Post on 10-Mar-2016
description
Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió
1 Els nostres avantpassats més llunyans
L'origen de la humanitat és encara avui un tema ple d'interrogants. Sabem que l'especie
humana és el fruit d'un llarg procés d'evolució biològica en el qual es van anar
aconseguint avenços que van tenir una enorme importància, com ara el fet de caminar
drets o la capacitat de parlar. Ara estudiaràs com vivien els primers éssers humans.
1
Cavall. Cova de Lascaux, a la Dordonya (França).
Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió
1.1. Els primers éssers humans
Els nostres avantpassats més antics van viure
fa uns dos milions i mig d'anys, en una època
que coneixem amb el nom de Paleolític*.
Gràcies a les restes arqueològiques que s'han
anat descobrint en les excavacions sabem que
els homes i dones del Paleolític:
• Obtenien els aliments que necessitaven
mitjançant la recol·lecció de fruits silvestres,
arrels, ous i crustacis, i de la caça i la pesca.
• S'organitzaven en petits grups nòmades que
es
desplaçaven a la recerca d'aliment.
• Vivien en cavernes, especialment en les
èpoques més fredes, o en petits campaments
de cabanes rudimentàries construïdes
normalment a prop d'un riu od'un llac.
• Coneixien i utilitzaven el foc, que els servia
per a il·luminar-se, escalfar-se i coure els
aliments.
• Fabricaven instruments de pedra, os i fusta, com ara destrals, llances, arpons, etc.
• Realitzaven pintures a les parets de les coves i dels refugis, les anomenades
pintures rupestres, i enterraven els seus morts. Això, tal com estudiarem en els
pròxims apartats, és una mostra de les seves creences.
2
Escena de caça i recol·lecció en el Paleolític.
Instruments de pedra del Paleolític, procedents
de la cova del Parpalló, a la Safor (València).
Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió
1.2. Els grups humans del Neolític
Cap al 9000 a.C, en l'època que coneixem amb el nom de Neolític*, algunes comunitats
caçadores-recol·lectores van començar a obtenir l'aliment que necessitaven per a
sobreviure amb noves pràctiques: l'agricultura i la ramaderia.
Les restes més antigues d'agricultura i ramaderia s'han trobat a l'anomenat Creixent Fèrtil,
al Pròxim
Orient.
Els primers grups de pagesos i ramaders:
• Van esdevenir sedentaris, ja que no havien de desplaçar-se a la recerca d'aliment.
• Vivien en cabanes de tova i en algunes ocasions van formar poblats amb sistemes
defensius.
• Van diversificar la producció d'instruments i van aparèixer noves tècniques, com la
ceràmica o el teixit i, a finals del Neolític, el
treball dels metalls.
• Les comunitats van començar a jerarquitzar-
se, és a dir, a organitzar-se de manera que alguns
líders o caps eren obeïts pels altres. Els líders es
van encarregar d'organitzar el treball
comunitari (construir un canal per a
regar els camps, per exemple) i
d'assegurar la defensa.
• Van desenvolupar sofisticats sistemes d'enterrament i manifestacions artístiques
que són una mostra d'elaborades creences.
3
Vasos antropomorfs trobats en un
enterrament neolític a Hongria.
Escena agrícola de Neolític
Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió
4
Els diversos focus d'aparició de l'agricultura.
Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió
2 El sorgiment de la religió
Part de les creences que es van desenvolupar en l'Antiguitat, algunes de les quals han
arribat fins als nostres dies, tenen els orígens en el conjunt de creences o la religió de
l'època prehistòrica. Sens dubte, és molt difícil arribar a coneixeries, però les restes
materials de la seva cultura ens en donen alguns importants indicis.
5
Muntanya d'Ayers Rock, a Uluru (Austràlia). Aquesta muntanya és encara avui un lloc sagrat per als aborígens
australians.
Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió
2.1. Del misteri a la divinitat
És fàcil imaginar que els homes i dones de la Prehistòria van intentar explicar-se
molts dels misteris que observaven en
la seva vida i en la natura: la mort, el
creixement de les plantes, les formes de
la Lluna, la successió del dia i de la
nit...
Les forces de la natura (la pluja, el vent,
el Sol...), de les quals depenien
l'aliment, la supervivència del grup i la
mort, devien ser aspectes que els van
provocar moltes preguntes i
preocupacions.
L'intent de trobar-hi respostes va ser
un procés llarg i complex:
• En un principi, en el seu intent per buscar explicacions, van començar a imaginar
que moltes coses depenien de quelcom diferent o superior, d'alguna cosa que
s'escapava de la seva realitat. D'alguna manera van descobrir un món diferent,
màgic, superior o diví, dins d'un altre: el seu entorn, les seves coves, les seves
muntanyes...
