Transcript of Article 5 la genetica
- 1. LA GENTICA En aquest treball, Miguel De La Torre, Aina Duch,
Ferran Cuevas i Andra Dumitru, alumnes de !r BACT de l'IES Matilde
Salvador de Castell de la Plana, ens han mostrat que l'ADN (cid
desoxiribonucleic) s present en tots els ssers vius. Aquest est
format per llargues cadenes d'aminocids i protenes, que sn
responsables de la transmissi. La funci principal de la molcula
d'ADN s l'emmagatzematge a llarg termini. Els segments d'ADN que
porten informaci gentica sn anomenats gens, per les altres seqncies
d'ADN tenen propsits estructurals. El principal objectiu d'estudi
de la gentica sn els gens, per segments d'ADN i ARN. L'aparena
d'una persona (alada, color dels cabells, de pell i dels ulls)
determinada pels gens. Tamb es tracten els segents temes: la
revoluci gentica, el genoma hum, la clonaci, reproducci assistida,
les cllules mare i Biotica. A la part de la prctica han realitzat
un experiment, amb un pltan, per mostrarnos que tot sser viu t ADN.
Per tant, alguna espcie de fruit ha pogut patir alteracions o
mutacions al llarg de la histria fins a acabar sent el pltan que
avui dia coneixem, a causa de la selecci natural de la teoria de
l'evoluci de Darwin. En aquest experiment es tritura el pltan a la
batedora junt a una mica de sal, i l'aigua a velocitat mxima uns 15
segons. En afegir la sal es neutralitza la crrega negativa de les
substncies de l'ADN. Posteriorment, es cola, i en obtenir una
quantitat raonable se li afegeix detergent (els orgnuls que
contenen l'ADN estan envoltats per una membrana formada per lpids i
amb el detergent es trenca aquesta membrana), i es remou suaument
sense fer escuma i es deixa reposar 10 minuts. Desprs se li afegeix
una cullerada de suc de pinya (el suc de pinya degrada totes les
protenes que hi havia dins de la cllula, aix fa que noms quedi
l'ADN dins de la barreja). S'aboca alcohol, que s una substncia
polar menys densa que far que l'ADN quedi dalt. Finalment, amb un
escuradents extraiem l'ADN. La gentica ens condiciona, ens aporta
unes qualitats niques per a cada esser hum. Per aquesta ra, ens ha
paregut que aquest treball ha estat molt interesant ja que en sabem
molt poc sobre aquest tema que en realitat s molt important. Cruz
Monforte, Ivan Gabriel, Costiug Collados Marz, Laia