Post on 12-Jul-2015
Professora:
MªJosé Lorente Gasca
Curs 2009/10
1
DESENVOLUPAMENT INFANTIL
INTEGRAL
MOTOR
COGNITIU
SENSORIAL
SOCIOAFECTIU •AFECTIU
•SOCIAL
•MORAL
•SEXUAL2
Creixement: canvis físics que se succeeixen en la persona
al llarg de la seva vida, fàcils de observar, mesurar i
quantificar
Paràmetres observables: (altura, pes, perímetres toràcic i
cranial)
1.CONCEPTES
Creixement, maduració, desenvolupament i aprenentatge
Aquest procès es manifesta per
l'augment de grandària i
proporcions de l'orgànisme, ja
què augmenta el nombre de
cèl·lules, el seu volum i la
substància intracel·lar
3
Maduració: Tots els éssers vius posseeixen en el projecte
genètic uns patrons de conducta comuns a cada espècie i
que els capaciten per fer unes funcions determinades.
Perquè l'organisme pugui fer tot allò per el què està dotat
biològicament, ha de desenvolupar un procés de
maduració de l'estructura i la funció de les cèl.lules.
S'inicia amb la primera divisió cel·lular i es prolonga
durant tota la vida.
4
Desenvolupament:Canvis psicològics i la
formació progressiva de les funcions
pròpiament humanes: el llenguatge, la
memòria, l'atenció, etc.
Permet passar d'un estat de menys
capacitat a un de més capacitat.
Ex. l’adquisició d’autonomia, la creativitat, la
capacitat creixent de resoldre problemes o
els processos mentals que permeten
l'assimilació de coneixements
Aquest procés dura tota la vida amb
interacció constant amb l'entorn, les seves
experiències i aprenentatge
5
Aprenentatge. Procés d'adquisició del coneixement
d'alguna cosa per mitjà de l'estudi o de l'experiència.
L'aprenentatge produeix canvis més o menys duradors en
el comportament humà.
Cada cosa nova que s'aprèn, un cop assimilada, produeix
una modíficació en la 'manera d'actuar o pensar.
Creixement, maduració, desenvolupament i aprenentatge
són processos simultanisen els nens que determinen en
gran manera la seva evolució. 6
AFECTIVITAT
Característica essencial de les
persones que les distingeix de la resta
d'éssers vius.
Constituïda per la vivència i l'expressió
dels diferents estats afectius que té
l'ésser humà en relació a si mateix, al
seu entom físic i, sobretot, al seu
entom social (en especial, a les
persones més pròximes).
2.INTRODUCCIÓ AL DESENVOLUPAMENT
INFANTIL
7
La teoria psicoanalítica associa directament l'afectivitat a la
personalitat, però per a d'altres l'afectivitat no és l'únic
aspecte que defineix la personalitat, tot i que constitueix un
element essencial en la seva formació.
Emocions i Sentiments conceptes units al d'afectivitat.
8
Què són les emocions?
Del llatí i significa "agitació".
És un estat d'agitació o excitació
fisiològica ( l'augment del ritme
cardíac o de la tensió muscular, la
respiració accelerada, la pujada de
la temperatura a la cara i a les
mans) que apareix en cada
persona com a resposta
fisiològica a un estímul.
Ex. escena de violència, un
esdeveniment divertit, l'audició
d'una cançó o simplement un
pensament.
ESTÍMUL
RESPOSTA
9
Un mateix estímul pot produir emocions diferents en la
mateixa persona.
Ex. la visió d'un nadó plorant, al principi, produeix en les
persones adultes una reacció d'agitació i alerta I desprès
d’hores de consol enuig ("a veure si calla d'una vegada”),
etc.
10
La resposta i la intensitat que produeix I'estimul es
subjectiva, depén d'aspectes innats, I'experiencia i
I'aprenentatge.
Per ex., trobar una serp a la muntanya pot resultar excitant
per a unes persones, divertit per a unes altres i insuportable
per a unes terceres.
