Post on 03-Oct-2019
Espanya: el relleu
L’Espanya continental
La península Ibèrica és una de les zones més muntanyosesd’Europa. El seu relleu s’organitza al voltant d’un gran altiplàcentral, laMeseta, inclinat lleugerament cap a l’oest. Per aques-ta raó els seus rius desemboquen a l’oceà Atlàntic.La Meseta està travessada per una muralla granítica, el Siste-
ma Central, que divideix l’altiplà en dues subunitats: la Sub-meseta nord (750 m d’altitud mitjana) i la Submeseta sud(550 m d’altitud mitjana). Aquesta última és travessada pelsMonts de Toledo.El paisatge de la Meseta és monòton i uniforme i els terrenys
plans s’hi succeeixen de manera continuada. Ocasionalment, lesvalls d’alguns rius en trenquen la monotonia.La Meseta està envoltada per un seguit de serralades: els
Monts de Lleó (nord-oest), la Serralada Cantàbrica (nord), laSerralada Ibèrica (nord-est i est) i Sierra Morena (sud).
116
Font 1. Ria de Corme e Laxe (Galícia).Pel que fa a les costes de l’Espanya continental, ala façana nord, la Serralada Cantàbrica i lesMuntanyes Basques arriben sovint fins a la mar. Ala costa s’alternen els penya-segats i les platgesallargades. A Galícia la mar entra a les antiguesvalls dels rius, on forma àmplies zones d’aigüestranquil·les: les ries.
Font 2. La Mar Menor (Múrcia).Quan les muntanyes no entren en contacte direc-te amb la mar es formen costes sorrenques ano-menades costes baixes. És el paisatge predomi-nant de la façana mediterrània de la Península, lle-vat de la zona de la Serralada Bètica, ja queaquesta també arriba fins a la mar. A la costaoriental cal destacar-hi les albuferes* (l’Albuferade València i la Mar Menor de Múrcia).
V O C A B U L A R I
Albufera. Llacs d’aigua salada se-parats de la mar per una llenca desorra.
Depressió. Sector de la superfícieterrestre enfonsat respecte de leszones del seu voltant.
Font 3. El relleu d’Espanya.
1. Respon a les preguntes següents:a) Quines serralades envolten la Submeseta nord i qui-nes, la Submeseta sud?b)Quin és el pic més alt de la Serralada Cantàbrica? I elmés alt de la Ibèrica? I de la Penibètica?c) Quins sistemes muntanyosos envolten la depressió del’Ebre?d) Localitza els accidents geogràfics següents i digues enquin punt cardinal estan situats: el cap de Peñas, el capde Palos, la punta de Tarifa i el golf de Biscaia.e) Quin sistema muntanyós té més a la vora el cap deFinisterre?f )Digues el nom d’una serralada que es trobi al nord delSistema Central i el d’una altra que estigui al sud deSierra Morena.g)Quina depressió es troba al nord-est de la Península?
0 200 km
Cap de Peñas
Punta de l’Estaca de Bares
Cap Finisterre
Ria d’Arousa Sil
Miñ
o
M
AS SÍ S
GA
LAI C
Peña Trevinca2045
Narancode Bulnes
2519 Peña Labra2007
Nalón
Cap deMatxitxako
S E R R A L A D A C A N T À B R I C A
Golfde
Biscaia
Nerbión
Bidas oaMUNTANYES
BASQUESGorbeia Mendia
1475Ebre
M A R C A N T À B R I C
PI R I N E U
F R A N Ç A
ANDORRA
Golf de Roses
Cap de Creus
Aneto3404
Cadí2647
Llobrega t
Ebre
Ter
Cap de Salou
Delta de l’Ebre
Golfde València
Tajo
Duero
Túria
Peñarroya2024
Moncayo2313
S E R R A L AD
A
I BÈ
RI
CA
D E P R E S S I ÓD
EL ’ E
BR
E SERRALADA LITORAL CATALANA
Puig Major1445
Capd’Artrutx
Capde Formentor
Cap de Salines
Mallorca
Menorca
Cabrera
Sa. DE TRAMUNTANA
Eïvissa
FormenteraI L L E
SB
AL
EA
RS
Cap dela Nau
Guadiana
Xúquer
Duero
MONTS DE LLEÓ
S U B M E S E T A
N O R D
S U B M E S E T A
S U D
S I S T E M AC
EN
TR
AL
SERRA DE GATA
SERRA DE GREDOSGUADARRAMA
SO
MOSIERRA
Tajo
M E S E T A
PORTUGAL
M O N T S D E T O L E D OCorocho de Rocigalgo1447
Guadiana
S E R R A L A D A P E N I B È T I C A
S I E R R A M O R E N A
S E R R A L A D AS U B B È T I C A
DEPRESSIÓDEL GUADALQUIV IR
Odie
