a qui s’adrece, així com fórmules fixes de salutació, tractament i comiat.

• Estil objectiu i distant: s’hi utilitza la primera persona del plural per a l’emissor i la segona de cortesia (vosté) per al destinatari.

ESTRUCTURA Una carta presenta uns recursos gràfics i de distribució del text que permeten identificar-ne, a primera vista, cadascuna de les parts: encapçalament, cos i peu. En general, totes les cartes tenen la mateixa estructura, però les convencions socials han definit unes poques diferències entre els diversos tipus. Estructura d’una carta informal La carta informal té els apartats i subapartats que s’indiquen a continuació:

SUBAPARTATS APARTATS 1. Població i data 2. Salutació

Encapçalament

3. Introducció 4. Exposició d’arguments 5. Conclusió

Cos de la carta

6. Comiat 7. Signatura 8. Postdata

Peu

2

Estructura d’una carta formal

En les cartes formals cal afegir els apartats corresponents a:

1. Nom i adreça de la institució, empresa o persona a qui va destinada la carta. Cal indicar el càrrec i el tractament que li corresponga

2. Nom i adreça de la institució, empresa o persona que emet el missatge. En aquest apartat, a vegades, s’inclou el logotip que identifica l’emissor.

RECURSOS LINGÜÍSTICS Les cartes presenten els recursos lingüístics següents, que s’adeqüen al nivell de formalitat o informalitat que presenta cada situació. a) Ús de fórmules de salutació i comiat Segons el tipus de relació i el grau de confiança entre l’emissor i el destinatari, s’usen unes expressions o unes altres en la salutació i el comiat de la carta. b) Ús d’abreviatures i sigles En les cartes formals és freqüent l’ús d’abreviatures, que són la representació d’una paraula o un grup de paraules per una o algunes de les seues lletres. Les sigles es formen, generalment, amb les lletres inicials de cadascuna de les paraules que representen: DNI: Document Nacional d’Identitat. c) Ús dels pronoms interrogatius Sovint, a l’inici de les cartes personals, se solen intercalar oracions encapçalades per pronoms interrogatius que inicien la comunicació i demanen novetats del receptor de la carta. Els pronoms interrogatius són:

• Què fa referència a coses: Què has fet? Qui remet a persones: Qui no està? • Quin, quina, quins, quines, quan reemplacen el nom, fan funció de

pronoms. Quina de totes anirà? • Quant, quanta, quants, quantes indiquen quantitat: Quant val? • On, quan, com remeten a lloc, temps i manera, respectivament: On has

anat?, Quan vindrà?, Com estàs?

Encapçalament 1. Nom i adreça del usuari 2. Nom i adreça de l’emissor 3. Població i data 4. Salutació

Cos 5. Introducció de l’assumpte 6. Exposició d’arguments 7. Conclusió

Peu 8. Comiat 9. Signatura 10. PD (postdata)