Post on 27-Jun-2020
Observatori del Deute en la Globalització (ODG)www.odg.cat28/11/2012
Delphine Ortega
delphine.ortega@odg.cat
El Deute Ecològic
EN EL PUNT DE MIRAIII Jornades d´ESF per la Sensibilització
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012 2
El sistema econòmic i les externalitats
Plantejament de la sessió EL DEUTE ECOLÒGIC
El deute ecològic i les seves categories
El deute extern vs el deute climàtic
EL DEUTE ECOLÒGIC
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
Sistema econòmic i social
3
Externalitats:Impactes socialsImpactes ambientals
Sistema ecològic
Matèria
Energia
Residus
Economia: subsistema inclòs en un sistema més ampli i global, integrat metabòlicament.
Definició de deute ecològic
Internalitzar
EL DEUTE ECOLÒGIC
Ho podem fer de manera il∙limitada?
Externalitats: els mòbils EL DEUTE ECOLÒGIC
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012 4
Font: International Telecommunication Union: Information society statistical profiles 2009
Catalunya 1
2001 64% llars amb mòbil2009 94,5% llars amb mòbil
Estat Espanyol 2
1,08 línies per habitant al 2008 (10 vegades més que l’any 1997)
Externalitats: Impactes socials i Impactes ambientals?
Font: www.nokia.com/environment/we‐create/creating‐our‐products/materials‐and‐substances.
Vida útil dels mòbils:1991, 3 anys i el 2002 de 18 mesos.
Font OCDE: Critical metals and mobile devices. A sustainable materials management case study. Phase 1. Draft document, 2009.
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012 5
Externalitats dels mòbils: els residus EL DEUTE ECOLÒGIC
Font: Déje el hábito. Guía de las NNUU para la neutralidad climática
Any 2006, 3616 t de mòbils
Font : Ministerio de Industria
kg CO2
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012 6
Externalitats dels mòbils: efectes en la salut. EL DEUTE ECOLÒGIC
L’any 1998, la Comissió Internacional per la Protecció contra la Radiació No Ionitzant (CIPRNI)
Científics del camp del bioelectromagnetismeHenry Lai, Universitat de Washington
Escalfament de teixit humà
+1ºCperjudical
SAR(coeficient d’absorcióespecífica d’energia)
watts/quilo (W/kg)
Màxim de 4w/kg (UE) : 2w/kg al cap Factors 50 vegades més petits!
Trucada està entre el 0,5 i 1,6 w/kg
326 estudis: 72% dels finançats per la indústria diuen que els rangs de les trucades no és perjudicial.El 67% dels no finançats per la indústria troben que sí.
Font: www.microwavenews.com/RR.html
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012 7
Externalitats del mòbils: les matèries primeres. EL DEUTE ECOLÒGIC
L’extracció (i els beneficisque se’n deriven) estàsota control militar, ja sigui de soldatsindividuals, de l’exèrcit o de comandamentsruandesos o ugandesosamb equips de minerslocals a les seves ordrescom a presoners.
Tàntal ‐Coltán
Sistema econòmic i social
8
Externalitats:Impactes socialsImpactes ambientals
Sistema ecològic
Matèria
Energia
Residus
Economia: subsistema inclòs en un sistema més ampli i global, integrat metabòlicament.
Definició de deute ecològic EL DEUTE ECOLÒGIC
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
El deute ecològic és el deute contret pels països industrialitzats amb la resta a causa de l'espoli històric i present dels recursos naturals, danys ambientals no reparats i la lliure utilització de l'espai ambiental global per a dipositar‐hi residus.
Definició i categories del deute ecològic
• Biopirateria• Comerç de residus• Béns naturals mal pagats• Substitució de cultius per exportació• Deute de carboni.
9
EL DEUTE ECOLÒGIC
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
De qui són els coneixements ancestrals i tradicionals?
L’apropiació intel∙lectual i profit dels coneixements ancestrals relacionats amb les llavors, l’ús de plantes medicinals i altres coneixements sobre els que se sostén la biotecnologia i l’agroindústriamoderna.