lTin
to
Gua
da
lquivir
G o l fd e C a d i s
Cap Trafalgar
Punta de TarifaEstret de Gibraltar
Mulhacén3478Veleta
3392
Guadalquivir
MAR MENOR
Cap de Gata
Cap de Palos
Segura
M A R R O C
A L G È R I A
M A R
M E D I T E R R À N I A
Roque delos Muchachos
2426
Teide3718
Fuerteventura
Gran Canària
Tenerife
Gomera
La Palma
El Hierro
I L L E S C A N À R I E S Lanzarote
OC
EÀ
AT
LÀ
NT
IC
A la partmés exterior de laMeseta, gairebé sem-pre tocant a la mar, la part espanyola de la penínsu-la Ibèrica presenta cinc sistemes muntanyencs: elMassís Galaic, les Muntanyes Basques, el Piri-neu, la Serralada Litoral Catalana i les SerraladesBètiques.Les Serralades Bètiques presenten dos arcs de
muntanyes: l’un situat més a la vora de la costa, desde Gibraltar fins al cap de Gata, anomenat Serra-lada Penibètica, i l’altre situat més a l’interior, ques’anomena Serralada Subbètica.Finalment, cal assenyalar dues depressions*: la
de l’Ebre, entre el Pirineu i la Serralada Ibèrica i ladel Guadalquivir entre les serralades bètiques iSierra Morena.
L’Espanya insular
Espanya comprèn, amés del ter-ritori peninsular, dos grups d’i-lles: l’arxipèlag de les Balears, ala mar Mediterrània, i el de lesCanàries, a l’oceà Atlàntic, da-vant de les costes africanes delSàhara.El relleu de les illes Balears, tret de la part nord de l’illa de
Menorca, és una continuació de la serralada Subbètica. Les illesCanàries són unes illes volcàniques situades sobre una plataformade falles.
Font 4. Serra de Tramuntana(Mallorca).Les illes Balears presenten costesaltes i retallades, amb abundosescales sorrenques. En general aques-tes illes tenen un relleu baix, llevatde Mallorca que és travessada per laSerra de Tramuntana.
Font 5. Conreu de vinya en terra volcànica a l’illa de Lanzarote (Canàries).Les Canàries, situades davant la costa occidental d’Àfrica, són illesd’origen volcànic. El relleu presenta formes molt peculiars, com ara lescalderas (cons volcànics) o els malpaíses (terrenys coberts de lava). Al’illa de Tenerife es troba el pic més alt d’Espanya: el Teide (3718 m).
SABIES QUE…?
El nom de les illes Canàries provédel mot llatí canis, que vol dir ‘gos’.El nom de les illes Canàries,doncs,vol dir ‘illes dels gossos’. La raçadels gossos de les illes Canàriesés representada en el seu escut.A C T I V I T A T S
2.Quines són les grans unitats de relleu de la península Ibèrica?
3.Classifica les unitats de relleu peninsulars en interiors o exteriorsrespecte de la Meseta.
4. A partir del mapa físic de la península Ibèrica, fes un esbós ambtotes les unitats de relleu que has estudiat. Memoritza-les de mane-ra que sàpigues situar-les damunt d’una mapa físic mut.
5.Localitza en elmapa de la península Ibèrica el nomdels accidentsgeogràfics següents: tres ries, tres caps i tres golfs.
Espanya: els rius
La majoria dels rius d’Espanya neixen a les muntanyes més altesi vessen les seves aigües a les mars i a l’oceà que envolten laPenínsula. Per això diem que els rius i els seus afluents s’organit-zen en xarxes hidrogràfiques, segons el vessant on desemboquen:vessant cantàbric, vessant atlàntic, vessant mediterrani.
Miño Sil
Ebre
Tajo
Duero
Guadiana
Guadalquiv
ir
Odiel
Tinto
Segura
Xúquer
Túria
Llobregat
Ter
Nalón
Nerbión
Bidasoa
Aragó
CincaGálleg
o
Segre
Jalón
Gu
adalo
pCabriel
Millars
Pisuerga
Tormes
Esla
EresmaTiéta
rAlagón
Jarama
Alberc
he
Genil
Guadalhorce
Huerva
Guadalim
ar
Vessant atlàntic
Vessant mediterrani
Vessant cantàbric
Menys de 20 m3/s
De 20 a 50 m3/s
De 50 a 100 m3/s
De 100 a 200 m3/s
De 200 a 500 m3/s
Més de 500 m3/s
Cabals:
0 200 km
Tambre
Ulla
Cigüela
Jabalón
F r a n ç a
Po
rt
ug
al
Andorra
Font 6. Les xarxes hidrogràfiques i elscabals de la península Ibèrica.
