Post on 27-Sep-2018
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
El Prometeu encadenat dArtur Masriera
Joan-Josep Mussarra Departament de Traducci i Cincies del Llenguatge universitat Pompeu Fabra joanjosep.mussarra@upf.edu
Resum: Artur Masriera i Colomer (18601929), escriptor, historiador i polgraf, autor de nombroses obres en catal i castell, va publicar lany 1898 una primera traducci en llengua catalana del Prometeu encadenat dsquil. La importncia histrica daquesta traducci s innegable: va aparixer en un perode fonamental per a la normalitzaci dels usos cultes de la llengua catalana, i tamb per al desenvolupament dun teatre seris en catal. Alhora, per, hi trobem les limitacions prpies de lpoca i de lentorn social: tot i que el seu autor tingus una certa formaci filolgica, s una versi poc acurada, que en molts moments demostra un domini escs del grec antic. En aquest article tractem de veure les seves qualitats i els seus defectes mitjanant lanlisi dalguns passatges escollits.
PaRaules clau: Artur Masriera, Traducci dels clssics, squil, Prometeu encadenat, Traducci al catal
TiTle: The Translation of Prometheus Bound by Artur MasrieraabsTR acT: Artur Masriera i Colomer (18601929), a Catalan writer, historian and polygraph,
author of numerous books both in Catalan and in Spanish language, published in 1898 the first Catalan translation of the tragic play Prometheus Bound by Aeschylus. its historical importance is indisputable: it appeared in an epoch that was crucial both for the normalization of Catalan as a cultured language and for the development of serious theater also in Catalan. But nonetheless the cultural limitations of Masrieras epoch and social milieu are recognizable in his work. Despite having some philological education, Artur Masriera wrote a translation often imprecise and plagued with mistakes, that points to a rather poor knowledge of Ancient Greek. Our goal is to analyze its qualities and faults through some selected passages.
KeywoRds: Artur Masriera, Translation of the Classics, Aeschylus, Prometheus Bound, Translation into Catalan.
1 El traductor Masriera
Artur Masriera (18601929) ha passat a la histria com a escriptor i historiador. respon
encara a la figura del polgraf, lhome de lletres que conrea diferents gneres i escriu sobre
els assumptes ms variats sense arribar a una veritable especialitzaci.1 s poeta i assoleix
1 Larticle In memoriam que li va dedicar Bonaventura Bassegoda, publicat el 31 de desembre de 1929 a La Vanguardia, tradueix al castell passatges dun article publicat per Ferran Valls i Taberner a La Veu de Catalunya, i que no hem pogut consultar en la llengua original: La copiosa labor de Arturo Masriera, como poeta, humanista, crtico literario, fillogo, historiador, periodista, traductor de obras capitales de la literatura; sus trabajos innumerables como a [sic] colaborador de la Enciclopedia universal ilustrada, de la casa Espasa; su actuacin como catedrtico y como acadmico, forman las diversas facetas de su incansable actividad. Masriera perteneca a una promocin de la cultura catalana renaciente, que tena que ocuparse
mailto:joanjosep.mussarra%40upf.edu?subject=AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 44
el ttol de Mestre en Gai saber lany 1905, i encara que la seva obra en vers quedi molt lluny
de la sensibilitat esttica dpoques posteriors, no podem negar-li un cert mrit. segons la
necrolgica publicada a La Vanguardia el dia 26 de novembre de 1929, va arribar a guanyar
uns dos-cents premis literaris entre 1875 i 1900. Les seves colaboracions periodstiques
a publicacions com la mateixa Vanguardia, La Bandera Catalana, La Patria Catalana i
Laureneta de Buenos Aires varen ser freqents. La seva obra en prosa tracta temes molt
diversos, per hi tenen preeminncia els literaris i els de carcter local.
Va escriure en castell i en catal en un moment molt definit de la histria daquesta segona
llengua: lesfor normalitzador que al llarg del segle xix havia consistit fonamentalment en
manifestacions de caire literari, cultural i artstic sarticula, sobretot a partir de 1880, amb
un moviment poltic dun cert abast.2 Artur Masriera veur, ja en edat madura, com aquest
moviment entra en les institucions i es funda la Mancomunitat.
El 1898 publica en catal tres traduccions molt ambicioses: Prometeu encadenat i els
Perses dsquil, i Hamlet de William shakespeare. En tots tres casos es tracta dobres de
les anomenades clssiques que sincorporen per primera vegada a la llengua catalana.3
Aquestes traduccions shan de veure en un context, no solament de normalitzaci de ls
culte del catal, sin tamb de transformaci en lmbit del teatre. Artur Masriera precedeix
el procs de renovaci de la dramatrgia catalana que, alhora que promou un teatre
seris en aquesta llengua, cerca nous models en lentorn immediat europeu. Certament,
lorientaci literria i tamb ideolgica de Masriera concorda molt escassament amb el que
havien de ser les lnies mestres daquest procs. La seva visi de la poesia i el teatre sn
cristians4 i moralitzants, i entn la vigncia dels autors grecs i llatins precisament dacord
amb aquests principis que el guien en la seva activitat literria.5 Per alhora les seves
de muchas cosas a la vez s un passatge interessant perqu ens presenta, en primer lloc, aquest Masriera polgraf que encara no coneix lespecialitzaci acadmica; tamb perqu aquesta activitat variada apareix com a necessria en la consolidaci del catal com a llengua culta, en un context en qu els mitjans eren certament escassos.
2 En la breu biografia que li va dedicar el seu familiar Llus Masriera ms aviat un escrit encomistic hi llegim: [] no s possible de comprendre la infncia dArtur Masriera sense evocar la societat daquell temps, la societat de la vella Barcelona, on hi havia un tan [sic] per cent formidable de ciutadans que no sabien llegir. se lha de veure menut, corrent per aquells carrers tan estrets que els infants sortien al balc per jugar amb el ve del davant, i ens lhem dafigurar en mig duna parentela que havia vingut a la conquesta de la ciutat procurant fer fortuna, uns a fora de treball i gasiveria, altres amb anhel de glria i de bellesa. i lhem de seguir creixent al costat del primer catalanisme, del qual es pot dir que el van portar a batejar, si fa o no fa, a la mateixa poca que Artur.
3 s que existien versions anteriors de Hamlet en llengua catalana, per no eren ntegres. Vid. Pujol (2007: 33 i ss).
4 Bassegoda (1930: 277) el caracteritza com a catlich molt devot y practicant. A la p. 279 i ss., en explicar la mort de Masriera, diu: La seva taula ja no era de treball. ni un sol paper. sols llibres de devoci y meditaci; estampes, medalles y un crucifix era lnich quhi hava.
5 Es fa evident en la breu monografia sobre Sneca publicada a Masriera (1912: 127160). Interpreta el filsof com un ejemplo ms de la ineficacia de la potencia intelectual cuando se halla desposeda del espritu recto que vivifica (p. 130). La filosofia de Sneca s essencialment positiva, per incompleta, en tant que li falta el cristianisme. A la p. 131 diu: como el Cristianismo descansa tanto en la fe y en la revelacin
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 45
traduccions sinsereixen en un procs dactualitzaci dels clssics que va molt ms enll.
Masriera viu en una poca en qu els grecs i llatins desperten un nou inters des de punts de
vista diversos, com a possible model per a una renovaci cultural.6
Les tres traduccions van aparixer, com era freqent en lpoca, en publicacions vinculades
a revistes. Prometeu encadenat i els Perses varen sortir a la llum dins la Biblioteca dramtica
de Laven, publicada per la Tipografia de Laven, mentre que el Hamlet du el segell de
la Tipografia de Latlntida. els Perses tamb va aparixer seriada en la revista Catalnia.
Artur Masriera les havia concebudes per a la representaci escnica. Prometeu encadenat
fou efectivament representada el 30 de desembre de 1903 pel Teatre ntim dAdri Gual.7
Almenys les traduccions de tragdies gregues pretenien fonamentar-se en una
especialitzaci acadmica. Encara que lactivitat acadmica de Masriera no discorrer
prpiament en lmbit de la Filologia Clssica, s que t una formaci en aquest mbit, i el
1903 defensar una tesi doctoral de Filosofia i Lletres ben filolgica, sobre problemes de
crtica textual en lars Poetica dHoraci.8 indubtablement t una certa familiaritat amb la
llengua i la literatura de la Grcia antiga.