Harpadol ‐ Ungla de diable (Harpagophytumprocumbens) :
•Indigestió i Artritis reumatoide.
•Empreses de la Corea del Sud, Alemanya i EE.UU. drets de propietat intel∙lectual.
Art 1. Els objectius del present Conveni, que s’han de perseguir en conformitat amb les seves disposicionspertinents, són la conservació de la diversitat biològica, la utilització sostenible dels components i la participaciójusta i equitativa en els beneficis .
Categories del Deute Ecològic: Biopirateria
10
EL DEUTE ECOLÒGIC
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
A qui pertanyen els residus?
Residus produïts al Nord i exportats al Sud on les legislacions ambientals i de seguretat són menys severes i és més econòmic.
Khian Sea (1986): cendra de la incineradora de PhiladelpiaLa Convenció de Basilea va entrar en vigor l’any 1992, ratificada
per 149 països, per regular la transferència de residus tòxics.
11
Categories del Deute Ecològic: Comerç de Residus
11
EL DEUTE ECOLÒGIC
Khian Sea (1986)
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
Any 2005: 400 milions de tn al món
Reciclar un monitor a l’Àsia és 10 vegadesmés barat que a EEUU
La Convenció de Basilea va entrar en vigor l’any 1992, ratificada per 149 països, per regular la transferència de residus tòxics.
Categories del Deute Ecològic: Comerç de Residus
12
EL DEUTE ECOLÒGIC
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
Conflictos asociados a la e-basura
Categories del Deute Ecològic: Comerç de Residus
13
EL DEUTE ECOLÒGIC
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
De qui són els béns naturals? en la creixent extracció de béns naturals del Sud no es tenen en compte elspassius ambientals són el conjunt de danys ambientals no compensats produïts per una empresa (en funcionament normal o per accidents imprevistos) al llarg de la seva història: Contaminació de l’aigua, del sòl, de l’aire, del deteriorament dels recursos i ecosistemes produïts per l’empresa...
Categories : Extracció de béns naturals mal pagats
14
EL DEUTE ECOLÒGIC
77M$ a Guatemala i 7011M$ de negoci
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
Categories: Substitució dels cultius per béns d’exportació
Què val la terra dels cultius de subsistència?
Model agroexportador, basatprincipalment amb monocultius, que requereix grans extensions de terreny.
Exemples:
Substitució del 70% del “manglar”
a l’Equador per camarón per a l’exportació:
15
EL DEUTE ECOLÒGIC
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
16
Categories: el Deute de Carboni (vs Deute Extern) EL DEUTE ECOLÒGIC
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
De qui és l’atmosfera?
L’apropiació il∙legítima per part dels països del Nord de la capacitat d’absorció de gasos hivernacles de l’atmosfera, de la nova vegetació, del sòl i dels oceans. Aquests gasos, provocadors de l’efecte de canvi climàtic són principalment: diòxid de carboni CO2, metà CH4 i òxid nitrós N2O.
Categories: el Deute de Carboni (vs Deute Extern)
Font: World Bank Data
17
EL DEUTE ECOLÒGIC
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
1997 – COP3 - KYOTO
• Els països de l'Annex I es comprometen a reduir entre 2008‐2012, com a mínim el 5% de les seves emissions antropogèniques dels sis gasos objecte de control, respecte de les emissions de l'anybase per CO2, N2O, CH4, el 1990 i per HCFs, PFC i SF6, l’any 1995)
• Mecanismes de flexibilitat: mercat de carboni
18
EL DEUTE ECOLÒGICCategories el Deute de Carboni (vs Deute Extern)
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
El deute extern (en un minut!)
Categories el Deute de Carboni (vs Deute Extern)
19
EL DEUTE ECOLÒGIC
Anys 60‐70: bancs occidentals presten dòlars als països del sud per finançar el desenvolupament a interessos molt baixos. Principalment Amèrica Llatina i Àfrica.