11
La reacció es dóna en un proces temporal momentani, un
cop iniciada l'estimulació s'assoleix un maxim i despres
disminueix fins a extingir-se.
Per ex. Passes molt temps preparant, amb gran illusió,
dedicació i alegria, una festa sorpresa per a algù que
estimes. Un cop celebrada la festa, et sents lIeugerament
desanimada i fins i tot una mica buida, pel fet que ha
desaparegut I'estimul -la festa-que et mantenia en acció".
12
La Des deIs primers mesos de la seva vida els nen
manifesten sis emocions basiques: I' alegria, la ira, la
tristesa, la por, I'aversió i la sorpresa.
A mesura que vagin creixent, augmentara la diversitat
d'emocions i en sorgiran de mes complexes, corn la
vergonya, I'orgull, la culpabilitat o I'enveja.
13
Què són els sentiments?
Emocions que roman fins i tot en absència de l'estímul que
l'ha generar.
Sentiment i emoció es diferencien en durada i intensitat
breu i
més intensa
més durador i
menys intens
No es pot controlar la reacció
fisiològica emocional que produeix
un estímul però si es pot modificar
el sentiment
14
Si es pot modificar el sentiment
Ex. agressió verbal d'un pare que acusa una educadora de
no fer be la seva feina perquè el seu fill ha arribat a casa
amb un mossegada al brac. L’educadora instintivament
(emoció) se sentira envaïda per una emoció de ràbia, però
recondueix la situació.
Les emocions condicionen les decisions, però les hem de
dominar.
15
2.1 AGENTS QUE INTERVENEN EN EL
DESENVOLUPAMENT AFECTIU EN LA INFÀNCIA
Família és l’element clau en el desenvolupament afectiu
Funcions primordials:
Assegurar la supervivència
del nadó proporcionant-li tot
allò que necessita
Establir una relació afectiva
que estimuli les seves
potencialitats.
On s'inicia el
desenvolupament afectiu
del nen.
El nadó comença a forjar-
se imatges de si mateix i del
món que l'envolta.
16
Tenir en compte que hi han tantes
fórmules familiars com famílies hi
ha.
Això és motiu de reflexió pels
educadors per tal de no etiquetar o
censurar estils familiars simplement
perquè no s'ajusten als establerts o
propis.
Un dels pocs instints que l'ésser
humà conserva al llarg de la vida
és l'instint maternal però controlat i
limitat per la intelligència i la
cultura. Així i tot, l'instint maternal
provoca en la persona adulta el
desig de protegir els més petits.17
Des del mateix moment del naixement, tent el nadó com la
persona adulta, per instint estableixen una sèrie de vincles
afectius que seran basics en el desenvolupament de l'infant.
El pares no han d’oblidar que el seu objectiu és que els fills
esdevinguin persones autònomes, amb capacitat de decidir
per elles mateixes en llibertat, per tant, també han
d’aprendre a desprendre's d'ells en els diferents moments de
la seva evolució.
18
Escola Infantil
Lloc, en la nostra societat, on els altres nens i nenes
interaccionaren amb els seus iguals i amb les
educadores/ors infantils.
Si en l’escola els educadors no proporcionen una bona
relació afectiva o hi ha conflictes amb altres nens que no es
resolen adequadament, el nen ho manifestarà en la relació
socioafectiva amb la família i en el seu desenvolupament en
general.19
La curta edat dels nes i el nombre d’hores
que es passen a l’escola fa que
Educadores/ors assumeixen un grau
d'implicació emocional i entrega que no es
dóna en en cap altra etapa educativa.
Per això, tant en relació al desenvolupament
socioafectiu com el desenvolupament en
general es posen en joc els aspectes més
humans del professional de l'educació infantil.
L'afectivitat és el pilar bàsic de Ia
seguretat dels més petits, que necessiten
sentirse estimats, valorats i acceptats;
però per tenir un bon desenvolupament
afectiu també necessiten límits clars i
estabilitat. 20