Post on 25-Mar-2016
description
CURS
2011-2012
4tA
EL LEMA DELS
CASTELLERS
“FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY”
Els castellers tenen un lema,sortit d’un vers de l’obre:Els xiquets Valls d’en
Josep”.Aquest resumeix les característiques d’un casteller:
Força:Són persones que antigament acostumaven a ser corpulentes. L’origen dels
castells rau en una època en que el poble estava acostumat a feines molt dures. En
aquells temps els castellers eren persones acostumades a fer grans esforços en el seu
dia a dia. Tot i que sempre és aconsellable un bon estat físic actualment es valora molt
més la tècnica que la força.
Equilibri :El fet d’estar una persona sobre l’altre i, la majoria de castells, a més amb
altres persones amb el mateix pis implica un sentit de l’equilibri i la confiança en els
altres molt forts. De totes maneres el més important es tractar de ser equilibrats en
tots els sentits .
Valor una característica de tots els castellers, especialment dels que pugen al castell
(sobretot la canalla) però també dels que aguanten la construcció des del seu peu.
Seny:Tanta l’hora de planificar un castell, com a l’hora d’assajar –lo i tirar-lo a plaça. Es
necessita que tothom tingui seny ja que de l’esforç i concentració –de tots depèn
l’èxit del castell. Tot que el lema es fonamenta tradicionalment en aquests quatre n ‘hi
ha molts d’altres igual ,tant o més importants , necessaris per a la bona execució de la
pràctica castellera:constància ,treball,esforç,regularitat,confiança,
compenetració,germanor,sort,etc.
HAROLD A I ALEX T
ELS CASTELLERS PATRIMONI DE LA ELS CASTELLERS PATRIMONI DE LA ELS CASTELLERS PATRIMONI DE LA ELS CASTELLERS PATRIMONI DE LA
Per a la cultura catalana els castellers són molt
importants i volien que es fessin patrimoni
cultural immaterial de la humanitat.
La tradició dels castells és molt co
de fa molts anys. El primer pilar
de febrer de 1801.
Finalment, el 16 de novembre de 2010 la
candidatura va ser aprovada per un comitè de
l’ UNESCO reunit a Nairobi (Kenya), entrant a
formar part del patrimoni cultural immaterial
de la humanitat.
La UNESCO destaca que “el
percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural,
transmesa de generació en generació i proporcionen als membres de la
comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat”.
Ser patrimoni de la humanitat significa:
per tot el món i la gent vol que sigui molt important, si es fa una cosa
patrimoni de la humanitat significa que aquella cosa es reconeguda per tot
el món.
ELS CASTELLERS PATRIMONI DE LA ELS CASTELLERS PATRIMONI DE LA ELS CASTELLERS PATRIMONI DE LA ELS CASTELLERS PATRIMONI DE LA
HUMANITATHUMANITATHUMANITATHUMANITAT
alana els castellers són molt
portants i volien que es fessin patrimoni
de la humanitat.
La tradició dels castells és molt coneguda des
l primer pilar va ser en el 2
Finalment, el 16 de novembre de 2010 la
candidatura va ser aprovada per un comitè de
l’ UNESCO reunit a Nairobi (Kenya), entrant a
formar part del patrimoni cultural immaterial
UNESCO destaca que “els castells són
percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural,
transmesa de generació en generació i proporcionen als membres de la
comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat”.
humanitat significa:És una cosa que és molt coneguda
per tot el món i la gent vol que sigui molt important, si es fa una cosa
patrimoni de la humanitat significa que aquella cosa es reconeguda per tot
MIREIA
ANDREA
ELS CASTELLERS PATRIMONI DE LA ELS CASTELLERS PATRIMONI DE LA ELS CASTELLERS PATRIMONI DE LA ELS CASTELLERS PATRIMONI DE LA
percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural,
transmesa de generació en generació i proporcionen als membres de la
comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat”.
molt coneguda
per tot el món i la gent vol que sigui molt important, si es fa una cosa
patrimoni de la humanitat significa que aquella cosa es reconeguda per tot
MIREIA ALFÓS I
ANDREA GARCÍA
Els assaig es realitzen
mitjans que permeten practicar amb un risc reduït
que calgui la presència de tota l’estructura del castell per tant es redueix
el risc de lesions a plaça.
