Valls 25 febrer 2018 N. 943Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat

Llàgrimes i senti-ment

La mort d’una persona gran, jala preveiem, oi més, si estàimmersa en alguna llargamalaltia o els seus anys ja sónmolt a prop del centenari. En-mig de tot, hi ha les batzega-des de fred fort, ara en aquesttemps, o de forta calor a l’es-tiu. Les persones més vulnera-bles “sucumbeixen”. No ésque ens agradi ni que tampocens hi acostumem, però formapart de les raons quan es co-menta la seva mort. Una altracosa és quan el difunt és vícti-ma d’un accident en plenajoventut, llavors no tenim ra-ons ni explicacions que val-guin. “no era pas la seva ho-ra”, no, però ha estat una fata-litat de la vida i ens resignem,caldrà més força pel consoldels afectats directament, comés el cas de Francisco Javier,aquesta setmana. No ens hocreiem quan ens ho diuen,però som tant fràgils! Encarahi ha un pitjor, un nen d’11anys, que vivia en una petitapoblació de Veneçuela, en untiroteig al carrer entre màfies,mentre ell travessava la viapública una bala el va atrapar iva caure mort. No n’hi haprou en dir que hi haurà un“angelet” més al cel, no, a laterra els seus, aquells que sónla seva família ploren descon-solats aquesta mort tràgica.Sortim, de bon matí de casanostra, anem a la feina quoti-diana, travessem els carrers isaludem un munt de gent, peròningú s’imagina que la tragè-dia aquell dia t’espera i notornaràs a casa, la que sigui,sense culpa teva, o fins i tott’ha fallat el cor i has caigutfulminat a terra. ValguemDéu! Tots corren a socórrer lavíctima, però ja no hi ha res afer. I ara què? ens pregun-tem! Per què ha de passaraixò, que treu la vida de lespersones? Plorem la mort,plorem que no tornarem aveure més en aquest món aaquell que hem estimat. Elssentiments se’ns revoltendins nostre. Si som creients icristians, ens queda el consolde la pregària i d’una oferta aDéu: Senyor, acull al teu corde Pare aquesta persona, pelsacrifici de la seva mateixavida, obre-li les portes de l’e-ternitat, perquè confiem en laparaula del teu Fill, Jesús;qui creu en mi, encara quemori viurà. Oh professem enel Credo: Criem en la resur-recció i en la vida eterna.

P. Joan

JESUCRIST ÉSEL SENYOR

EN AQUESTAQUARESMA

Intentaré seguir els passosde Jesús i m’aniré dient:Sóc el teu deixeble, sóc filld’un gran amor!Quan escolti la teva Parau-la: convertiu-vos i creienen l’Evangeli, diré: Quinabona notícia! Però jo noacabo de convertir-me, ipregaré: Senyor, crema lesmeves arrels pecadores,que siguin aquestes arrels,les meves cendres, d’amori penediment.

I quan medito la històriade les teves temptacions,pensaré que et vas fer dè-bil perquè jo fos fort i emvas ensenyar el camí a lavictòria.

Quan et vegi dalt el tabor,la teva glòria m’enlluerna-

rà, però aquesta mateixa glòria del teu amor em faràsentir més deixeble teu amb els teus. Baixaré, ple degoig i agraïment, encara que potser no sabré què dir.

Quan defensaves el Temple a cops de fuet, parlaves delTemple del teu cos que seria destruït i reconstruït, tuets temple diví que has volgut fer de mi un temple, Se-nyor, fes que jo en sigui digne i et trobis a gust a casameva.

Quan recordaves la serp posada ben alta al desert per-què fos un signe de guarició, et miraré, Jesús, amb fe iconfiança i et diré: Guareix-me oh Crist del meu veríque porti dintre. I gravaré dins el meu cor les teves pa-raules. Tant va estimar Déu el món que va entregar elseu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuenen mi.

I et confessaré la meva fe:Crec en tu, Senyor, però augmenta la meva fe. Que elsmeus ulls no s’apartin de les teves ferides salvadores.

