Post on 08-Jul-2015
ESTATS UNITS D’AMÈRICA
POLÍTICA COMPARADA
II
Núria Moral, Sophie Briquetti, Guillem Carol, Àlex Montesinos, Roger Melcior
PRESENTACIÓ
Enllaç "Filibuster Stackhouse" (the West Wing
2x17)
1. Independència de l'executiu del legislatiu.
2. Que els senadors, tot i ser d'un partit
concret, poden discrepar del seu partit ja
que el sistema d'elecció d'EUA fa que el
senador es degui més al seu votant que al
seu partit.
3. Que cada senador és important en la
cambra ja que tenen molt força i mitjans.
EL “CREDO” AMERICÀ (I)
Pels nordamericans la nació és la base del
sistema polític i la seva indentitat el contrari
que nacions com ara França o Japó.
Els Estats Units es funden com a nació el
1776, amb uns principis que esdevenen
elements comuns per tota la ciutadania.
El fet que els EUA hagin estat terra d'acollida
ha influit en el model de construcció
nacional.
EL “CREDO” AMERICÀ (II)
Llibertat: els individus són lliures en la seva
actuació.
Autogovern: principi que l'estat ha d'actuar en pro
de l'interès general ja que aquesta és la raó de ser
del Govern.
Igualtat: tots els ciutadans han de tenir el mateix
tracte davant la llei.
Individualisme: suport a la iniciativa personal,
l'autosufiència i l'acumulació de béns.
Diversitat: sosté que les diferències individuals
han de ser respectades gràcies a la base de
l'interès propi.
Unitat: el principi que els americans formen una
EL “CREDO” AMERICÀ (III)
Alguns principis deuen el seu orígen als colons
protestants: responsabilitat de l’individu i igualtat
moral.
Trobem un distanciament respecte vell
continent. Era inaplicable un sistema aristocràtic
en el que el proletariat se sentís inferior.
Tractats de terres obertes de propietat
proletària.
Idees que han portat conflictes i consensos.
“Habits of the heart” Toqueville, en relació als
ideals americans.
EL PATRIMONI FEDERAL NORD-AMERICÀ
LES COMPETÈNCIESPODER NACIONAL
• Defensa nacional
• Emissió moneda
• Servei postal
• Afers exteriors
• Comerç interestatal
PODER CONCURRENT
• Política de deute públic
• Taxes i impostos
• Justícia
• Control sistema bancari
• Transport
PODER ESTATS
• Control de govern local
• Educació
• Seguretat pública
• Cens i vot
• Comerç intraestatal
SOBRE LES COMPETÈNCIES NACIONALS
L’article I de la Constitució garanteix 17
poders al Congrés.
SUPREMACIA: D’acord amb l’article VI de la
Constitució preval la legislació nacional per
sobre de la de cada estat.
CLÀUSULA “ELÀSTICA” (article I secció 8):
dóna al Congrés capacitat per a optar per
competències no reconegudes per la
Constitució, per un suposat interès general.
SOBRE LES COMPETÈNCIES ESTATALS
S’aposta per cedir la sobirnia a la unitat
supraestatal.
ANTIFEDERALISTES apel·len a la diversitat
d’interessos.
FEDERALISTES asseguren que l’autoritat
nacional simplement proporciona un marc:
defensa, progrés econòmic…
Poders reservats: Esmena 10 a (1791) “els poders no delegats als Estats Units mitjançant la Constitució
[…] estaran reservats als Estats”
INSTITUCIONS SEPARADES, PODER COMPARTIT
Concepte descrit per Ricard Neustadt:
institucions separades que comparteixen
poder mitjançant un sistema de bloqueig i
equilibri.
Cap institució té via lliure per prendre una
decisció sense el suport de la resta.
El legislatiu, l'executiu, el judicial estan
constituits de tal manera que cada un pot
controlar l'actuació de l'altre.
L'executiu i el legislatiu estan incloses en la
mateixa institució
PODER COMPARTIT EN EL LEGISLATIU
El Congrés compta amb potestat legislativa
però:
PRESIDENT: dret a veto, proposta legislativa,
convocatòria de seccions especials…
CORT SUMPREMA: pot interpretar actes del
Congrés, revisar jurídicament i declarar nul·litat
de lleis contràries a la Constitució.