Abans i després de cada assaig és prudent
estiraments per preparar els músculs i evitar lesions per l’esforç.
La faixa haurà de ser d’una llargada que permeti envoltar 3 o 4 vegades la
teva cintura.
Embolica-la cobrint la zona
inferior de l’estèrnum.
Per tal que faci el seu efecte, la faixa ha de comprimir amb certa força
l’abdomen, però has de poder respirar amb normalitat. Troba l’equilibri
just de tensió per estabilitzar bé el teu tr
respiració.
Pots complementar la funció de la faixa castellera amb una faixa
ortopèdica (o << de motorista >>
CASC: la canalla dels pisos superiors du casc per seguretat, tant en assaig
com en plaça.
Els mocadors: protecció per les petites esgarrapades.
mocador
Els assaig es realitzen habitualment a cobert i les colles disposen de
mitjans que permeten practicar amb un risc reduït de prendre mal sense
que calgui la presència de tota l’estructura del castell per tant es redueix
el risc de lesions a plaça.
Abans i després de cada assaig és prudent una sessió d’escalfament i
estiraments per preparar els músculs i evitar lesions per l’esforç.
La faixa haurà de ser d’una llargada que permeti envoltar 3 o 4 vegades la
la cobrint la zona que va des de la zona del pubis a l’extrem
Per tal que faci el seu efecte, la faixa ha de comprimir amb certa força
l’abdomen, però has de poder respirar amb normalitat. Troba l’equilibri
just de tensió per estabilitzar bé el teu tronc, però sense dificultar la
Pots complementar la funció de la faixa castellera amb una faixa
ortopèdica (o << de motorista >>) o utilitzant dues faixes.
CASC: la canalla dels pisos superiors du casc per seguretat, tant en assaig
Els mocadors: protecció per les petites esgarrapades.
casc
habitualment a cobert i les colles disposen de
dre mal sense
que calgui la presència de tota l’estructura del castell per tant es redueix
una sessió d’escalfament i
estiraments per preparar els músculs i evitar lesions per l’esforç.
La faixa haurà de ser d’una llargada que permeti envoltar 3 o 4 vegades la
que va des de la zona del pubis a l’extrem
Per tal que faci el seu efecte, la faixa ha de comprimir amb certa força
l’abdomen, però has de poder respirar amb normalitat. Troba l’equilibri
onc, però sense dificultar la
Pots complementar la funció de la faixa castellera amb una faixa
CASC: la canalla dels pisos superiors du casc per seguretat, tant en assaig
JOEL, ANI, IKE
casc
casc
QUIN ES EL VESTIT DELS QUIN ES EL VESTIT DELS QUIN ES EL VESTIT DELS QUIN ES EL VESTIT DELS
CASTELLERSCASTELLERSCASTELLERSCASTELLERS????
El vestit està format per :
Camisa: de màniga llarga, característic que distingeix cada colla
castellera i l’escut de la formació cosit al pit sobre la butxaca .
La camisa du coll de camisa que els castellers dels pisos baixos
del tronc solen mossegar per tal de no quedar arrugat sota el
peu del casteller del damunt. A l’estiu, és habitual veure les
camises arremangades, i a principi i final
de temporada, si la camisa no és suficient
per resguardar del fred, s’usa samarreta
per sota.
Pantaló: el pantaló que vesteixen els
castellers és de color blanc, i prou
resistent per aguantar l’estrebada d’una
persona pujant sense trencar-se, ja que
s’agafin del pantaló en un dels moviments
de pujada.
Faixa: preferiblement negra, i de
allargada i amplada variables, s’enrotlla al
voltant del cos a l’alçada dels ronyons.
Calçat: els castellers estan al tronc, folre i
manilles van descalços però els membres
que composen la pinya naturalment van
amb espardenyes. El vestuari dels castellers
Mocador: molt llarg, de forma triangular i de color vermell amb
punts blancs per a
totes les colles.
Cristina i Beny.