En el prleg de la seva traducci de Les Syracusanes de Tecrit una traducci publicada
el 1921, parla en detall dels anys en qu va aprendre el grec clssic. En la p. 18 de
lesmentat prleg diu amb honradesa: [] no vull passar per helenista; per s per dexeble
divina, como en los cimientos de la razn natural, exenta de prejuicios y apasionamientos, y sneca fu, ayudado de la razn y del buen sentido, tan all como lo consentan la corrupcin de costumbres de su tiempo y la huella profunda del paganismo en la sociedad romana; todo lo bueno y elevado que sneca hizo y escribi, se halla de acuerdo con las enseanzas fundamentales del Cristianismo. Algo de sneca se halla en los Evangelios, pero no todo el Evangelio se halla en sneca. El seu judici sobre les tragdies de sneca tamb entra dins les convencions de la seva poca: Esto, en el captulo de lunares literarios (p. 140). T un especial inters el tractament de la relaci entre sneca i el jansenisme (pp. 150157), en qu es manifesta novament lortodxia de Masriera.
6 Mal (2003: 235 i ss.): El fet que els redactors daquesta revista [sc. Laven] incloguessin lesmentada traducci, feta per un autor ali a lrbita modernista, cal entendre-la dins el context de la revifalla classicista que es va produir durant la darrera fase del Modernisme, de marcada influncia francesa i dannunziana. I s possible que fos aquesta mateixa influncia com insinua Joan-Llus Marfany la que mogus Masriera a traduir els Perses, ja que el novembre de 1896 el Thtre de lOeuvre havia ofert una representaci daquesta obra, en traducci dA. Ferdinand-Hrold. Camps (2010: p. 34 n. 24): [] Artur Masriera ser el responsable de las traducciones Prometeu encadenat y els Perses, realizadas en 1898. Este hecho se vincula estrechamente a la recuperacin del teatro griego clsico y a la nueva propuesta de un teatro al aire libre, y por lo mismo cabe relacionarlo con la nueva dramaturgia propugnada por DAnnunzio precisamente en las mismas fechas. Per, alhora, Masriera fa les seves traduccions des dun punt de vista oposat al que llavors representava DAnnunzio a Catalunya. Vid. Camps (2010 passim). Cf. tamb Galln (2009: esp. pp. 183 i ss.), sobre el gir classicista que es produeix en el Modernisme en aquests anys de final de segle i linters per un teatre potic seris que superi els models dramtics del xix.
7 Cf. Batlle i Jord (1998: 119125) sobre la importncia de la traducci de la Ifignia a Turida de Goethe representada pel Teatre ntim lany 1898, i com aquesta va contribuir a la reivindicaci del teatre clssic com un dels pilars fundacionals de lntim (p. 123).
8 Lecciones dudosas en los textos de la epstola Ad Pisones de Horacio, publicada per Cristiano Ferrando a reus, a lentorn del 1910.
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 46
(poc aprofitat malhauradament) de grans helenistes.9 Es refereix als seus estudis amb els
jesutes que llavors ocupaven el monestir de santa Mara de Veruela a Arag. A la p. 19 i ss.
Diu:
En lo primer curs, lo de Gramtica, lo P. Manuel Carceller, fill de Fatarella (Tortosa), un
dels homes ms abnegats y competents en lart de saber veure belleses lexicogrfiques,
fins all ahont nhi havien poques, nos ensenyava lo mecanisme gramatical de lobra
del P. Gretseri,10 y desprs destar ben imposats en declinacions y conjugacions de
verbs regulars y irregulars, en ses tres formes activa, passiva y mitja, nos feya fruir
gramaticalment les Faules disop, alguns discursos de s. Joan Chrysstom, o algn
dilech de Lluci. La gimnasia mnemotcnica, yls exercicis de lectura rpida y correcta
a quens subjectava, anaven tan ben encadenats y graduats ensemps, que no era
possible substraures a la fascinaci de lhelenisme, que sanava apoderant de nosaltres
y de part dalguns consegua que fins resessim les oracions litrgiques ordinaries en
llengua grega, ja per medi del Pieux helleniste, del canonge Cognet (Pars, 1874), ja per
lenchiridion den Lhomond. Qui no feya ax, llegia levangeli de sant Lluch en loriginal
grech, ab una destresa y perfecci com no sha vist may en cap universitat del mn, als
pochs mesos de freqentar les aules de gramtica grega.
una mica ms avall, a la p. 21, afegeix:
Les cartes de sinesi, los panegrichs y homiles de sant Basili y sant Gregori nazianz,
les relacions de Polibi y Tucdides y les odes dAnacre, Alceu y safo, lo propi quels
epigrames de lAntologa, eren estudiats ab tot deteniment y cura.
s difcil de jutjar quins varen ser els resultats efectius daquest pla destudis. Certament
s un programa ampli: al costat de Pares de lEsglsia com ara Joan Crisstom i Gregori
9 Aquestes manifestacions de modstia sn constants en Masriera. Aix, en la p. 14 del Prometeu encadenat ja deia: Estudiants dhelenista som, sense cap pretenci dhaver fet una obra de mrit. Als aprenents ens toca ensenyar la tasca al mestre, escoltar larrambatge i desprs treballar mellor. En lAdvertiment que precedeix els Perses insisteix: Nostre treball podr esser poc inspirat i correcte; per en quant a fidelitat que ho digui qui ns puga ajudar a admirar en la llengua original els conceptes grandiosos de lautor del Prometheu i els Perses. En la nota que precedeix el seu Hamlet diu, tamb [] amb santa i catalana franquesa cridem alguna vegada latenci del lector confessant nostra insuficincia davant dalgun passatge obscur o difcil, fent notar de pas com sen sortiren altres traductors.
10 no deixa de ser simptomtic que Artur Masriera, anys desprs dhaver estudiat el grec i el llat, faci referncia a Gretseri com a autor del llibre que empraven per aprendre la llengua helnica. s gaireb segur que es refereix a les Institutiones Linguae Graecae de Jacob Gretser, un jesuta alemany dels segles xvixvii. Gretseri s bviament la forma en genitiu del cognom Gretser, que s la que apareixia en la coberta del llibre. s possible que aquesta manera de citar sigui merament un lapsus, provinent dun costum dels seus temps destudiant, per tamb demostra un cert oblit de les qestions ms bsiques que ha de conixer lestudis de les llenges clssiques.
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 47
nazianz, previsibles en una instituci acadmica de carcter religis, hi trobem una
selecci dautors pagans no gens menyspreable. s probable, de fet, que lelenc dautors
indicat per Masriera no sigui complet; costa dimaginar, per exemple, que els aprenents
de jesuta llegissin autors com Lluci i safo de Lesbos, i en canvi no toquessin els textos de
Plat, o de Plutarc.
De tota manera, una lectura atenta de les seves traduccions ms aviat indica que no va
arribar a dominar plenament el grec antic. Els errors i les imprecisions sn freqents, i
no sembla que siguin conseqncia duna traducci indirecta, sin derrors de comprensi
del text original. Aix, per exemple, la traducci del Prometeu encadenat de Menndez y
Pelayo,11 que Masriera gaireb indubtablement coneixia i que podria haver utilitzat, s
molt ms ajustada al sentit del text dsquil. En general, trobem en el Prometeu de Masriera
evidncies dunes bases filolgiques no gens menyspreables,12 al costat derrors13 que tal
vegada denoten llacunes en la seva formaci, o potser, simplement, prdua de contacte amb
els estudis clssics desprs dhaver abandonat els seus estudis a la Companyia de Jess. La
nostra impressi subjectiva s que, en molts casos, les inexactituds dArtur Masriera no es
deuen a la manca de coneixements, sin a una manera de treballar apressada i poc curosa.
2 Els Prometeu encadenat dArtur Masriera: criteris de traducci i anlisi dalguns passatges
Els criteris amb qu va realitzar les seves traduccions shan de deduir, sobretot, de les
traduccions mateixes. Masriera no va arribar a elaborar una veritable esttica. Els seus
punts de vista sobre poesia i teatre estan dispersos per una gran quantitat darticles que
varen aparixer en diferents publicacions. Tot i aix, en la notcia dAeschyl i ses obres
que lany 1898 acompanyava la traducci del Prometeu encadenat ens dna una idea de la
seva manera dentendre la tragdia. La nota preliminar de la seva versi dels Perses que
lautor anomena simplement advertiment no aporta gaireb res de nou, sin que ens
remet a la notcia prvia.