Dins de les cambres sistema de bloqueig mútu.
PODER COMPARTIT EN L’EXECUTIU
L’executiu es competència del President,
però:
Congrés i Senat poden impugnar i rescindir la
confiança al President.
Té superditada la seva actuació al vist-i-plau del
Capitoli.
El poder judicial pot declarar il·legal qualsevol
desició presidencial quan no és autoritzada per
la legislació.
PODER COMPARTIT EN EL JUDICIAL
El poder judical recau en la Cort Suprema I
les corts federals de rang inferior, però:
El Congrés condiciona aquesta branca: tamany,
apel·lacions, nomenaments i cessaments.
Pot rescriure la legislació en cas de
malinterpretació.
El president pot nomenar jutges federals amb
l’acord del Senat. És el responsible d’aplicar les
decisions de la Cort.
LEGISLATIU FORMAL
Legislative branch
El Congres és un sistema bicameral
està constituït del Senat i la Càmara de
Representants.
Caracterísitques i funcions del Congres
Carrera política Cap al Congres
LEGISLATIU INFORMAL: EL ROL DELS GRUPS D’INTERÈS
Ajuden a determinar la voluntat ciutadana
Ajuden en les causes de les minories
Promouen temes que no són tractats pels
líders polítics
Errades del Pluralisme:
Liberalisme dels GI: els polítics executen les
demandes que són reclamades pels GI.
Conseqüències negatives
Asimetria representativa per part dels GI
EXECUTIU: SOBRE EL PRESIDENT
Poca concreció sobre els deures del
President en la Constitució
Idees generals:
Es requereix una administració més forta per
l’actual context
Treball amb staff, experts i ajudants.
Inconvenients: impossible controlar-los a tots.
El president és el cap de l’executiu, tothom
escolta les seves idees, però necessita que la
gent les recolzi.
EXECUTIU: EL SISTEMA DE PARTITS
Hi ha molts partits. Són dos els partits que
dominen. Responsable: Sistema electoral.
[Eleccions Al Gore: partit verd va ser decisiu]
A) Demòcrata
B) Republicà
ELECCIÓ CANDIDATS
Diversos candidats que s’autofinancen la
campanya
L’elecció interna dels candidats de cada
partit: caucuses.
Afiliats als partits eleccions primàries
delegats convenció Candidat
Caucuses en funció de l’Estat:
Elecció de 50% + 1 => 100 dels delegats
Sistema representatiu. Els candidats es
van retirant de la carrera electoral a base
que va avançant la campanya: Endorsement.
ELECCIÓ (I)
President i Vicepresident (Ticket)
Hi ha 588 vots electorals dividits en 50
Estats. (Repartiment en funció de població).
270 vots electorals: President. La majoria
d’Estats 51% = 100%
En cas de no majoria:
Elecció president: Cambra de Representants
(cada Estat = 1 vot)
Elecció vicepresident: Senat.
ELECCIÓ (II)
El poder judical recau en la Cort Suprema I
les corts federals de rang inferior, però:
Cambra de Representants: 435 membres
representant un districte congressual (2 anys)
[En funció de la població]
Senat: 2 Senadors = 1 Estat. Electes per
períodes de sis anys [terç del senat és renovat
cada dos anys]
EL PODER JUDICIAL (I)
Naturaleza
El sistema judicial federal
La corte suprema de los Estados Unidos
Una institución no democrática
Papel de la Corte Suprema en el sistema de checks and
balances
Sobre el ejecutivo: declarar una acción ilegal porque no
es conforme a la legislación
Sobre el legislativo: interpretar actos del Congreso
debatidos en casos legales
A su vez controlada por el ejecutivo y legislativo
EL PODER JUDICIAL (II)
Controversia sobre su verdadera naturaleza
¿Una institución que actúa también
políticamente en vez de interpretar estrictamente
las leyes?
El caso G.W. Bush vs Al Gore en 2000
CONCLUSIÓ
Características principales
El concepto de democracia
Una nueva era
CONCLUSIONS
Moltes gràcies!