• Alguns llocs, forces o elements de la natura van començar a considerar-se
sagrats*, és a dir, que s'hi manifestava la força superior o divinitat, amb la qual
podien posar-se en contacte. Eren algunes coves, algunes roques, una font,
probablement també algun arbre o animal...
• Aquests llocs i elements van esdevenir símbols* que feien present l'absent o
desconegut. La font, per exemple, va poder deixar de ser només el lloc on beure i es
va convertir en el símbol de VAigua, força essencial per a la vida; el llamp poderós,
capaç fins i tot d'originar el foc, va poder significar la còlera de la divinitat...
Aquesta capacitat de simbolitzar va passar després a representar-se gràficament: els
punts, les graelles, les mans que es conserven a les coves.
6
Entrada de la cova del Perelló (Baix Ebre). Les
coves van tenir una gran importància per als grups
humans de la Prehistòria. Molts autors creuen que
les coves eren veritables santuaris i les han rela-
cionat amb cultes tel·lúrics o subterranis.
Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió
• Per explicar l'origen d'aquestes forces sobrenaturals, de la divinitat, van aparèixer
relats fantàstics, els mites*, que es van transmetre oralment d'una generació a la
següent.
• És fàcil de pensar que, convençuts de l'existència d'una divinitat o realitat
superior a la dels éssers humans, aquests decidissin fer alguna cosa per posar-s'hi en
contacte, per tal de demanar-li favors o ajut a canvi d'ofrenes* i sacrificis*, de
danses...
• Van sorgir així els ritus* o cerimònies dedicades a la divinitat. Potser pintar un
bisó en la profunditat d'una cova era part d'un ritual tel·lúric: descendir al si de la
mare Terra i atrapar l'esperit del bisó en la imatge perquè fos més fàcil caçar-lo.
• Finalment, podem suposar que, a mesura que els rituals es van anar complicant,
algunes persones van passar a encarregar-se'n i es van dedicar a relacionar-se amb la
divinitat i a dominar l'energia de la natura. Van aparèixer així els primers xamans* o
bruixots.
Si entenem la religió* com la relació
establerta entre l'ésser humà i la
divinitat a través del sagrat, podem
concloure que la religió va començar a
sorgir en la Prehistòria.
7
Bruixot o xaman disfressat amb una màscara que pot
ser la representació d'un déu o un esperit. Pertany a
una tribu de primitius actuals.
Bruixot o xaman disfressat amb una màscara que pot
ser la representació d'un déu o un esperit. Pertany a
una tribu de primitius actuals
Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió
2.2. La religió dels pobles caçadors i dels pobles agricultors
La forma de vida dels grups humans i el seu entorn geogràfic van influir en les seves
creences i en la seva manera de relacionar-se amb la divinitat. Aquest fet, que es pot
constatar en la Prehistòria, va continuar, tal com veuràs al llarg del llibre, en altres
civilitzacions i èpoques històriques.
Els déus dels pobles caçadors
Els pobles caçadors nòmades
canviaven de lloc cons-
tantment a la recerca
d'aliment. La seva vida era
plena de perills i
d'imprevistos. La caça, a més,
era realitzada
majoritàriament pels homes.
Els déus en els quals creien
eren divinitats masculines,
com déus pare exigents i imprevisibles, moltes vegades déus representats com a
pastors del ramat o com un mascle dominant. La necessitat de col·laboració que
implicava una activitat de risc com la caça va influir també en el fet que la religió es
veiés més com quelcom comunitari que no pas com quelcom individual.
Les deesses dels pobles agricultors
Els pobles sedentaris agricultors es nodrien del que obtenien de la terra. Tenien
una vida més estable, i el temps estava marcat per una repetició cíclica, com els
cicles dels vegetals, les estacions o els cicles de la Lluna.
La relació amb la terra era equiparable amb la que es té amb la mare que nodreix i té
cura. L'agricultura, d'altra banda, solia ser una activitat duta a terme per les dones.
Per tot plegat, es tendia a imaginar la divinitat com quelcom femení, la deessa mare
relacionada amb la fertilitat de la terra, amb els cicles de la natura, com les llavors i
les plantes que neixen, es desenvolupen i moren per renéixer en una altra planta.
8
Escena de pasturatge. Pintures de Tassili, al Sàhara algerià.
Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió
3 L'art i les creences
Les primeres imatges artístiques que han arribat fins
als nostres qies són les pintures realitzades en l'etapa
final del Paleolític, en l'anomenat Paleolític Superior.