11 Publicada dins Menndez y Pelayo (1883).12 Aix, enumera en detall les edicions del text original totes anteriors al segle xix que ha emprat per
fer la seva traducci en donem una llista a la bibliografia, i hi afegeix una llista dels ttols de les obres perdudes dsquil, vlida en el seu temps.
13 un exemple: en la noticia dAeschyl i ses obres que precedeix la traducci del Prometeu encadenat afirma, amb una certa imprecisi, que squil va abandonar Atenes desprs que Sfocles el derrots varies vegades en el concurs trgic. De fet, es refereix a una notcia transmesa per Plutarc a Cim 8.7, en qu es parla duna nica derrota. Encara que aquesta notcia sigui probablement falsa, no seria sorprenent que un erudit de finals del xix la cits com a histrica, perqu en aquella poca les biografies dels poetes antics despertaven molta ms confiana que en els nostres dies. A Joyas del clasicismo, p. 212, en canvi, parla duna nica derrota, per recull una notcia tan dubtosa, ja en poca de Masriera, com que sfocles va triomfar amb una trilogia trgica constituda per dip rei, dip a Colonos i antgona.
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 48
una altra font important per entendre la visi dels clssics en Masriera es troba en un
llibre posterior, de 1912, titulat Joyas del clasicismo: estudios de investigacin crtica y
vulgarizacin literaria. Es tracta, en realitat, dun volum miscelani en qu va recollir
textos danys diversos.14 Entre daltres escrits, cont una traducci castellana de la
noticia dAeschyl i ses obres ja esmentada. Aquesta traducci cont nombrosos retocs i
ampliacions.
La visi de la poesia dsquil que sexpressa en aquests textos correspon als llocs comuns
del segle xix. Masriera presenta squil com a poeta genial, i alhora fa alguns retrets a la seva
dicci. A la p. 13 diu:
sa dicci es sempre sublim, sense arribar mai a laltisonancia, encara que s difcil
que algun cop no sembli un xic inflada. I aix s fill de latreviment de les metaphores,
denamorar-se massa sovint de lonomatopeia, i, ms que tot, duna concisi que, de tant
gels que sen mostra, arriba alguna vegada a lencarcarament.
I la traducci de Masriera reflecteix aquests punts de vista. En primer lloc, perqu, dins
la relativa llibertat amb qu adapta el text comprensible en una traducci en vers
sembla que tendeix a evitar les imatges que en el context de publicaci podien semblar ms
atrevides o poc convencionals. s difcil de valorar fins a quin punt aquesta s una opci
conscient, i fins a quin punt, simplement, ref el text dacord amb el seu propi gust esttic
cada vegada que sacrifica la literalitat per quadrar el vers. Per, en tot cas, el resultat ns
una obra dexpressi ms convencional que no ho seria una traducci literal dsquil.
En segon lloc, per la qesti de les onomatopeies. no s del tot clar a qu es refereix amb
aquest terme, ats que en la poesia dsquil, precisament, no abunden les onomatopeies.
Per, amb la traducci al davant, creiem entendre-ho: Masriera elimina en la mesura del
possible tota mena dinterjeccions i de crits inarticulats, que s que es troben en el text grec.
Encara que no ho digui duna manera clara, sembla que el traductor vulgui ajustar-se, en
aquest cas, a unes determinades nocions de decrum.
14 Comprn els textos segents, dinters desigual:P. 5 La potica de Aristteles. Vertida al castellano y reducida dilogos literarios.P. 55 Lecciones dudosas en los textos de la Epistola ad Pisones de Horacio. Tesis doctoral [Es tracta,
evidentment, duna memria daquesta tesi, defensada amb xit l1 doctubre de 1903.]P. 107 Marco Valerio MarcialP. 127 Lucio Anneo snecaP. 161 Influencia de las obras maestras de la literatura clsica en la escultura [Discurso ledo en la
Academia Provincial de Bellas Artes, de Barcelona; en la sesin pblica de 1 de abril de 1906.]P. 179 De la influencia del clasicismo en las obras maestras de literatura contempornea [Discurso
ledo por el autor en la solemne apertura del curso acadmico, de 19051906, en el instituto General y Tcnico de reus.]
P. 199 Esquilo y su teatroLa memria de la tesi doctoral denota, com a mnim, un coneixement de lofici del filleg clssic.
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 49
En tercer lloc, perqu tamb observem una certa tendncia a adaptar els passatges en qu
predomina la juxtaposici doracions, la parataxi, la sintaxi poc lligada, en benefici dun
model de llengua que, en el seu temps, es devia considerar ms correcte i adient per a una
obra de teatre culte.
s possible que lencarcarament a qu feia referncia en el prleg no sigui el que
normalment entendrem com a tal, sin el carcter obscur i difcil de molts passatges
dsquil, especialment daquells que, com diu el mateix autor, sn concisos. Encara que
no sigui un fet determinant, lautotraducci castellana que Masriera publica dins Joyas del
clasicismo apunta en aquesta direcci: una concisin tan mal empleada y entendida
veces, que en muchos pasajes toca los lmites de lo enigmtico. En definitiva, la prctica
traductora de Masriera tendeix a la normalitzaci del text.15
un aspecte en qu es nota aquesta tendncia normalitzadora s el vers emprat. Artur
Masriera tradueix sistemticament lobra sencera en decaslabs,16 amb independncia del
vers original.
La substituci duna forma mtrica per una altra pot ser discutible des dun punt de
vista teric, per res no impedeix que funcioni literriament, sobretot si existeix una certa
equivalncia funcional entre els versos. Aix, si tingussim en compte noms les parts
dialogades de la tragdia escrites en trmetres imbics, ls del decaslab seria raonable,
sobretot si aquest ltim tamb fos imbic: se substituiria una forma mtrica estranya a la
llengua darribada per una altra que s ms familiar, i que fins a un cert punt sempre
noms fins a un cert punt ns lanleg, en tant que el decaslab t tradici teatral. Igual
que el trmetre imbic en grec antic, s, o almenys es considera, un dels ms propers als
ritmes naturals de la llengua parlada.17
El problema ens el planteja la polimetria del gnere trgic grec. Aquesta polimetria est
lligada a la forma original de lespectacle que era la tragdia grega, per, fins i tot reduda al
mer pla textual, t valor com a significant: els canvis de metre permeten de distingir entre les
diferents parts de lobra, marquen transicions, expressen estats dnim dels personatges.18
s ben cert que tots els matisos introduts pel vers en una tragdia grega es perden
completament en una traducci en prosa, i, de fet, tamb en una traducci rigorosa en vers,
15 Cal reconixer que aquesta voluntat normalitzadora, expressada duna manera o una altra, era comuna en el seu temps. Cf. Campbell (1936: xiii): The Agamemnon in its original form was decent Greek as well as good sense and elegant verse and fine poetry, and to such condition I have endeavoured to restore it throughout. El filleg justificava les seves emendationes amb un squil virtual, que forosament havia dhaver escrit textos ms elegants que no pas els que han arribat a les nostres mans.
16 Artur Masriera compta les slabes a la italiana de fet, a la castellana i anomena endecassylab el que nosaltres anomenarem normalment decaslab.
17 Masriera ho planteja, precisament, en aquests termes, a la p. 15: Lendecassylab lliure ns ha semblat ms acomodat al vers jambic en que la major part de les tragedies dAEschyl estan escrites. El problema s que pren el vers jmbic simplement com a vers normal de la tragdia, i no com una de les diferents formes mtriques que sempren en la seva construcci.
18 Per a una descripci general de les formes mtriques del teatre grec: West (1982: 77137). Explicacions ms detallades sobre la funci dramtica del vers i el ritme a Kitto (1955 i 1956), i a silva (2013).
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 50
excepte per a uns pocs coneixedors. Per en el cas duna traducci en prosa, simplement
se sostreu sense afegir-hi res, mentre que a una versi que aspiri a reproduir, en cada cas,
lestructura rtmica de loriginal li hem de reconixer com a mnim un valor, diguem-ne,
arqueolgic. En canvi, lopci que adopta Artur Masriera ens sembla la menys convenient:
redueix tota la riquesa mtrica de la tragdia grega a la uniformitat duna obra de teatre
composta ntegrament en un vers, com diem, relativament proper a la naturalitat de
la llengua parlada. Entenem que aquesta manera de treballar respon a una concepci
superficial del que s una obra de teatre en vers, i ms especficament una tragdia grega.