6. Respon a les preguntes següents:a) Per què els rius de la Meseta desem-boquen a l’oceà Atlàntic i no a la marMediterrània?b) Quin és el factor que explica que elsrius del vessant cantàbric siguin curts?c) Quins són els rius més cabalososd’Espanya?
Font 7. Els principals rius de la pe-nínsula Ibèrica.
Tajo Duero Ebre Guadiana Guadalquivir Miño
1120
Llargada en quilòmetres
913 908
744680
340
El vessant cantàbric
Els rius del vessant cantàbric són curts, cabalosos i de règim* re-gular. Són curts perquè neixen a la Serralada Cantàbrica, a lesMuntanyes Basques o bé alMassís Galaic, sistemesmuntanyososque són molt a la vora del mar. Són cabalosos i de règim regularperquè la seva conca* pertany a la Ibèria humida i hi plou de ma-nera constant al llarg de l’any.
El vessant atlàntic
Els rius del vessant atlàntic són llargs, de cabal mitjà i de règimirregular. Llevat del Guadalquivir, la major part dels grans riusdel vessant atlàntic recorren la Meseta. Les seves conques sónmolt grans però hi plou poc, ja que pertanyen a la Ibèria seca. Sónirregulars perquè el seu cabal creix a la tardor i a la primavera, acausa de les precipitacions. En canvi, a l’estiu duen poca aigua.
El vessantmediterrani
Els rius del vessant mediterrani, llevat de l’Ebre, es caracteritzenper ser curts, de cabal escàs i de règim molt irregular. Neixenmolt a la vora de la costa i solen tenir un pendent molt pronun-ciat. A l’estiu gairebé no porten aigua, ja que a les seves conqueshi plou poc. En canvi, a la tardor poden arribar a desbordar-se acausa de les pluges intenses. A la zonamediterrània trobem sovintcursos d’aigua intermitents: les rieres o rambles. Solen inundar-se a la tardor com a conseqüència dels temporals locals.L’Ebre constitueix una excepció dins del vessant mediterrani,
ja que neix en el sistema cantàbric. És el riu més cabalós de laPenínsula perquè rep aigües dels afluents procedents del Pirineu.
La sequera i els usos de l’aigua
En els darrers trenta anys el consum d’aigua ha augmentat consi-derablement. La pagesia, especialment a les àrees de regadiu, con-sumeix més del 80% del total de l’aigua que es gasta a Espanya.La manca d’aigua, doncs, és un problema molt important per atothom, però especialment per al sector agrari.Per intentar resoldre el problema de lamanca d’aigua s’han dut
a terme dues solucions: els embassaments, que serveixen per rete-nir l’aigua i repartir-la en èpoques d’escassetat, i els transvasa-ments, que permeten portar l’aigua d’un riu cap a una altra concadiferent. El transvasament més important fins ara és el del Tajo alSegura, que permet regar les hortes deMúrcia i del suddeValència.Tanmateix, els transvasaments sembla que provoquen problemesecològics seriosos i enfrontaments entre les comunitats afectades.
V O C A B U L A R I
Règim fluvial. Grau de regularitatdel cabal d’un riu al llarg d’un anysencer. Si el riu varia poc de cabaldiem que té un règim regular. Si elriu porta molta aigua en una èpocade l’any i molt poca durant la resta,diem que té un règim irregular.
Conca. Territori del qual un riu i laseva xarxa d’afluents recullen les ai-gües.
Recorda
El cabal d’un riu es mesura enmetres cúbics per segon, i es de-termina en un punt determinatanomenat estació hidrogràfica.
A C T I V I T A T S
7. Què s’entén per cabal d’unriu? Posa’n un exemple.
8. Què s’entén per règim d’unriu? Posa’n un exemple i expli-ca’n algun factor.
9. Esmenta tres rius d’Espa-nya que siguin cabalosos i derègim regular. Digues per quèho són.
10. Esmenta tres rius d’Es-panya que siguin poc cabalososi de règim irregular. Quins fac-tors ho expliquen?
11. Busca informació en unaenciclopèdia o a través d’Inter-net i explica d’on agafa l’aigua ion la deixa el transvasamentdel Tajo al Segura.