ALLIBERAR LAFORÇA DE

L'EVANGELIAquest relat de la «transfi-guració de Jesús» va ser des delcomençament molt popular entreels seus seguidors. No és un epi-sodi més. L'escena, recreadaamb diversos recursos de caràc-ter simbòlic, és grandiosa. Elsevangelistes presenten a Jesúsamb el rostre resplendent mentreconversa amb Moisés i Elías.Els tres deixebles que l’hanacompanyat fins al cim de lamuntanya queden esglaiats. Nosaben què pensar de tot allò. Elmisteri que envolta Jesús ésmassa gran. Marc diu que esta-ven espantats. L'escena culminade forma estranya: «Es va for-mar un núvol que els va cobrir iva sortir del núvol una veu: Estés el meu Fill estimat; escolteu-ho». El moviment de Jesús vanéixer escoltant la seva trucada.La seva Paraula, recollida méstard en quatre petits escrits, vaser engendrant nous seguidors.L'Església viu escoltant el seuEvangeli. Aquest missatge deJesús troba avui molts obstaclesper arribar fins als homes i donesdel nostre temps. En abandonarla pràctica religiosa, molts handeixat d'escoltar-ho per sempre.Ja no sentiran parlar de Jesús sino és de forma casual o distreta.Tampoc els qui s'acosten a lescomunitats cristianes poden a-preciar fàcilment la Paraula deJesús. El seu missatge es perdentre altres pràctiques, costums i

doctrines. És difícil captar laseva importància decisiva. Laforça alliberadora del seu Evan-geli queda de vegades bloqueja-da per llenguatges i comentarisaliens al seu esperit. No obstantaixò, també avui l'única cosadecisiva que pot oferir l'Esglésiaa la societat moderna és la BonaNotícia proclamada per Jesús i elseu projecte humanitzador delregne de Déu. No podem seguirretenint la força humanitzadorade la seva Paraula. Hem de ferque corri neta, viva i abundantper les nostres comunitats. Quearribi fins a les llars, que la pu-guin conèixer els qui busquen unsentit nou a les seves vides, quela puguin escoltar els qui viuensense esperança. Hem d'aprendrea llegir junts l'Evangeli. Familia-ritzar-nos amb els relats evangè-lics. Posar-nos en contacte direc-te i immediat amb la Bona Notí-cia de Jesús. En això hem degastar les energies. D'aquí co-mençarà la renovació que neces-sita avui l'Església. Quan la ins-titució eclesiàstica va perdent elpoder d'atracció que ha tingutdurant segles, hem de descobrirl'atracció que té Jesús, el Fillestimat de Déu, pels qui busquenveritat i vida. Dins de pocs anysens adonarem que tot ens estàempenyent a posar amb més fi-delitat la seva Bona Notícia alcentre del cristianisme.

José Antonio Pagola

CAMPANYA DE MÉS SOCIS BUTLLETA DE SOCI DE LA TAULADA

Sr/Sra____________________________________________NIF_________________

Domicili ________________________________________nº _____________Pis _____

Ciutat _____________C.P____________ Telèfon_____________________

Amb una aportació de __________ euros

Amb una periodicitat: Mensual ____Trimestral ____Semestral ____Anual____

Número de compta de La Taulada: ES10 2100 0021 5502 0075 5709

El meu número de compte és: ______ _______ _______ _______ _______ _______

Nota: Les aportacions dedueixen un 25% de la quota íntegra del IRPF. Signatura

Retalla per aquí ............................................................................................................................. ............. VIACRUCISCada divendres un bon grupde persones participen delViacrucis que reflexionemcada setmana quaresmal. Jasón una colla d’anys que hoanem fent. És una estona demeditació sobre la passió deJesús abans de la Missa, onoferim al Pare, el MateixCrist en el Pa i el Vi de l’Eu-caristia. Aquest reflexió ensporta a veure la passió delmón d’avui en els sofrents dela nostra societat, la més pro-pera i la més llunyana. Val lapena que hi siguem per ser-nesolidaris en la pregària, queés un dels punts quaresmalsque hi som convidats a fer.

FORMACIÓ DECATEQUIESTES

Ens ha ajudat la Sra. Isabel Miró, pe-dagoga, catequista i cooperant de laMissió Claretiana a Brasil. Ella té unallarga experiència en la pedagogia il’aplicació d’aquesta a la catequesi.Va ser una exposició ben plena, queva obrir la ment del què i el com femla Catequesi tant amb les famíliescom amb els infants. Va remarcarespecialment que el treball de latransmissió del missatge que volemtransmetre, ha de ser fet amb optimis-me, des de la mateixa experiència defe que vivim i especialment tenimcom a referent el mateix Jesús, mestrei pedagog de la Bona Nova. Des deles seves paraules vam ser convidats areveure tot el que fem i com ho fem iquè emprem. Ens caldrà una bona re-flexió en el nostre projecte de Cate-quesi Familiar.

