De l’amor a l’odi

Què fàcil és deixar d’estimar a una persona d’’un dia per l’’altre.

als cinc anys, jo era la nina més perfecta per ell, tot el que feia li agradava, les meves històries el sorprenien i el meu caràcter li encantava.

el temps ho canvia tot, d'això n'estic completament segura, però ningú m'havia dit que coses com aquestes poguessin canviar tan fàcilment.

Ell, per a mi, era la persona ideal, de la que volia prendre exemplei del que fardava davant les meves amigues, i sempre sortia el típic comentari...

- el meu pare és el MILLOR.

ara pens, i sé que aquest comentari no tornarà a sortir mai més de la meva boca.

i ara l'únic que vull és que no torni a aparèixer a la meva vida.

no em penedeixo d'haver pensat tot això,

tampoc m'avergonyeixo d'haver-li dit al món sencerque ELL era el millor,

però la ràbia d'haver cregut en tantes històries sempre quedarà amb mi.

vaig pasar de ser una nina que lluitava pel que volia, a tenir una actitud capritxosa.

de tenir un caracter que li encantava a ser una nina mimada.

de ser la millor a no ser RES.

Aquesta era la imatge que ara tenia de mi,

no em demanis que sigui la mateixa nina d'abans, la que no té problemes i la que és perfecta perquè té cinc anys.

i si això m’afectava simplement em renyava, es reia de jo o m'ignorava.

em feia creure que no sabia fer res bé, que tot ho feia malament

si volia alguna cosa, feia tot el possible perquè no la pogués tenir

Tal vegada jo ja no era tan important en la seva vida, tal vegada aquella dona que ara havia aparegut a la seva vida era la més important de totes...

Pot ser pensareu…

GELOSIA.

Em sap greu, però no!

Són coses molt diferents i l'últim que

sentiria per aquella dona es gelosia.

aquella dona que no tenia res a veure amb

mi, va canviar totalment la meva vida.

gelosia

i

odi

tant de bo hagués desaparegut quan tant l'estimava, ara tendria la mateixa imatge d'ell que als cinc anys. Però ja no es pot fer res, sent un odi immens cap a ell i no hi ha res que ho pugui canviar.

Pensa bé les coses abans de fer-les perquè pot ser, quan te n’adonis sigui massa tard.