Linstrument ltim emprat per Masriera s la llengua catalana, en un moment histric
en qu els seus registres cultes encara no estaven plenament formats. En la p. 14 de la
noticia hi ha un passatge que s un cas prou tpic didealitzaci que sabstreu de les
circumstncies concretes en qu es troba lidioma:
[] nostre goig ha sigut molt gran en el curs del nostre treball al traduir mot per mot de
loriginal grec, a una llengua tant germana de lhelnica com ho s la catalana. En cap
altra de les neo-llatines trobrem expressions i modismes tant felios com en nostra
llengua.
En la pgina segent afegeix:
Per confirmar lo que tenim dit en llaor de la concisa expressi de la llengua catalana,
ens plau afirmar que ms de la meitat de nostres endecassylabs se corresponen, un per
un, aun [sic] jambic del original. Nostra llengua, tant concisa i grafica, molt ens hi ha
ajudat, ab la llarga llista didiotismes ab que compta. Per no hem abusat de la concisi
en termes de consentir que l text grec no fos fidelment interpretat.
Si b la traducci no s tan fidel com diu Masriera, el cert s que la llengua potica que
forneix s prou efica, i indubtablement meritria, si tenim en compte quina era la situaci
en la seva poca.
Hi ha un detall curis que no voldrem deixar de comentar. En la p. 10 de la publicaci en
catal diu:
Lobra del primer dels tragics fou de tanta durada que avui, vintiquatre segles desprs,
els dramaturgs symbolistes ms modernitzants emmatlleven no poques situacions i
segueixen de ben aprop les tendencies del autor de Prometheu.
En la versi castellana de 1912, aquest text es transforma en:
La obra esquiliana fu tan permanente y duradera, que hoy, veinticuatro siglos despus
de iniciada, vemos todos los prncipes de la dramaturgia, sin distincin de escuela,
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 51
ni tendencias, como siguen sus derroteros y an adoptan muchas de las situaciones
dramticas del autor de Prometeo.
Aix, al cap de catorze anys, la referncia al simbolisme desapareix, i es transforma en
un genric sin distincin de escuelas, ni tendencias. Cal evitar les sobreinterpretacions.
Masriera, que certament no s modernista19, escriu la notcia en un moment en qu el
simbolisme es troba en el centre datenci del mn literari, i s possible que la seva alusi
a aquest moviment no tingui altre objecte que subratllar lactualitat dsquil, dins duna
colecci de llibres vinculada a una publicaci que s que s modernista. El 1912 la situaci
ha canviat i Masriera prefereix expressar aquesta importncia dsquil duna manera
ms neutra. Per fins i tot si la referncia al simbolisme fos trivial des del punt de vista de
Masriera, no deixaria de ser indicativa dalguna cosa: el 1898, el traductor s conscient que la
feina que est realitzant t una certa importncia per a la renovaci de les lletres catalanes
que ell contempla amb una certa distncia, per en la qual, alhora, es troba immers. El 1912,
en canvi, ja han passat anys des de la representaci del seu Prometeu encadenat, la situaci
del teatre catal ha canviat molt, i ja no sent la necessitat dassociar-se explcitament, ni que
sigui daquesta manera indirecta, amb lactualitat literria.
Dacord amb la notcia que precedeix la traducci, aquesta es basa en una edici que ja
era antiga en temps de Masriera, i que no venia acompanyada dun aparat filolgic notable:
lsquil publicat a Glasgow lany 1746 pel clebre tipgraf robert Foulis,20 acompanyat duna
traducci llatina. Artur Masriera cita altres edicions que ha consultat, i que es troben en
la bibliografia que acompanya aquest article. En aquesta mateixa bibliografia indiquem
els problemes que hem tingut per identificar algunes daquestes edicions, que sembla que
Masriera cita de manera poc curosa.
19 Masriera (1912: 179198) formula un cnon dautors excelsos, amb la intenci de mostrar la importncia que els clssics grecs i llatins han tingut en lobra de cadascun dells. Encara que aquest cnon no sigui exhaustiu, ens permet de fer-nos una idea de la literatura que li agrada, i per aix en donem la llista completa. En els casos en qu Masriera noms dna el cognom, hi hem afegit el nom entre claudtors. Els autors sn: [Henry Wadsworth] Longfellow, [Alfred] Tennyson, [Carl Theodor] Kerner (aquest cognom shauria descriure Krner o, en tot cas, Koerner; sembla que Masriera va confondre les dues grafies), [Johann Wolfgang von] Goethe, [Alfred de] Musset, [Frdric] Mistral, [Giosu] Carducci, [Olindo Guerrini, conegut entre daltres pseudnims com Lorenzo] Stechetthi aquests dos ltims amb reserves que no queden ben explicades, [Alessandro] Manzoni, [Gabriello] Chiabrera, [Donato] Calvi. Els espanyols dexpressi castellana sn: [Juan] Valera, [Gaspar] nez de Arce, [Marcelino] Menndez y Pelayo, [Leandro Fernndez de] Moratn, [Alberto rodrguez de] Lista, [Flix Jos] reinoso, Javier de Burgos, [Juan] Melndez. Els catalans els noms dels quals, invariablement, dna en castell, Miguel Costa y Llobera, Jos Carner, Gregorio Zann, ramn Bassegoda, [ramn] Pic y Campanar, [Juan] Montserrat y Archs, [Josep Llus] Pons y Gallarza, Miguel s. Oliver. Hi afegeix els valencians Teodoro Llorente i Wenceslao V. Querol, i els gallecs [Manuel] Curros Enrquez i rosala Castro [sic]. Pel que fa a la llengua basca, pren com a exemples de corte homrico y concisin hebraica (p. 194) els versos de laurrera i del Guernikako arbola.
20 A vegades referenciat errniament com a Foule, perqu apareix daquesta manera en el ttol del llibre. En realitat, Foule s la forma dablatiu de Foulis.
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 52
En ledici de Foulis almenys, en lexemplar escanejat que hem pogut consultar, i que
sembla estar complet no hi consten de manera explcita els noms de leditor ni de lautor
de la traducci llatina. Aparentment, el text grec s leditat per lholands Willem Canter
lany 1580, i la traducci llatina s la clebre de Thomas stanley, que aquest ltim va publicar
lany 1663 juntament amb una reimpressi del text de Canter ja esmentat.21
A continuaci veurem alguns exemples de la manera de treballar de Masriera. sn
passatges prou coneguts en qu podem apreciar la metodologia emprada en la traducci, els
seus procediments normalitzadors i, a voltes, les seves mancances.
En alguns casos ser inevitable de comparar la seva versi amb la traducci en prosa de
Carles riba. Les traduccions en prosa daquest ltim, a part totes les altres qualitats que els
puguem atribuir, en tenen una dindiscutible: una extrema literalitat, gaireb paraula per
paraula, que alhora sexpressa per mitj dun model de llengua efica. s aquesta literalitat
la que ens permet demprar-lo, a vegades, com a terme de comparaci. Per res ms. no
pretenem, en absolut, que la traducci dArtur Masriera, feta des duns pressupsits molt
diferents, shi pugui comparar. seria totalment anacrnic i no ens permetria dapreciar-ne
les qualitats.
Aix, els coneguts vv. 88103, el primer tram dun monleg mtricament complex que
Artur Masriera redueix a decaslabs. El text grec de ledici de Robert Foulis s:
,
, ,
,
.
, , [sic]
,
.
,
[]22
21 ni que sigui com a mera curiositat, fem notar que Eduard Fraenkel, a Aeschylus (1950: vol. 1, 39) dedica grans elogis a la labor de stanley com a traductor dsquil.
22 Aquesta s la traducci llatina publicada dins la mateixa edici de Foulis:O aether divine, et flatus celeribus alisFluviorumque fontes, marinorumque fluctuumCrispatio innumerabilis, et terra omniparens,
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 53
La traducci dArtur Masriera:
Aire div, i revoladors oratges,
oh fonts dels rius, onades sense nombre,
i tu, mare de tot, fecunda terra,
i tu, que tot ho vetlles, sol vivssim:
jo us invoco i us prego que mirar-me
vulgueu lo que sofresc, afrontant lira
dels dus, i quantes penes i misries
tinc de sofrir eternalment pels segles!
Lo novell capithost dels dus ditxosos
contra mi ha fet reblar eixes cadenes,
i, ai!, per ms que m planyo, no veig lhora
que tinguin fi ni treva mes desditxes.
Per, dic mal: jo tot ho vaig preveure,
i cap dissort per mi ha sigut novella.