Una simple silueta, escenes complexes, moltes coves i
abrics rocallosos, simples figuretes i veritables
santuaris, tot plegat ens transporta a un passat molt
llunyà.
3.1. L'art rupestre: un art religiós?
Una de les manifestacions més sorprenents que s'han trobat de la Prehistòria són
les pintures rupestres.
Aquestes pintures estan realitzades sobre roca, en coves, en abrics o a l'aire lliure.
Representen majoritàriament animals com ara bisons, cavalls, cérvols... i, en menor
grau, la figura humana, normalment acompanyada d'animals. A més, s'hi
representen també símbols diversos, com mans, successions de punts, espirals,
graelles...
També s'han trobat relleus esculpits en les roques i figures gravades.
9
Cérvol. Cova d'Altamira
(Cantàbria).
• Dansa. Cova dels Moros, al
Cogul (Garrigues)
•Tectiforme. Cova
d'Altamira(Cantàbria).
• Cavalls amb punts i mans.
Cova de Pech-Merie, a la
Guiena (França).
Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió
Totes aquestes manifestacions artístiques destaquen per la seva perfecció tècnica.
Sorprèn també la dificultat d'accés a alguns dels llocs on s'han trobat: coves molt
profundes a les quals només es pot accedir per túnels baixos i estrets, parets de
pedra sobre alts penya-segats... Tot plegat fa pensar que van ser molt importants
per a les societats de la Prehistòria que les van realitzar. No obstant això. continua
sent molt difícil respondre a la pregunta de per què van realitzar aquestes pintures
les dones i els homes de la Prehistòria.
Per a molts investigadors, les coves podrien ser una mena de santuaris en què les
imatges representades tindrien un valor màgic, és a dir, les imatges intentarien
afavorir alguns actes importants per al grup, com la caça o la supervivència.
Tanmateix, no sempre els animals representats a les coves corresponien a la fauna
característica del lloc o a la que més es caçava. Això ha fet pensar que els animals
representats podrien ser tòtems*, és a dir, animals elegits com a símbol pel grup,
amb el qual s'identificarien i que tindria un valor protector. Aquests animals re-
brien una veneració especial, motiu pel qual serien tabú* o estaria prohibit de caçar-
los.
3.2. La deessa mare
A gairebé tot Europa s'han trobat
nombroses figuretes que representen dones
en què les parts del cos relacionades amb la
maternitat (ventre, pits i malucs) tenen un
gran volum. El cap i les extremitats, en
canvi, hi apareixen poc definits.
Aquestes figuretes, que reben el nom de
venus de la fertilitat, s'han relacionat amb
la creença que podien afavorir la fertilitat,
no tan sols dels grups humans sinó també
de la terra, fet especialment important, tal
com has estudiat, entre els pobles
agricultors, en què tradicionalment les
dones eren les encarregades dels conreus.
10
• Venus de Lespugue. Alguns investigadors
han suggerit en els darrers anys que les venus
van ser esculpides o gravades per dones,
perquè estan representades des del punt de
vista que tenen elles mateixes quan
contemplen el seu propi cos durant l'embaràs.
Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió
Alguns investigadors creuen que aquestes imatges serien una representació de la
deessa mare, una creença primitiva que devia estar molt estesa i que, tal com
estudiaràs, va perviure en la majoria de les civilitzacions posteriors.
En algunes excavacions, com en el poblat agricultor neolític de Çatal Hüyük
(Turquia), s'han trobat diverses cases que sembla que són santuaris dedicats a la
deessa mare.
El paper de les dones en les societats del Neolític
El fet que les dones tinguessin un paper important en l'agricultura i els cultes de la
fertilitat i de la deessa mare han fet pensar als qui han investigat aquest tema que
potser les societats neolítiques eren societats matriarcals* en què les dones tenien
una gran autoritat.
Aquestes societats es diferenciarien així de les caçadores i de les civilitzacions
posteriors, en què els homes tindrien el poder, i serien, per tant, societats pa-
triarcals*.
11
• Venus de Laussel. Aquesta imatge sosté a la
mà una banya, que és tradicionalment símbol
de fertilitat, d'abundància i de les divinitats
relacionades amb la vegetació.
• La deessa mare asseguda en un tron de lleo-
pards, procedent del poblat neolític de Çatal
Hüyük (Turquia).
Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió
4 Els cultes funeraris
La mort va ser un tema molt present en les societats prehistòriques. Sabem, per
l'anàlisi dels ossos humà* trobats, que l'esperança de vida era de poc més de vint
anys. Les restes d'enterraments són una proij fonamental de la preocupació per la
mort, fet que reforça la idea d'unes creences religioses ja en les societ"
prehistòriques.