Faixa castellera
Mocador costeller
espardenyes Pantalons
blancs castellars
Camisa castellera
El calendari casteller de cada
temporada durava normalment des
del principi de l’estiu, fins a la
tardor. Des fet, i donada la llarga
tradició, eren les colles de Valls
les que marcaven l’inici per Sant Joan (24 de juny) i
el final per Santa Úrsula (21 d’octubre). Més
modernament aquest calendari s’ha anat allargant
fins gairebé ocupar tot l’any. De fet, és pot veure
aixecar castells en qualsevol més. Les diades l’han
estat marcades per la tradició. Però la tradició és
viva i el calendari s’ha anat ampliant amb més cites
que, donada la continuïtat, s’ha convertit en dades
fixes per la revelació al món de castells.
A continuació és relacionen només les diades més
importants, sense menysprear la resta, amb el
propòsit de poder oferir una guia-resum del que
representa una temporada regular:
-Sant Jordi (23 d’abril) –Vilanova i la Geltrú
-Sant Joan (24 de juny)-Valls
-Sant Fèlix (30 d’agost)-Vilafranca del Penedès
-Festes de la Mercè (24 de setembre)-Barcelona
-Santa Úrsula ( 21 d’octubre) –Valls
-Tots Sants (1 de novembre)-Vilafranca del Penedès
Durant la temporada de castellers hi ha diades
castelleres regulars que, per tradició, historià, i
nivell de les colles i dels castells que s’intenten,
destaquen. ISAQUE I DIEGO
CASTELLERS
Cada colla té un color diferent a les altres colles per distingir
elles.
Les camises són de màniga llarga i porten cosit l
sobre el pit de la butxaca.
La camisa duu coll de camisa, que els castellers dels pisos baixos
tronc solen mossegar per tal de no quedar arrugat sota e
casteller del damunt i així evitar que rellisquin.
La camisa pot ser de diferents colors:
Vermell, verd, blau, lila, rosa, blanc, taronja,
Alguns exemples són:
-Vermell: colla de Badalona.
-Verd: colla de Vilafranca.
-Blau: colla de la Sagrada F
-Lila: colla jove de Tarragona.
-Rosa: colla de sant Feliu.
-Blanc: colla de Solsona.
-Taronja:colla de Sagals d’ Osona.
- Groc: colla de Bordegassos de Vilanova.
- Grisos: colla de Sants.
un color diferent a les altres colles per distingir
Les camises són de màniga llarga i porten cosit l’escut de la formació
sobre el pit de la butxaca.
La camisa duu coll de camisa, que els castellers dels pisos baixos
tronc solen mossegar per tal de no quedar arrugat sota el peu del
casteller del damunt i així evitar que rellisquin.
sa pot ser de diferents colors:
la, rosa, blanc, taronja, grisos o grocs.
colla de Badalona.
Verd: colla de Vilafranca.
la Sagrada Família.
Lila: colla jove de Tarragona.
sant Feliu.
Blanc: colla de Solsona.
Taronja:colla de Sagals d’ Osona.
olla de Bordegassos de Vilanova.
Sants.
Alex M i Jordi C
un color diferent a les altres colles per distingir-se entre
escut de la formació
La camisa duu coll de camisa, que els castellers dels pisos baixos del
l peu del
Alex M i Jordi C
QUINA MÚSICA ACOMPANYA ALS CASTELLERS
Els instruments són: la gralla, el tabal
o timbal.
La gralla es tradició de Catalunya
però, és d’origen àrab. Te una petita
llengüeta i es de fusta i és un
instrument de vent . La música de les gralles indica l’evolució
dels castells tan a l’hora de carregar com a la de
descarregar.
El timbal és un instrument de
percussió, medeix
30cd’allargada , es comença a
tocar amb el toc d’entrada.
La peça que toquen durant
l’evolució del castell s’anomena
“toc de castell”. Quan el castell
esta a punt d’enlairarar-se els
grallers i els tabalers comencen a tocar el famós toc de
castell. Quan s’acaba l’actuació es determina amb el toc de
vermut.
Les colles de grallers han tingut amb els anys tanta rellevància
que fins i tot hi ha escoles especialitzades per aprendre a
tocar l’instrument i, de tan en tant , s’hi fan concursos.