Anys 70: préstecs bilaterals (país‐país) al Sud per incentivar el seu consum i préstecs multilaterals a través del Banc Mundial
1979: crisi del deutePréstecs d’interès variable passen (70‐80)Del 4‐5% al 16‐18%Països endeutats intensifiquen l’exportació de matèries primeres (cafè, cacao, cotó i sucre) i els preus cauen.FMI: més préstecs per fer front al pagament del deute i PAE (austeritat, retallades en SS.SS, etcètera).
On van a parar els préstecs: 8000M$ 900M$
High Indebteb poor countries: Benín, Bolivia, Burkina Faso, Camerún, Chad, Costa de Marfil, Etiopía, Gambia, Ghana, Guinea, Guinea Bissau, Guyana,Haití, Honduras, Madagascar, Malaui, Malí, Mauritania, Mozambique, Nicaragua, Níger, Ruanda, SantoTomé y Príncipe, Senegal, Sierra Leona, Tanzania, Uganda, Zambia
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
Gràfic dinàmic:
Categories el Deute de Carboni (vs Deute Extern)
https://docs.google.com/spreadsheet/ccc?key=0AlpxBQmQwZCMdEhmbU1mYXZGLWphVVpDR3lJMy1RLUE#gid=3
20
EL DEUTE ECOLÒGIC
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
PaisEstalvi o deute en milions $ (preu tCO2=26$) 1990‐2007
Heavily indebted poor countries (HIPC) 810.714European Union ‐936.772United States ‐1.953.456
Font: World Bank Data
2006 HIPC:Benín, Bolivia, Burkina Faso, Camerún, Chad, Costa de Marfil, Etiopía, Gambia, Ghana, Guinea, Guinea Bissau, Guyana,Haití, Honduras, Madagascar, Malaui, Malí, Mauritania, Mozambique, Nicaragua, Níger, Ruanda, Santo Tomé y Príncipe, Senegal, Sierra Leona, Tanzania, Uganda, Zambia
Deute extern HIPC 2007 (milions $)
Estalvi d'emissions1990‐2008 (milions $)
70.832 810.714
21
EL DEUTE ECOLÒGICCategories el Deute de Carboni (vs Deute Extern)
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
Deute extern i deute ecològic
El deute extern afavoreix l’augment del deute ecològicperquè la necessitat de pagar-lo motiva l’explotació indiscriminada i l’exportació de recursos naturals, els ingressos dels quals no es capitalitzen i no augmenten el benestar dels països del Sud
No obstant, el deute ecològic se seguiria produint encara que el
deute extern s'anul·lés.III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
Deute extern i Deute Ecológic EL DEUTE ECOLÒGIC
Quantificar el deute ecològic en termes monetaris és molt discutible per:
Raons moralsIncommensurabilitat ⇒ Impossibilitat de compensar Danys irreversibles i irreparables
¿Quantificar el deute ecològic?
L’avaluació monetària del deute ecològic és fortament arbitrària.
Deute extern i Deute Ecológic EL DEUTE ECOLÒGIC
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
El que la campanya de deute ecològic reclama és:compensacicompensacióó, contracci, contraccióó, converg, convergèènciancia
NO pretén :Promoure intercanvis de deute amb naturalesaPosar preu a la naturalesaCol·locar serveis ambientals al mercatPosar preu al dret a contaminar
⇓⇓
el que el moviment de justícia ambiental NO pretén fer, i què vol promoure
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
25
Reflexions... EL DEUTE ECOLÒGIC
El món està dividit en paÏsos rics i pobres o en països enriquits i empobrits?
Els països del Sud, han de pagar el seu deute extern?
Com aturem des de les nostres realitats els processos que perpetuen l’empobriment del països del Sud?
III Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012
www.notecomaselmundo.org
http://supermercatsnogracies.wordpress.com/
http://www.pescarroba.net/
26
Alternatives EL DEUTE ECOLÒGIC
http://www.quiendebeaquien.org/
interferènciesIII Jornades d´ESF per la Sensibilització. UPC‐ETSEIB‐Barcelona. Novembre 2012