12
• Sima de los Huesos, a Atapuerca (Burgos). La carn
humana i el moll de l'interior dels ossos van ser un aliment
habitual entre els primers grups humans.
• Destral de combat trobada en un sepulcre a Romania.
Durant l'Edat dels Metalls va sorgir una cultura, coneguda
com els pobles de la destral de combat, que va adoptar el
costum funerari d'enterrar els seus dirigents en túmuls
dipositant una destral al costat del cadàver.
Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió
4.1. Un lloc per a la mort
Algunes de les restes més antigues d'ossos d'és sers humans s'han trobat barrejades
amb les d' tres animals i amb senyals, com talls, que indiqu que l'antropofàgia* va
ser una pràctica habitu entre els primers grups prehistòrics.
Però, a partir d'un determinat moment, ja avan el Paleolític, els grups humans van
passar a enterrar els morts.
Els primers enterraments
En el Paleolític Superior sembla generalitzar-se la pràctica de la inhumació. Els
cadàvers esquitxats de pols d'ocre roig són dipositats en fosses en les quals
apareixen també un cert nombre d'objectes d'adornament (petxines, penjolls,
arracades). L'ús de l'ocre roig es considera un símbol de la sang i de la vida.
És probable que els cranis i altres restes òssies d'animals trobades al costat de les
sepultures siguin reste; de banquets rituals o d'ofrenes. La presència d'objecte;
implica no tan sols la creença en una vida personal més enllà de la tomba, sinó
també la certesa que el difur hauria de prosseguir la seva activitat en l'altre món.
Traduït i adaptat de: Eliade, M., Historia de las creencias\ las ideas religiosas, I. Ed.
Paidós, 1999
S'han trobat molts tipus d'enterraments: individuals i col·lectius, amb els cossos
orientats en una determinada direcció, amb el crani separat del cos amb abundants
objectes i joies a la tomba o amb escassos objectes.
En el Neolític van sorgir les primeres necròpolis o cementiris, és a dir, espais
delimitats i creats amb l'únic objectiu d'enterrar els morts. A finals del Neolític, en
l'Edat dels Metalls, tal com estudiaràs en l'apartat següent, es va iniciar la
incineració dels cadàvers.
13
Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió
4.2. Els primers grans monuments
A Europa conservem una sèrie de construccions
prehistòriques conegudes amb el nom de megàlits*,
paraula que significa 'grans pedres'.
Els megàlits es van començar a construir cap al
5000 a. C. a la costa atlàntica d'Europa. Es van
construir durant un llarg període de temps i es van
estendre per una àmplia zona que va arribar fins a
la Mediterrània.
Entre els megàlits podem distingir dos grans
grups:
• Els destinats a enterraments, anomenats dòl-
mens. Són galeries de pedra, cobertes per un tú-
mul de terra, que s'utilitzaven per a enterrar suc-
cessivament els individus d'un grup.
• Els que es creu que tenen algun significat religiós
i que presenten múltiples formes. Els menhirs, o
grans pedres dretes, els alineaments, o successions
de menhirs, i els cromlecs, o menhirs situats en
cercle. Es creu que alguns d'aquests monuments,
com els cromlecs, eren santuaris on es retia culte a
les divinitats o a les forces de la natura.
14
Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió
5 Les cultures preromanes a la península Ibèrica
Amb el nom de pobles preromans ens referim a una sèrie de pobles que habitaven la
península Ibèrica quan van arribar-hi els romans. Segons el seu origen i les zones
on es van establir, en podem distingir dos grans grups: els ibers i els celtes. Tots dos
coneixien la metal·lúrgia del ferro.
5.1.La societat, la cultura i la religió dels ibers
Els ibers es van estendre per la zona
mediterrània peninsular entre els segles VI i II
a. C.
Van basar la seva economia en l'agricultura i el
comerç dels metalls, que van treballar
àmpliament. Es van organitzar en monarquies
en les quals la noblesa o aristocràcia va assolir
una gran importància.
Van tenir una cultura desenvolupada: van
utilitzar la moneda, el torn de terrisser i un
sistema d'escriptura.
Santuaris i divinitats
Al sud-est i al llevant peninsulars s'han trobat temples i coves santuari. Sembla que
els temples eren llocs en els quals es guardaven les ofrenes. A les coves, en zones
muntanyenques, se celebraven ritus i cultes relacionats amb la natura i l'aigua. S'hi
han trobat exvots de bronze que representen figures humanes i parts del cos (ulls,
cames...) que es presentaven a la divinitat com a ofrenes i peticions.