JORDI R I JUDIT
timbals
Gralles
PARTS D’UN CASTELL
La pinya es la base del Castell i és on es troba el gran grup
de la gent per donar suport al Castell. Tenen la doble de
funció d’apuntalar el tronc i de fer de coixí humà per
parar els impactes en cas de caiguda. Els últims de la
pinya, és a dir, els de més a d’alt, fan pressió amb els
braços estirats i vigilar que no caigui el castell.
El tronc és la part visible del castell. Es ta format per els
baixos els segons els terços i els quarts . Determina el grat
de la dificultat del castell,per nombre de persones
implicades , seguin la quantitat i l’atura de las fila .
El pom de d’alt és la part superior del castell, que
completa el tronc i té sempre la mateixa composició. Esta
format per un pis de dos casteller anomenats “dosos”
mes el “acotxador”que sempre sol ser el mes petit de tot
el castell i per últim l’enxaneta. Quan l’anxaneta col·loca
els dos peus a sobre i aixeca el braç fent l’aleta i es
considera que el castell ja està carregat.
El folre es situa sobre la pinya per reforçar el tronc i
aixecar un pis mes .La seva missió es agafar els terços i
ajudar els segons als castells de mes dificultat.
Les manilles son els castellers situats sobre el folre , a
nivell de els terços i que ajuden agafar els quarts per
reforçar el tronc. Es sol situar en els castellers de mes
altura. LETICIA I RAUL
L’ inici va ser al 1770 que es van fer les primeres torres
humanes. Va ser una tradició lúdico
medieval. A l’any 1790 ja s’usava la paraula
“castell”diferenciant
febrer del 1801 per la ca
primers pilars però no esta suficientment documentat
quina colla de les colles vallenques els portà a terme.
Històricament l’activitat castellera ha patit alts i baixos
destacats,(gaireb
é cíclics)
estretament a
períodes de crisi i
bonança
econòmica,
social o bèl·lica.
Així doncs, per
exemple la
Guerra del
Francès (1808-
1814) i la
primera gerra
carlina (1833-1840) van sacsejar fortament l’activitat
castellera. En un període de m
va alçar el primer castell de vuit. Els castellers són una
forma de festa popular de tradició a Catalunya, amb un
origen molt antic. Consisteix en la construcció de torres
L’ inici va ser al 1770 que es van fer les primeres torres
humanes. Va ser una tradició lúdico-religiosa de l’època
medieval. A l’any 1790 ja s’usava la paraula
“castell”diferenciant-se dels balls dels valencians. El 2 de
febrer del 1801 per la candelera apareixen a valls els
primers pilars però no esta suficientment documentat
quina colla de les colles vallenques els portà a terme.
Històricament l’activitat castellera ha patit alts i baixos
períodes de crisi i
1840) van sacsejar fortament l’activitat
castellera. En un període de més tranquil·litat (1819), es
va alçar el primer castell de vuit. Els castellers són una
forma de festa popular de tradició a Catalunya, amb un
origen molt antic. Consisteix en la construcció de torres
Ball de valencians.
L’ inici va ser al 1770 que es van fer les primeres torres
de l’època
dels valencians. El 2 de
ndelera apareixen a valls els
primers pilars però no esta suficientment documentat
quina colla de les colles vallenques els portà a terme.
Històricament l’activitat castellera ha patit alts i baixos
1840) van sacsejar fortament l’activitat
(1819), es
va alçar el primer castell de vuit. Els castellers són una
forma de festa popular de tradició a Catalunya, amb un
origen molt antic. Consisteix en la construcció de torres
humanes que simbolitzarien altes edificacions o castells.
La zona amb més activitat castellera esta situada a les
comarques fronteres entre les províncies de Tarragona i
Barcelona tot i que , colles castelleres n’hi ha tota
Catalunya.
Lucía i Adrián
Els Minyos de la Terrassa.
TIPUS DE CASTELLEls castells es classifiquen
nombre de castellers que hi ha a cada pis.
� El pilar o espadat
base.
� El dos o torre: És el constituït per dues
� El tres: És el castell format per tres individus a la base s’agafen els
braços tot formant un cercle.
� El quatre:És el castell format per quatre castellers formant un
cuadret.