En aquest passatge es fa palesa la importncia de la homogenetzaci de la forma mtrica
practicada per Artur Masriera. Mentre que en squil, com en tota la tragdia grega, el vers
t valor de significant referit a la situaci dramtica especfica,23 el decaslab de Masriera
no s ms que un vers del teatre genric.
invoco etiam solis orbem omnium inspectorem,Videte qualia ipse Deus a diis patior.Aspicite qualibus plagisPeresus, myriadum annorumTempus tolerabo: talem iste novitiusDeorum dux adversus me excogitavitCaptivitatem immitem.Heu heu, et praesentem et futuramCalamitatem ingemisco: quando tandem aerumnarumistarum terminos oportet existere?Quanquam quid haec dico? omnia praecipioAccurate quae sunt futura, nec mihi inopinatoMalum ullum eveniet []
23 A Aeschylus (1983), leditor Mark Griffith comenta ad loc.: When P. finally does burst into speech, he expresses himself in an uparalleled succession of metres: iambic trimetres (8892), anapaests (93100), iambic trimeters (10113), lyric iambics (11419), anapaests (1207). The change of metre reflects a change of mood at 1001 and 11314; but at 923 and 11920 there is no such correlation. The effect is a curious blend of formalism and passion. En el tram que hem copiat, doncs, tenim trmetres imbics, el metre ordinari en el dileg trgic, que en el v. 93, fins al final del passatge que nosaltres citem, es veu substitut per la forma que podrem anomenar marcada: lanapest, que no t unes connotacions unvoques, per que pot estar associat a una expressi emftica de les passions. Els vv. 101103 tornen a ser trmetres imbics: Prometeu, en recuperar la serenor, torna a la forma anterior.
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 54
Lestructura del text tradut tamb contribueix a difuminar limportant tall que hi ha en el
v. 93. Aix, el monleg de Prometeu sinicia en el v. 88 amb una invocaci a lter, dacord
amb un recurs habitual en la tragdia grega: presentar un soliloqui com un discurs adreat
a un du. En loriginal, la invocaci conclou en el cinqu vers. La traducci de Masriera, en
canvi, uneix aquesta oraci amb la segent, per la via de traduir els dos imperatius i , nuclis de dues oracions diferents, per una nica expressi: us prego que mirar-me vulgueu. Aix doncs, els dos blocs que en loriginal es distingeixen clarament pel canvi
en la mtrica, i que tampoc no estan enllaats sintcticament, es transformen aqu en una
nica oraci.
Aqu, com en daltres passatges, la traducci de Masriera tendeix a evitar les imatges que
puguin resultar sorprenents, o poc convencionals, i en molts casos es nota una certa manca
de coneixement del mn grec antic. Aix, tradueix com a aire div, per b que la mtrica li hauria perms perfectament demprar ter div, i certament lter grec no
correspon a la nostra noci daire24. A continuaci, es transforma en revoladors oratges. La traducci ms literal seria oratges dales veloces, i no tenim clar
que revolador reculli adequadament el sentit del terme helnic. s un adjectiu que no
apareix en el diccionari del DiEC ni en lAlcover-Moll. s que sempra revolador en espanyol
modern amb el significat de gbia per a ocells, encara que no aparegui en el diccionari
de la RAE i, en tot cas, no sigui un adjectiu, ni tingui el mateix significat. Tot i aix, trobem
pjaro revolador en la poesia popular de Castella25, per b que segurament el significat no
sigui ben b de vol rpid.
seguidament tradueix | com a onades sense nombre. La traducci literal seria somriure innombrable de les ones del mar. La
supressi del somriure innombrable podria estar condicionada per la necessitat de
comprimir el text grec en la traducci catalana. Per alhora s un fet que, tant en aquest cas
com en el de , Masriera ha optat per solucions que eviten atribuir trets propis dssers animats a ssers inanimats.
A continuaci llegim dues inexactituds en la traducci que no sembla que corresponguin
a aquesta tendncia a normalitzar el llenguatge del text. segurament es tracta noms de
solucions ideades pel traductor per fer que quadri el vers.
Aix, trobem literalment, el cercle omnivident del sol tradut com a tu, que tot ho vetlles, sol vivssim. A part de la substituci dun adjectiu
grec per una oraci de relatiu, Masriera dna vivssim, un terme que no t equivalent en
loriginal, i que segurament ha estat afegit per completar el vers. seguidament, Masriera
prescindeix de la doble aparici del terme a i tradueixi, simplement, lo que sofresc, afrontant lira dels dus, on de fet hauria de dir alguna cosa
com lo que sofresc a mans dels dus, essent jo mateix un du. Tampoc no sembla que
24 A propsit daquesta noci, el comentari de Griffith ad loc., a Aeschylus (1983).25 Pjaro revolador | que en el pico llevas hilo, | dmelo para coser | su corazn con el mo. A Vergara
(2010: 211).
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 55
afrontant lira dels dus sigui una traducci ptima de , en tant que contribueix a difuminar la idea de loriginal: la qesti, aqu, no s que Prometeu afronti la ira dels
dus, sin que sn els dus, i no uns altres, els qui el fan sofrir.
Especialment en aquest segon exemple, es perd un mats important en el text original,
en tant que la injustcia que un du sofreixi daquesta manera a mans dun altre du s
un dels temes centrals en aquesta obra, i reapareixer en el monleg final del personatge.
Lexpansi de , certament, t menys importncia, per el traductor renuncia a lexpressiva concisi de loriginal grec i substitueix una imatge,
almenys en aparena, molt efectiva la presentaci objectivadora del sol com un cercle,
com una imatge visual, combinada amb la referncia a la idea tpicament grega que el sol s
un du que ho veu tot per una personificaci banal.
A continuaci, la substituci, ja esmentada, dels dos imperatius per us prego que mirar-
me vulgueu. A part que la distinci entre totes dues sries de versos quedi anulada tamb
per la sintaxi, aquesta soluci no s gens convincent: perdem la contundncia dels imperatius
grecs, a canvi duna construcci que ni tan sols no s gaire afortunada en catal. Lestructura
que ve a continuaci s tamb una combinaci de les subordinades que depenien dels dos
imperatius grecs, totes dues introdudes en loriginal pel pronom de relatiu , primer en acusatiu complement directe i desprs en datiu instrumental. En el text grec hi ha un
paralelisme evident entre les dues oracions introdudes per imperatius de verbs de visi,
seguits per sengles oracions de relatiu substantivades introdudes per formes diferents
daquest pronom. El resultat s estilsticament molt vlid en grec. Masriera, com ja hem vist,
ens dna una expressi equivalent a un imperatiu i en fa dependre les dues subordinades,
i reflecteix fins a un cert punt el paralelisme de loriginal no sabem si deliberadament
mitjanant la repetici del verb sofrir, que de tota manera no s gaire afortunada: lo que
sofresc, afrontant lira dels dus, i quantes penes i miseries tinc de sofrir eternalment pels
segles! El traductor substitueix sofrir per tinc de sofrir, per aquest canvi no t la mateixa importncia, i la traducci de | el temps de deu mil anys | danys incomptables per pels segles s molt raonable.
En loraci segent, la glossa implcita en dus ditxosos mentre que loriginal diu
simplement els felios respon segurament a una voluntat de facilitar la comprensi del
text, i en aquest cas tamb ens sembla prou afortunada: els Felios s una manera habitual
de referir-se als dus en la poesia grega. no ens sembla tan convincent que el traductor no
intenti traslladar pronom relatiu amb valor ponderatiu, que en molts casos es pot traduir per tal i tamb renunci a traduir indigne, infame. Aix, el que Riba tradueix amb exactitud com a Tal s la cadena dinfmia queda redut, potser tamb per
raons mtriques, a eixes cadenes.
