De l’aula matinera a l’aula de llum i

construccions

Foto aula

JUSTIFICACIÓ:Hem preparat un nou espai de vivència, dins el

conjunt de vivències escolars. Un espai amb diverses propostes però relacionades:

Tarima i construccions amb peces de fusta. Taula de llum Retroprojector. Taula i materials per a la representació.

Volem provocar aprenentatges que ajudin els infants a desenvolupar les seves capacitats motrius, cognitives, afectives, fantasmàtiques, conatives, socials i relacionals.

Crear un espai de trobada d’interacció i participació conjunta dels infants de tres, quatre i cinc anys.

I un espai i un temps per a poder fer una recerca de com els intants es construeixen autònomament com a subjectes.

OBJECTIUS: Com a infants: Promoure la relació d’infants de diferents edats (cicle E.I.) Afavorir els aprenentatges entre els infants del cicle d’E.I. Crear una relació més directa entre els infants i les

mestres d’E.I. Enriquir les capacitats dels infants per tal de crear

estratègies de resposta entre ells. Desencadenar dinàmiques de pensament i de creació

mitjançant la manipulació dels materials. Afavorir la motricitat dels infants. Compartir l’espai corporalment, amb les accions i amb el

llenguatge (opinions, idees...) Gaudir del plaer conjunt d’una obra comuna. Adquirir confiança en sí mateix davant aquesta proposta,

diferenciada de les que participa habitualment..

Com a mestres: Recollir i documentar el treball que realitzen els

infants. Aprofundir en el coneixement dels processos

autònoms dels infants en base a una observació.

Despertar la sensibilitat estètica dels infants a partir de relacions, actituds, experiències sensorials....

Crear un clima de concentració i serenitat. Donar a conèixer aquesta experiència als

companys i a les famílies.

COM ENS HEM ORGANITZAT?Des del curs passat ens hem estat reunint quinzenalment

per dissenyar i organitzar el pati i les aules com a ambients. Tenim els dissenys, pressuposts, horaris, possibles espais i possibles persones necessàries per dur-ho a terme.

Enguany, a partir d’aquest curs, ens hem adonat que hem de ser més realistes. Ja que no tenim pressupost ni prou personal hem començat per dissenyar i muntar només l’aula de llum i construccions.

Durant aquest segon trimestre ja funciona de manera experimental amb un grup fix de sis infants: dos de 3 anys, dos de 4 anys i dos de 5 anys, durant tres sessions setmanals. Som dues mestres que observam i documentam, i alguna altra que entra puntualment.

Al pròxim trimestre ens agradaria que hi passessin la resta d’infants i mestres, però encara ho estem organitzant.

Ritual d’entrada.

Ritual d’entrada. Salutació. Repassar les normes.

Rallar fluixet Respectar el joc dels altres. Tenir cura del material. Les fustes només s’han d’emprar al racó de la

tarima. Recollir el material quan s’acaba la sessió.

( Les construccions es poden deixar fetes). Recordar els jocs que havíem deixat en marxa en

la sessió anterior. Projectar idees noves per fer avui.

Espai per construccions

Llum i ombres.

Taula de llum

Ritual de sortida.És un temps per recollir les històries i vivències que han tingut.

També és un bon moment per projectar noves idees.

UNA, DUES, TRES, QUATRE.

Ja des de la primera sessió en Sergi i en Pere, tots dos de tres anys, s’ajunten per jugar junts. Comencen fent construccions molt primes. Xalen veient-les caure i escoltant el renou que fan. Es cansen de les construccions, canvien i van al retroprojector i a la taula de llum.

Durant la segona sessió es fixen en els companys de quatre anys, en Josep i n’Esteve, que fan una “casa alta”. Sembla que els ha cridat l’atenció i volen imitar-los. Els seus intents són infructuosos. Col·loquen les peces sense anar gaire alerta, de manera impulsiva. Així com ho munten, la construcció s’esfondra.

En el ritual de sortida fem el comentari que a l’hora de construir, les peces han d’estar ben col·locades i ho hem de fer a poc a poc. És un requisit perquè la construcció s’aguanti i quedi ben polida.

A la tercera sessió en Sergi entra dient que avui anirà a poc a poc per muntar la seva torre. És prest quan ja s’ha oblidat del seu projecte de construir i volta per la taula de llum.

En Pere fa estona que intenta posar una plataforma sobre quatre pilars. Hi troba una dificultat... No s’aguanta...!

Resulta que col·loca dues peces petites i dues peces més altes.

Després de provar-ho diverses vegades i d’observar la torre que han fet els seus companys de quatre anys, ha descobert que si les posa totes de la mateixa mida, li sortirà bé.

Ho prova i ho aconsegueix.

Com que la construcció sembla que s’aguanta amb solidesa en Pere decideix completar-la amb un altre pis. Fantàstic! Aquest cop no li ha costat gens ni mica. Ja té ben clar que li calen quatre peces iguals per assegurar l’equilibri de la seva construcció.

En Sergi s’afegeix al joc d’en Pere. Aquest accepta, però li diu molt convençut: “només has d’emprar aquestes peces, amb les altres no funciona”.

En Pere compta “una, dues, tres i quatre”, les carrega i se les emporta cap a la torre.

En un moment donat, en Sergi vol col·locar la plataforma damunt de tres columnes. Llavors en Pere exclama: “N’hi falta una!”. En Sergi entén que ha d’esperar que en Pere posi l’altra columna perquè la plataforma s’aguanti.

Quasi no parlen. S’entenen amb la mirada i treballen junts. Sols es diuen: ”Fem-ho una vegada per hom”.

Formen un bon equip...

Aquella idea inicial que ha partit de la intuïció i la perseverança d’un fillet, ha acabat essent un projecte compartit entre dos amics que col·laboren, s’intercanvien els papers, fan hipòtesis, s’esforcen i s’emocionen en veure’n els resultats.

Els ulls els brillen. Observen la construcció i estan exaltats. La felicitat se’ls reflecteix a la cara.

En acabar la sessió en Pere i en Sergi s’abracen. Estan molt contents del seu esforç

És significatiu que des del moment en què assumeixen un projecte comú, es concentren totalment, ja no existeix res més per a ells. Estan completament absorts i no els calen paraules per entendre’s, treballen sense descans fins que la mestra els diu que el temps s’ha acabat...

En Pere i en Sergi han après dels seus companys, s’han interrelacionat, han cooperat, han compartit, han interactuat, han adquirit noves habilitats, han après conceptes matemàtics...

Han crescut emocionalment i conceptualment perquè han fet descobriments per ells mateixos. Han crescut en autoestima i confiança.