� El quatre amb pilar (o agulla) al mig
un pilar al mig del castell d’una alçada de dos pisos menys que el de
quatre.
� El cinc: Castell format per cinc individus a la base. És la suma d’un
tres i un dos
� El nou:La seva estructura està formada per un tres al mig i tres
torres adossades a cada colum
Altres variants:
Castells aixecats per sota
Castells nets:Es diu així dels castells en que els baixos queden sols i no
tenen el suport dels membres de la pinya.
4 de 7
TIPUS DE CASTELLclassifiquen segons la seva estructura, que es determina pel
nombre de castellers que hi ha a cada pis.
El pilar o espadat:És el castell format per una sola persona a la
: És el constituït per dues persones.
: És el castell format per tres individus a la base s’agafen els
braços tot formant un cercle.
:És el castell format per quatre castellers formant un
El quatre amb pilar (o agulla) al mig:Castell format per un quadre i
un pilar al mig del castell d’una alçada de dos pisos menys que el de
: Castell format per cinc individus a la base. És la suma d’un
La seva estructura està formada per un tres al mig i tres
torres adossades a cada columna.
Castells aixecats per sota:Bàsicament es tracta del pilar o el tres.
:Es diu així dels castells en que els baixos queden sols i no
tenen el suport dels membres de la pinya.
Pilar de 4
TIPUS DE CASTELL segons la seva estructura, que es determina pel
persona a la
: És el castell format per tres individus a la base s’agafen els
:És el castell format per quatre castellers formant un
:Castell format per un quadre i
un pilar al mig del castell d’una alçada de dos pisos menys que el de
: Castell format per cinc individus a la base. És la suma d’un
La seva estructura està formada per un tres al mig i tres
:Bàsicament es tracta del pilar o el tres.
:Es diu així dels castells en que els baixos queden sols i no
Maria i Ignasi
A l’ hora de fer un castell quatre són els possibles resultats que es poden donar.
Aixi es valorarà
Intent: Quan el castell està ben organitzat de peu i la música comença a sonar; llavors
es considera que la temptativa és vàlida. La construcció té algun problema després i
cau abans de temps.
Intent desmuntat: Quan tot haver-se iniciat l’ascenció del castell (i, per tant, amb la
música sonant) s’observa que hi ha errades que fan duptar sobre les seves possibilitats
d’èxit i tots els castellers tornen a baixar sense que ningú no caigui.
Carregat (c ) o coronat, quan es munta tota l´estructura i l´enxaneta aixeca un braç
(fa l’aleta) en senyal de què s’ha coronat el castell. Després la construcció no aguanta
més i cau.
Descarregat :o completat, quan el castell es desmunta tota senser després d’ haver-
se carregat i sense que ningú no caigui.
Els castellers sempre volen descarregar el castell perquè és la mostra de què tenen
dominada la construcció i perquè si cauen es poden fer mal. Aquí la pinya fa de
matalàs humà que mitiga la caiguda. El castell pot caure quan s’intenta però no es
carrega, o quan s’ ha carregat pero no es descarrega. Quan un castell cau es diu ha fet
llenya.
Andreu, Xinlei i Michael
COLLES CASTELLERES
Els castellers s’organitzen en colles castelleres, entitats que
actuen plegades en les diverses actuacions castelleres que
composen una temporada de castellers .Segons el castells de mes alçada
,assolit es diu que una colla castellera és una colla de sis ,set ,vuit ,nou o
de deu i a aquest efectes els pilars es consideren una construcció de dos
pisos més . La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya agrupa
unes 60 colles
Alguns exemples de colles són:
1-Colla castellera jova de
Barcelona
2-Colla jova de l’hospitalet
3-Castellers de Lleida
4-Castellers de Castelldefels
5-Castellers de Vilafranca
6-Xiquets de Tarragona
7-Castellers de Rubí
8-Xiquets de reus
9-Castellers de Badalona
10-Castellers de cornella
11-Castellers de sants
12-Castellars del riberal
13-Castellers del poble sec
14-Castellers de Canyola
15-Castellers de Mallorca
16-Castellers de gramenet
17-Castellers de Barcelona
18-Marrecs de salt
19-Castellers de Solsona
NATALIA I DANIEL