La traducci del passatge que ve a continuaci s clarament insatisfactria. Aix, el
sintagma 26 literalment, el dolor dara i el que ha de
26 no sembla possible de trobar un sentit a la coma que segueix aquest segon article en Foulis, i en prescindim, perqu sembla una errada. Tamb es troba en ledici del text de Willem Canter publicada
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 56
venir es redueix a mes desditxes. Lestructura que Masriera dna al conjunt de loraci
tampoc no s massa afortunada, per b que, cal dir-ho, la de loriginal grec tampoc no s
senzilla. Les dues oracions de | , | es poden entendre, segons la puntuaci, com a dues oracions totalment independents, com a juxtaposades, i fins i tot, forant una mica la sintaxi, podem
veure la segona com una subordinada de la primera. Per la traducci literal, en qualsevol
cas, ser bsicament la mateixa, i tamb aqu podem prendre riba com a referent: Pel mal
present i pel que ha de venir sangloto, sense saber per on albejar un dia el terme daquestes
misries. Masriera ho tradueix com per ms que m planyo, no veig lhora que tinguin fi
ni treva les meves desditxes. A part de lempobriment que representa desditxes sense
els complements que caldrien per reflectir adequadament el sentit de loriginal, no veig
lhora s ambigu. Pot expressar mer desconeixement, per tamb almenys si acceptem
el castellanisme desig. s clar que no seria impossible de trobar aquest mats tamb
en loriginal grec, per aqu no s apropiat, perqu en els versos segents Prometeu es
desmenteix a si mateix i diu que, en realitat, ell s que sap quan tindran fi els seus sofriments.
Daltra banda, per ms que tamb estableix una relaci entre els perodes que no es troba
en loriginal.
Finalment, cap dissort per mi ha sigut novella tampoc no s una bona traducci de | , en tant que la forma verbal s de futur. Aix doncs, la traducci correcta seria, si de cas, cap dissort per mi ser novella.
A continuaci, un altre passatge daquesta mateixa tragdia, prou conegut. Prometeu
enumera els beneficis que en altre temps va atorgar als ssers humans (vv. 476483):
, ,
.
, ,
, ,
, ,
,
.27
prviament per Thomas stanley. Malauradament, no hem pogut consultar ledici original de Canter.27 Aquesta s la versi llatina publicada per Foulis:
reliqua ex me audiens mirabere magisQuales artes et dolos excogitarim.Hoc maximum; si quis in morbum incideretnon erat remedium ullum, neque esculentum,neque unguentum, neque poculentum, sed pharmacoruminopia exsiccabantur, antequam ego eisMonstravi salubrium medicamentorum compositiones,Quibus omnes profligarent morbos.
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 57
La traducci de Masriera diu:
si vols, escolta
tot lo dems, i admirars encara
quines arts tant precioses i tant tils
vaig inventar. Fou delles la primera
els remeis pera ls mals, puix no hi havia,
al caure alg malalt, cap menj i beure
ni cap ungent que estimuls les forces
i mancats de remeis se decandien,
fins que jo les mixtures els mostrava
pera lluitar ab tots els mals que ls vnen.
En aquest cas, la mtrica de loriginal s homognia. Es compon tot ell de trmetres
imbics, i podem considerar que el decaslab catal ns un equivalent vlid.
La traducci daquest passatge, en conjunt, s molt ms afortunada que la del que hem
vist abans. Artur Masriera no sallunya tant de loriginal i en reprodueix el to amb molta
ms fidelitat. De tota manera, cal indicar alguns passatges problemtics.
En el primer dels versos que transcrivim hi ha un si vols potser qestionable, perqu
no es troba tal qual en el text grec, per b que segurament podrem considerar-lo implcit
en el participi apositiu . La traducci de com a quines arts tant precioses i tant utils | vaig inventar cont una llicncia ms discutible:
all que riba tradueix, amb plena literalitat, com a les arts i els recursos es transforma
en unes meres arts a les quals shi afegeixen els adjectius tant precioses i tant utils,
aparentment per completar el vers. s una soluci feble, per no introdueix cap alteraci
fonamental en el sentit de loriginal.
En canvi, s que s molt discutible la traducci de [] com a la primera. Es pot entendre com que linvent de la medicina fou el primer en una seqncia temporal,
mentre que loriginal ens diu, molt marcadament, que aquesta invenci fou la ms gran,
la ms important. La sintaxi del perode que ve desprs no segueix en absolut la de
loriginal grec, per en aquest cas ladaptaci est plenament justificada: la construcci
grega s difcil de traslladar al catal, i seria encara ms difcil de fer-ho en vers. noms
podem retreure-li que tradueixi com les mixtures, i deixi sense traduir. una traducci literal podria haver estat les mixtures de remeis gentils. Daltra banda, que ls vnen, depenent de mals, s una addici, segurament per
fer quadrar el vers.
Un tercer passatge, una monodia lrica que en aquest tram t carcter estrfic i en qu
predomina el ritme imbic. s un passatge apassionat en qu o expressa el seu dolor, i la
por que Argos, el guardi que Zeus li tenia assignat, la persegueixi fins i tot quan ja s mort
(vv. 566575):
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 58
,
,
, ,
.
,
.
,
, []28
La traducci de Masriera fa:
Un altre cop ja lagull me fibla,
lassa de mi; s imatge daquell Argos
fill de la terra, i ara ab ulls plorosos
mesglaio al veure aquell pastor que m mira.
Ab mirar de traidor veig que sacosta
(i mort i tot li colga els ulls la terra)
i em segueix a mi trista i fa que vagi
sempre amb ell de la mar per les arenes.
Els crits inarticulats29 i la construcci paratctica que un home de lletres del 1900 hauria
trobat primitives i que, daltra banda, encaixarien tan b en alguns dels corrents esttics
que llavors comenaven desapareixen del text. Tamb en aquest cas, ls totalment regular
del decaslab contribueix a normalitzar el passatge i a donar-li un to ms uniforme: encara
que no sabem realment com es cantava aquesta lrica estrfica, podem suposar que la
manca de regularitat cooperava tamb en la representaci teatral de lalteraci anmica do.
28 La traducci llatina publicada per Foulis diu:Heu heu ah ah.rursus me miseram oestrus quispiam stimulat;spectrum Argi terrigenae avertas o Terra.inhorresco illum multioculum bubulcum intuens.incedit ille fraudulentum oculum habens;Quem ne defunctum quidem occultat terra.sed ab inferis commeans me miseramExagitat, et errare facit famelicam per maritimamArenam; []
29 Menndez y Pelayo, en la seva prpia traducci, els tradueix com a Ay! Ay! no direm que estigui malament, per intutivament direm que una interjecci com la castellana Ay! o lhomfona catalana sn ms estndard, no tenen la mateixa violncia que els crits que, en aquest cas, empra squil en loriginal.
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 59
Encara que aquestes opcions esttiques puguin no agradar-nos, no hi ha dubte que estan
aplicades de manera seriosa, coherent i sistemtica. Per trobem altres problemes en la
traducci mateixa.
En primer lloc, un error de traducci evident: , que en loriginal es troba en aposici a 30 donaria, literalment: el tvec, imatge/espectre dArgos nascut de la terra es transforma en s imatge daquell Argos fill de la terra. La primera
persona no es troba en loriginal.
En segon lloc, un passatge de sentit dubtosssim com desapareix totalment. Potser no s del tot injustificat que Masriera el suprimeixi en una traducci en vers, que
presumiblement aspira a oferir una obra en catal que saguanti per si mateixa, i no una
explicaci de tots els problemes que es troben en loriginal. En comptes despecular sobre el
significat daquestes paraules, simplement en prescindeix.
En canvi, s molt ms discutible que pugui traduir literalment: tinc por en veure el pastor de deu mil ulls | dulls innombrables com i ara ab ulls plorosos mesglaio al veure aquell pastor que m mira. En la traducci hi
ha com a mnim dos elements, plorosos i que m mira, que no tenen un equivalent en
loriginal, i en aquest, hi trobem de deu mil ulls | dulls innombrables que queda sense traduir.
El v. 572 tamb t una traducci difcilment acceptable: i mort i tot li colga els ulls la
terra. Labsurditat daquest vers s evident, i noms podem atribuir-lo a una redacci
apressada. La traducci correcta seria precisament la contrria: i ni tan sols mort el colga
la terra. no podem donar massa importncia a els ulls, que evidentment s aqu per
completar el vers.
Tamb prescindeix del sintagma del v. 574 emergint dentre les ombres, i de , dejuna, encara que segurament aquest ltim terme no t la mateixa rellevncia.
Les incorreccions daquest passatge sn especialment greus, simplement perqu, si
noms conegussim aquesta traducci, no entendrem la situaci en qu es troba o, i que en
loriginal grec queda perfectament definida: el guardi de la noia, Argos, el monstre dulls
incomptables, ha estat mort, i ella sent pnic, perqu pensa que lespectre de la criatura
encara la persegueix.
Un quart passatge que volem comentar, molt important dins lobra, s el monleg final de
Prometeu.