AMB ELS GRUPSDE NENS

Aquest setmana han estat junts elsinfants amb els seus catequistes desegon any que hem preparat i celebratel perdó. Hem acompanyat als infantsa fer buna reflexió d’allò que femmalament i que necessita ser perdo-nat, des del seu llenguatge i compren-sió infantil. Cada grup amb el seu ca-tequista han revisat les actituds perso-nals que ens mouen a demanar perdóreconeixent allò que hem fet mala-ment. Després amb el P. Joan i davantla Creu i l’Altar de Jesús, hem rebutla benedicció de perdó. Finament hemcantat el “lloat sigueu oh Senyor nos-tre” com agraïment al perdó que Jesúsens ha donat. DIFUNTS

Aquest dimecres passat celebràvem una Missa en sufragi deFrancisco Javier de 35 anys, mort per un accident decarretera. El deixàvem en mans de Déu, Pare de misericòr-dia que ens acull a l’eternitat dels sants. Vam pregar per laseva família manifestant el nostre condol. Era un jove ple denoblesa.El petit Joandri d’11 anysque aquest mateix dia l’enter-raven a Manacai (Veneçuela),va ser víctima de la mala sort,en ser atrapat per una bala“perduda” al carrer, en un tiro-teig. La seva padrina que viuentre nosaltres ens ho ha fetsaber i aquest dissabte oferimper aquest angelet la Missa. Elsacrifici de Jesús, com el sacri-fici d’aquest infant, ens parlend’amor i fraternitat que el nos-tre món encara no acaba deviure. Ell, però, ja viu al cordel Pare.

2n. Diumenge de QuaresmaJesucrist és el Senyor

MOMENT DE PERDÓDes del Tabor:-Allí, dalt la muntanya, hi ha la trobada amb Déu quanpregues, quan contemples, quan combregues; l’escol-tes? (silenci)-Aquí, havent baixat de la muntanya, en la lluita de ca-da dia pel treball, quan comparteixes les angoixes; es-coltes el pròxim? (silenci)-En la proximitat amb l’amic, el germà, que t’ofereixenajuda, i et fa sentir germà; t’hi apropes? (silenci)-En el teu interior, en el més profund del teu cor, desd’on raja la font de la vida, ressona el teu nom; com etsents? (silenci)

ORACIÓ INICIALAnhelo, Senyor, veure el teu rostre, a vegades no sé ontrobar-te, però estic ansiós per estar amb tu i saciar-medel teu rostre. Tu ets un sol resplendent, que allunyatota tenebra de mal i pecat, i en tu veiem la glòria delPare, l’amor i el perdó. Senyor, tu no estàs desfigurat,sóc jo qui et desfigura en el rostre del pròxim, perquèno sempre t’hi sé veure. Concedeix-me el teu amor, ique sigui per a mi el bàlsam guaridor que em retorna lavida. Amén.

SALM 115Caminaré en presència del Senyor.

Em sento ple de fe, tot i que deia:«Que en sóc, de dissortat!»;Al Senyor li doldriala mort dels qui l'estimen.

Ah, Senyor, sóc el teu servent,ho sóc des del dia que vaig néixer.Tu m'has trencat les cadenes.T'oferiré una víctima d'acció de gràciesinvocant el teu nom.

Compliré les meves prometences,ho faré davant el poble,en els atris de la casa del Senyor,al teu bell mig, Jerusalem.

PREGÀRIES-Perquè l’evangeli de Jesús sigui anunciat i conegut entot el món per la força del teu esperit:Fes que aprenguem a escoltar la paraula del teu Fill.

Perquè l’Església sigui per a tots com un Tabor, casade llum i de proximitat de Déu amb la presència delteu Esperit:Fes que aprenguem a escoltar la paraula del teu Fill.