És poc el que sabem dels déus i les deesses ibers. Algunes representacions
femenines s'han relacionat amb deesses orientals. Escultures com la Dama de Baza
o la Dama d'Elx han estat interpretades com a representacions de les deesses de la
natura o de la fertilitat, encara que altres estudiosos creuen que són retrats de dones
de la noblesa ibera.
15
• Poblat iber de Cabezo de Alcalà
(Terol). Molts poblats ibers es tro-
baven fortificats amb torres i
muralles.
Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió
Tartessos: un regne misteriós
En alguns escrits molt antics es troben referències a un regne de fabuloses riqueses,
anomenat Tarsis, que es relaciona amb Tartessos, situat a les actuals províncies de
Huelva, Sevilla i Cadis. Encara que la seva cronologia no està gaire clara, sabem
que entre els segles VIII i VII a. C. va assolir el seu màxim apogeu.
Va ser una cultura avançada, anterior a la ibera, que coneixia l'escriptura i va
desenvolupar un gran comerç gràcies a l'extracció d'argent i bronze i a la
metal·lúrgia.
La seva cultura i la seva religió tenien moltes influències dels fenicis, poble
comerciant procedent de la Mediterrània oriental.
Els enterraments
Entre els ibers del nord-est peninsular es practicava la incineració. El cadàver es
cremava sobre una píra de fusta posada en una fossa excavada a terra. Les restes del
cadàver s'enterraven dins d'una urna ceràmica. Aquesta pràctica també es donava
des de feia temps a l'Europa central, en l'anomenada cultura dels camps d'urnes.
Al sud-est de la Península, en canvi, s'han trobat necròpolis amb sepulcres en
forma de torre, com la de Pozo Moro, a Albacete. En altres necròpolis s'han trobat
escultures de pedra de genets a cavall i altres escultures amb barreja de trets animals
i humans.
5-2 La societat, la cultura i la religió dels celtes
Els celtes eren un conjunt de pobles d'origen indoeuropeu que es van instal·lar a
Galícia, a la costa cantàbrica i al nord i el centre de la Meseta a partir del segle V a.
C.
Es van organitzar en tribus que, segons el moment, pactaven o s'enfrontaven entre
elles. Van desenvolupar l'arada de dues rodes i l'adobament de les pells. Van
destacar en el treball del bronze i del ferro, esoecialment per a la fabricació d'armes.
16
Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió
Les creences dels celtes
La religió dels sceltes era animista* i naturalista, és a dir.que s tots els elements de
la natura (l'aigua, els animals i els arbres...) posseïen el seu propi esperit, que erala
manifestació de la divinitat. Van adorar determinats elemntss de la natura, com el
roure, drus en grec, del nom del qual derivaria el de druida o sacerdot dels celtes.
La divinitat tenia múltiples aspectes i manifestacions el culte dels quals era molt
popular. Els déus i deesses no se solien representar. Els déus suprems eren Taranos
( Dagda al nord) i Dun (Dana al nord). També van destacar Lug, inventor de totes
les arts i déu del comerç;associada a Lug, hi havia la divinitat femenina Maia o
Rosmerta, la proveïdora; Cernunnos, el bon déu, representat amb banyes de cérvol
i un caldera, símbol del'altra vida; Toutatis, déu de la guerra, i Epona, deessa mare.
Els celtes practicaven sacrificis rituals d'animals i, en ocasionss. també humans.
També practicaven sacrificis de mutilació dels enemics als quals tallaven el cap, on
creien que residia l'esperit de la persona, que després conseraven. Els seus santuaris
es trobaven a l'aire lliure en boscos o arbredes.
• Roda solar celta. Lebena
(Cantàbria). El déu Cernunnos.
17
Hº de les religions 1. La Prehistòria: l'inici de la religió
La mort i l'altra vida
Els celtes creien que la mort era com una segona part de la vida, però més agradable
que la primera. El més enllà, el lloc on vivien els déus, s'anomenava Sidh, que vol
dir 'pau', i es localitzava a l'altre costat del mar. Allà tots podien menjar i beure
exquisideses i no hi havia jerarquies o diferències.
L'aigua era l'element que unia els dos móns, el dels vius i el dels morts.
Entre els celtes peninsulars era costum deixar els guerrers sense enterrar perquè els
voltors, animals encarregats del transport a l'altra vida i associats al déu Lug, els
devoressin. També van practicar la incineració, en què les cendres s'enterraven en
urnes o en forats a terra al costat d'alguns objectes, i la inhumació en sepulcres.
S'ha trobat documentació que informa de la pràctica habitual de danses rituals i
càntics en honor dels déus i dels difunts.
18