El text publicat per Foulis s el segent (vv. 10801093):
30 El terme grec se sol traduir per tvec. Masriera, en canvi, el tradueix com a agull. Per la traducci es pot considerar igualment correcta. , que en sentit recte vol dir tvec, semprava en sentit figurat per referir-se a qualsevol cosa que ens esperona, i Aeschylus (1983), comentari de leditor ad loc. entn que totes dues traduccions sn possibles, i que fins i tot s possible que el terme, en un context com aquest, ja fos ambigu per al public atens.
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 60
,
,
,
[sic] .
.
,
,
31
La traducci de Masriera fa aix:
Ja la terra no s mou per cap paraula,
ja brama l tro que ronca com un monstre,
i lespai omplen remolins polosos.
Els vents lluiten entre ells i es desafien
bufant contraris, i la mar i terra
agitant-se topen. Pera veure
si jo mesglaiar, Jove mho envia.
Oh du sagrat que per ma mare vetlles,
oh aire, que ets de tots, oh llum sagrada,
31 La traducci llatina publicada per Foulis:Atqui facto et non amplius verboTerra concussa est:Et reboat fremens sonusTonitru, glomerationes vero emicantCoruscationis igneae, turbines autem pulveremCircumagitant; et exsiliunt ventorumOmnium flatus, in se mutuoEx adverso spirantem discordiam exercentes:Aether vero mari est concusus.Talis impetus in me coelitusTerrorem incutiens aperte venit.O mater mea veneranda, o omniumCommunem lucem circumvolvens aether,Cernis quam injusta patiar.
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 61
que ets tamb de tothom, ara mireu-me32
quant i quant jo pateixo sense culpa!
En primer lloc, la traducci de | . La traducci literal daquest passatge seria La terra ara es mou de fet, i ja no de paraula, i
el que dna a entendre s que la catstrofe amb qu Zeus lhavia prviament amenaat33
comena a realitzar-se. La traducci de Masriera s Ja la terra no s mou per cap paraula,
i implica, o b un error de comprensi del text original com si la terra shagus mogut
prviament com a conseqncia de paraules, o b una translaci molt matussera del
sentit de loriginal.
A continuaci, dna | com ja brama l tro que ronca com un monstre. Clarament, Masriera tracta de construir una imatge anloga a loriginal i,
alhora, acordada amb el metre. El terme brama s una traducci vlida de . El que resulta ms sorprenent s la traducci de [] literalment, leco pregon dun tro com a tro que ronca com un monstre. De fet, ladjectiu ja apareix ell mateix en sentit translatici, en tant que sembla que vol dir des de les profunditats
del mar, i en aquest cas voldria indicar simplement des de la fondria. s possible que
Masriera entengui que un so ronc com el dun monstre sigui anleg a un so que prov de
les profunditats, i es tracti duna mera adaptaci que ha aconseguit ajustar al metre. Tamb
podria ser que hagi confs amb , que vol dir, precisament, ronc, encara que aquest possible error, per si mateix, no explicaria el monstre. s igualment plausible
que Masriera, aqu, shagi basat en Menndez y Pelayo, que dna aquest passatge com Ya
se mueve | La tierra; ya del trueno el fragor ronco | resuena; [] Per no s gens segur,
perqu Masriera, en la resta del passatge, no segueix aquesta versi castellana, molt ms
ajustada a loriginal.
En els vv. 1083 i ss., | literalment, lluen les ziga-zagues inflamades del llamp queda simplement sense traduir. Desprs duns
versos raonablement ben fets, el 1088 literalment lter es confon amb el mar es converteix en i la mar i terra | agitant-se ja topen. Novament, la
traducci saparta inexplicablement del text original. Encara que noms podem especular
sobre els motius, tamb en aquest cas sembla que el traductor hagi treballat amb una pressa
excessiva, o sense la cura necessria. Ens hi tornem a trobar en els tres versos finals, que
Masriera tradueix amb quatre: Oh du sagrat que per ma mare vetlles, | oh aire, que
ets de tots, oh llum sagrada, | que ets tamb de tothom, ara mireu-me, | quant i quant jo
pateixo sense culpa! Lnic vers que dna una idea exacta del text original s lltim. El
32 La forma verbal present en ledici de robert Foulis s singular, i s la que es troba en els manuscrits, per la forma en plural del verb grec, mtricament equivalent si hi suposem un apstrof ben plausible, ha estat conjecturada per West (vid. sommerstein, 2008, p. 562). De fet, s una correcci prou lgica, perqu Prometeu sadrea a una pluralitat dens. Per b que la traducci de Masriera no sembla dependre duna tasca filolgica prvia gaire acurada, no s del tot impossible que hagus tingut independentment la mateixa idea.
33 Cf. els vv. 9924, 101619, 104352, 10612 de lobra.
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 62
du sagrat que per ma mare vetlles no es troba en loriginal, que Carles riba tradueix
adequadament com Oh Majestat de la meva mare. sembla prou evident que Masriera ha
malinterpretat el terme grec , a qu riba sapropa amb majestat, per que, de fet, significa aquella qualitat que fa que una persona o un objecte inspirin temor reverencial.
Els versos segents, oh aire, que ets de tots, oh llum sagrada, que ets tamb de tothom,
sn una adaptaci inadequada de lestructura original, que diu simplement ter que fas
girar la llum comuna. Ja ens hem referit abans al problema de traduir per aire. si Masriera hagus mantingut lestructura de loriginal, la traducci hauria estat francament
desafortunada, perqu no t gaire sentit que laire faci girar la llum. Per de tota
manera aquest carcter agent de lter es perd en la traducci, i en comptes dun element
celeste lter que en mou un altre que s com la llum, tenim ara dos elements
comuns a tothom.
3 A tall de conclusi
Jutjar el treball dArtur Masriera s difcil. La seva traducci saparta repetidament de
loriginal i s prou obvi que no la podrem recomanar. Linters principal que pugui tenir s
de caire histric. Alhora, no podem deixar de valorar-la com a primer esfor per produir un
squil catal de manera digna, sobre una base filolgica per defectuosa que aquesta pugui
ser, i sobretot per haver fornit un llenguatge potic que, amb totes les seves limitacions,
s plenament acceptable. Hem de tenir en compte el context histric i cultural: pertany a
una poca que no s la nostra i est feta amb uns mitjans molt diferents dels que podrem
emprar-hi nosaltres. Les seves mancances sn, sobretot, les del seu temps i el seu pas. Com
deia Valls i Taberner en larticle que citvem al comenament, Artur Masriera pertanyia a
una generaci que va haver de fer-ho gaireb tot.
Els defectes daquesta traducci ens donen una idea de la manera de treballar, de les
limitacions, i tamb de lhonradesa segurament mal entesa de Masriera. No sembla que
elabors la seva versi catalana a partir duna traducci prvia, ni tan sols que consults
traduccions en altres idiomes, fcilment accessibles. Aparentment, els seus errors provenen
duna mala comprensi de la sintaxi grega, en alguns casos derrors de morfologia molt
elementals, que hauria pogut evitar mitjanant la consulta duna gramtica escolar34. Com
ja apuntvem, tot fa pensar en una feina realitzada amb presses i sense cura, per b que,
tamb, sense trampes: Masriera hi va emprar els coneixements de qu disposava i no va
cercar dreceres que segurament li haurien perms de fer una traducci ms acurada en els
nivells ms bsics, per que hauria defugit el que sembla que era el seu propsit fonamental:
presentar una traducci filolgica com les que shavien realitzat i se seguien realitzant en
altres llenges europees, i no una mera versi a partir del francs o duna altra llengua
34 recordem un exemple ben banal: en el v. 103 tradua com a pretrit una forma de futur.
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 63
pont. En definitiva: va tractar de dur a terme una tasca per a la qual no estava preparat, ni
provet de les eines necessries.
En alguns casos hem comparat la seva traducci amb la de Carles riba. Ja hem comentat
els nostres motius per emprar aquesta segona com a referent. De tota manera, hi ha una
altra ra, ms profunda: les diferncies entre la manera de treballar de tots dos ens donen
una idea del llarg cam que les lletres catalanes varen recrrer en un temps relativament
breu. Podrem dir que Carles riba va haver de fer tot sol una bona part daquest cam;35 per
no podem deslligar-lo de les seves circumstncies ni del procs de normalitzaci que havia
experimentat el catal com a llengua de cultura en solament tres dcades, o, si ho preferim
aix, en les dues dcades que separen el Prometeu de Masriera de la primera odissea ribiana.