Perquè augmenti el nombre de Missioners que portinals pobles l’Evangeli de Jesucrist, enfortits per l’Espe-rit:Fes que aprenguem a escoltar la paraula del teu Fill.Perquè aprenguem a descobrir la presència de Jesucristen l’oració i en la vida:Fes que aprenguem a escoltar la paraula del teu Fill.

MENJADOR LA TAULADAAMB ELS SERVEIS SOCIALS

DE GENT GRAN DE L’AJUNTAMENTEns hem reunit a la sala de reunions del mateix menja-dor per a parlar com podem atendre la gent gran quevenen al menjador gairebé cada dia. Alguns d’ells sónconduits pels Serveis Socials, altres venen pel seucompte, la qüestió és que són una colla i que uns honecessiten prou i altres potser no tant. Hem arribat a unacord de col·laboració i que quan la Junta de La Taula-da ho tingui programat ho farem conèixer a totes lesparts. Pel que hem parlat crec que és favorable a tots,volen atendre millor les persones. Val a dir que el grupque ens va visitar va quedar gratament sorprès de lainstal·lació de tot, menjador, cuina, bugaderia, higie-ne...

TROBADA DE VOLUNTÀRIES IVOLUNTARIS

Un cop al mes ens anem veient tot l’equip de volunta-ris/es i compartim una estoneta per tan de buscar unamillor coordinació, sempre a favor d’un funcionamentmés ple. Es va presentar quines són les persones quecada dia seran les responsables del dinar amb les sevesajudantes, i així cada dia de la setmana hi haurà unapersona sense que hagi de venir més d’una vegada,sempre i quan no sorgeixin dificultats alienes. Comp-tant sempre amb les persones que ajuden, a la mateixacuina, com el grup d’alumnes de “Jaume Huguet” quevenen cada matí i que ofereixen un bon servei. Els di-versos voluntaris van informar de la marxa de la buga-deria, de les dutxes que alguns usuaris ha calgut donar-los algun avís ja que es passaven molta estona sota l’ai-gua. També de l’acollida, com se’ls atent interessant-seper les seves necessitats.

ENLLAÇ SOLIDARIEncara podeu acabar de recollir uns calendaris2018 que hi ha allí. És una manera més decol·laborar amb els projectes missioners.

CÀRITASDies de fred, hem ajudat a pagar varies bombonesde gas a famílies que no els arribava la seva econo-mia. També hi ha persones que s’ofereix a acompa-nyar alguna persona anciana o malalta... Si algú ne-cessita aquest servei, podeu avisar al despatx.

Perquè mai no ens falti la paciència i l’esperança en elmoments obscurs i dolorosos de la vida:Fes que aprenguem a escoltar la paraula del teu Fill.

Perquè havent participat de la comunió del Senyoramb el seu Pa, sapiguem irradiar-lo arreu:Fes que aprenguem a escoltar la paraula del teu Fill.

ORACIÓ FINALHem rebut Senyor, el misteri del cos gloriós del vostreFill, i us donem gràcies, perquè mentre som encara enaquesta món, ja ens concediu de participar de les cosescelestials. Vós que viviu i regneu per sempre. Amén.

REFLEXIÓ QUARESMALSempre que passem una estona en oraciósentim que ens canvies l'ànim,que ens asserenes l'esperit,que ens allunyes de les preocupacionsi fas desaparèixer l'estrès de la nostra vida.

Quan ens abandonem en tu,quan vivim la vida en la teva companyia,quan fem les coses en plural,deixant-te a tu un espai en la tasca,ens tornem dinàmics, creatius,àgils, coherents, solidaris, humans i feliços.

Tu ets com la gasolina del nostre motor,l'aigua del nostre cos,l'abonament del nostre creixement,la sang de l'organisme,la defensa dels paràsitsi la salut total per a la nostra història personal.

Amb tu, Senyor, la vida es torna una festa,i se senten desitjos d'allargar les teves trobades,encara que després ens despistem amb els quefersi visquem com si no existissis,donant importància a tot l'urgenti oblidant-te a la primera oportunitat.

Fes-nos seure al teu costat, Pare,segueix murmurant-nos el teu amor,no deixis que altres sorolls et facin callar,porta'ns de la teva mà, fica't en la nostra agendai junts visquem la vidaconstruint per a tots el teu regne.

A G E N D AFEBRERDia 24: Curs Alpha tot el matí i tarda a Tarragona

Missa pel nen Joandri, per Arturo i RaquelCebrian, Joan i Ursínia, i Ramon a les 20h.