En qualsevol cas, lobra dArtur Masriera s valuosa en tant que pertany a aquest procs
de normalitzaci. Amb totes les seves imperfeccions, forma part dun esfor de renovaci
de llenguatge que va donar els seus fruits, i podem veure-la, ara, com una de les creacions
dun poeta i escriptor potser modest, per que mereixeria sortir del relatiu oblit en qu
actualment es troba.
Referncies bibliogrfiques
Bassegoda i Amig, B. 1930. El polgraf nArthur Masriera y Colomer, Boletn de la real
academia de nuevas Letras de Barcelona, vol. 30, 106: 261280.
Batlle i Jord, C. 1998. El teatre dAdri Gual (18911902). Tesi doctoral. Barcelona: universitat
Autnoma de Barcelona.
Camps, A. 2010. el decadentismo italiano en la literatura catalana. Berna: Peter Lang.
Galln, E. 2009. Enquesta sobrel teatre en vers a teatralia (19081909): Estudi i edici,
estudis romnics xxxi: 183218.
. 1986. El teatre. Dins riquer-Comas-Molas, Histria de la literatura catalana 8, 379
448. Ariel, Barcelona.
. 2004. La traduccin entre el siglo xix i el modernisme. Dins Historia de la traduccin
en espaa, ed. F. Lafarga i L. Pegenaute, 661673. salamanca: Ambos Mundos.
Gretser, J. 2012. Institutionum Linguae Graecae Libri tres. Charleston: nabu Press.
Gual, A. 1960. mitja vida al teatre. memries. Barcelona: Aedos.
Kitto, H. D. F. 1955. The Dance in Greek Tragedy, Journal of Hellenic Studies 75: 3641.
. 1956. Form and meaning in drama, Methuen, Londres.
Mal, J. 2003. Els trgics grecs, entre el Modernisme i el noucentisme. Dins Polis i naci.
Poltica i literatura (19001939), edici de r. Cabr, M. Jufresa i J. Mal, 235254. Barcelona:
societat Catalana dEstudis Clssics.
35 Jaume Prtulas (1984: 42 i ss.): Val la pena, per ms incmode que sigui, davant de lengrescament per obscurs personatges que semblen justificar la nostra prpia activitat en exhumar-los, de no obliterar la discriminaci objectiva, necessria, entre una modesta tradici dabast local i una figura com Riba, que permet ms o menys de comenar a anar pel mn amb les vergonyes salvades. bviament un daquests obscurs personatges deu ser Artur Masriera.
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 64
Masriera i Colomer, A. 1912. Joyas del clasicismo: estudios de investigacin crtica y
vulgarizacin literaria. reus: Celestino Ferrando impr.
. circa 1910. Lecciones dudosas en los textos de la epstola Ad Pisones de Horacio. Tesi
doctoral. reus: Cristiano Ferrando, .
Masriera i ross, L. 1931. Artur Masriera 18601929. Barcelona: impr. Casa de la Caritat.
Menndez y Pelayo, M. 1883. Odas, epstolas y tragedias de Marcelino Menndez y Pelayo, con
una introduccin de d. Juan Valera. Madrid: impr. de A. Prez Dubrull.
Prtulas, J. 1984. En els navilis de Pantagruel, els marges 32: 2544.
Pujol, D. 2007. Traduir Shakespeare: les reflexions dels traductors catalans. Lleida: Punctum
& TriLCAT.
silva, J. 2014. Musical rythm and Dramatic structure in Aeschylus Agamemnon. Dins
Drama, Philosophy, Politics in Ancient Greece, edici de M. reig i X. riu. Barcelona:
Publicacions i Edicions de la universitat de Barcelona.
Tecrit. 1921. Les Syracusanes de Tecrit, tradut directament del grec. Trad. Artur Masriera
i Colomer. Barcelona: Oliva de Vilanova.
Vergara Martn, G. M. 1982. Cantares populares recogidos en diferentes regiones de Castilla
la Vieja y particularmente en Segovia y su tierra. Madrid: Establecimiento de Tipografa de
Fortanet, , 1912. West, M. L., Greek metre, Clarendon Press, Oxford.
Edici emprada per Artur Masriera per fer la seva traducciAeschylus. 1746. Tragoediae, Quae Extant Septem. Cum Versione Latina, et Lectionibus
Variantibus. Glasguae: in Aedibus Academicis Excudebat robertus Foulis, Academiae
Typographus, apud quem prostant.
Altres edicions conegudes per Artur Masriera
Aeschylus. 1782. aeschyli tragoedia quae supersunt ac deperditarum fragmenta. recensuit
Christian G. Schtz. Halle: impens. ioannis iacobi Gebaueri. [Artur Masriera cita una
edici de lany 1782 i latribueix a M. schtz. suposem que deu ser aquesta. A the new
Annual Register, Or, General Repository of History, Politics and Literature for the Year 1800
publicat lany 1801 per Andrew Kippis, p. 350, es fa referncia a una reedici daquesta
obra i al seu autor, anomenat, alternativament, C. G. schtz i M. schtz = Mister
schtz. no sabem si la probable errada de Masriera pot tenir un origen anleg.]
. 1745. aeschyli tragoediae Superstites. Edici de Jan Cornelis de Pauw, acompanyat
de la versi llatina de Thomas Stanley; Petrus Grosse filius & socii. [Artur Masriera fa
referncia a ledici de Corneli de Pau de 1745. Entenem que es deu tractar daquesta.]
. 1663. tragodiai Hepta. Edici de Thomas stanley amb traducci llatina. Londres:
Cornelius Bee.
. 1877. Tragoediae et fragmenta, Graece & Latine, cum indicibus. Edici de K. W.
Dindorf. Pars: Firmin-Didot. [Artur Masriera fa referncia simplement a la de Didot de
1877. suposem que es refereix a aquesta, encara que Didot sigui el nom de leditorial,
no el de leditor del text.]
AnuAri TriLCAT 4 2014 [issn 2014-4644] [4365]
J-J. MussArrA EL Prometeu enCadenat DArTur MAsriErA 65
Aeschylus. 1779. Tragoediae Prometheus, Persae et Septem ad Thebas, Sophoclis Antigone.
euripidis medea. ex optimis exemplaris emendatae. Edici de richard Franz Phillipp
Brunck. Heitz: Argentorati.
Eschyle. 179436. Thtre dAeschyle, traduit en franois avec des notes philologiques et
deux discours critiques, par F. J. G. de La Porte du Theil. 2 vols. Pars: Limprimerie de la
rpublique iii. [Artur Masriera cita lautor daquesta traducci com a Theil, i no com a
La Porte du Theil. Entenem, per, que es deu tractar daquesta.]
. 1770. Tragdies dEschyle, traduites en franais par Le Franc de Pompignan. Pars:
saillant.
Altres edicions i traduccions dsquil citades
Aeschylus. 1950. Agamemnon, Edited with a commentary. Text establert i comentari per E.
Fraenkel, 3 vols. Oxford: Clarendon Press.
. 2008. Persians, Seven Against Thebes, Suppliants, Prometheus Bound. Edici i
traducci dAlan H. Sommerstein. Cambridge/Massachusetts/Londres: Harvard University
Press.
. 1983. Prometheus Bound edited by Mark Griffith. Cambridge: Cambridge university
Press.
. 1936. the agamemnon of aeschylus. Edici dA. Y. Campbell. Londres: Hodder and
stoughton.
Eschyle. 1949. Tragdies. Les Suppliantes. Les Perses. Les Sept contre Thbes. Promthe
enchan. Orestie. Text establert i tradut per Paul Mazon. Pars: Les Belles Lettres.
squil. 1898. Els Perses: Tragdia dAEschyl traduida del grec en vers catal. Traducci
dArtur Masriera i Colom. Barcelona: Tipografia LAven.
. 1933. Tragdies, vol. ii. Text establert per Paul Mazon i traducci de Carles riba.
Barcelona: Fundaci Bernat Metge.
36 Les referncies bibliogrfiques als dos volums de qu consta aquesta edici solen estar datades lany 1794, per b que en alguns repertoris figura amb data de 1795. En els volums mateixos hi apareix com a nica data lany iii de la repblica Francesa. Entenem que aquest any s el 1794. Potser es tracta duna confusi deguda al fet que lany i del calendari revolucionari francs s el 1792, i no el 1793, que s lany en qu es va comenar a emprar oficialment la nova numeraci.