Dia 25: Missa Familiar II any 11’30h.Aquesta Missa per la Ma. Dolors Granero

Dia 26: Reunió mensual de Mossens ArxiprestatMissa funeral per Ramon López 10h.Grup fe i cultura i Con. Mariana 18’30h.Germandat del Crist de Lepant 20h.

Dia 27: Catequesi Familiar infants 18h.Celebrar els 25 anys de casats de Mario Fernan-do i Maria da Luz 19:30h.

Dia 2: Març. Ajuntament presentació Opuscle SetmanaSanta a les 20h.

Missatge del Papa Francesc per aquesta Quaresma«En créixer la maldat,

es refredarà l'amor en la majoria» (Mt 24,12)

Un cor fredDante Alighieri, en la seva descripció de l'infern, s'imaginaal diable assegut en un tron de gel; el seu estatge és el gel del'amor extingit. Preguntem-nos llavors: com es refreda ennosaltres la caritat? Quins són els senyals que ens indiquenque l'amor corre el risc d'apagar-se en nosaltres?El que apaga la caritat és abans de res l'avidesa pels diners,«arrel de tots els mals» (1Ti 6,10); a aquesta li segueix elrebuig de Déu i, per tant, el no voler buscar consol en ell,preferint quedar-nos amb la nostra desolació abans que sen-tir-nos confortats per la seva Paraula i els seus Sagraments.Tot això es transforma en violència que es dirigeix contraaquells que considerem una amenaça per a les nostres«certeses»: el nen per néixer, l'ancià malalt, l'hoste de pas,l'estranger, així com el proïsme que no correspon a les nos-tres expectatives.També la creació és un testimoni silenciós d'aquest refreda-ment de la caritat: la terra està enverinada a causa de lesdeixalles llançades per negligència i interès; els mars, tambécontaminats, han de recobrir per desgràcia les restes de tantsnàufrags de les migracions forçades; els cels —que en eldesigni de Déu canten la seva glòria— es veuen solcats permàquines que fan ploure instruments de mort.L'amor es refreda també en les nostres comunitats: en laExhortació apostòlica Evangelii Gaudium vaig tractar dedescriure els senyals més evidents d'aquesta falta d'amor,aquestes són: la set egoista, el pessimisme estèril, la tempta-ció d'aïllar-se i d'entaular contínues guerres fratricides, lamentalitat mundana que indueix a ocupar-se només de l'a-parent, disminuint d'aquesta manera l'entusiasme missioner.(Continuarà)

CONFRARIA DAVALLA-MENT

Aquest divendres hi ha hagut l’assemblea obé el Capítol de la nostra Confraria del Da-vallament. Com cada any es programa allòque és més imminent per aquests dies demarç on celebrarem la Setmana Santa i di-versos actes de l’Agrupació i que estem totsels de la Confraria a participar de la calço-tada anual, moment de convivència moltimportant.

CRIST DE SANT FRANCESCTambé aquesta dies hi ha l’Assemblea de laGermandat del Sant Crist de Sant Francesc,imatge que guardem i venerem al nostreSantuari. Serà el dia 28 al vespre, a al salaClaret. Recordem que aquesta imatge presi-deix el Viacrucis del Divendres Sant.

Fa esgarrifar només seguir les notícies per la televisió ja quesempre van acompanyades d’imatges corprenedores. A ve-gades a prop dels nostres carrers i places, com va ser fa migany a la Rambla de Barcelona i Cambrils. Altres més llunycom fa ben poc a EEUU d’Amèrica amb una altre tiroteig aun escola de joves i el més sorprenent és que la solució desde la presidència del país es convida a anar armats els pro-fessors, en comptes de desarmar la població regulant qui téarmes i qui no en pot tenir. Sembla estrany! Després a l’À-frica amb la declaració sorprenent d’una persona advocadaque denuncia el setge i captura de nenes, noies i dones pelcaprici del més poderós. Que mentre són alliberades o quehan pogut fugir part d’aquelles cent nenes raptades, encaracontinua el “robatori” de més nenes i que és cada dia. Enquè pensen els governants? Que redimoni discuteixen a lesNacions Unides? Sembla ben bé un món de potes enlaire!

UN MÓN DE POTES ENLAIRE