Post on 11-Jul-2015
Neoclassicisme: escultura
� Es passa de manera lenta del dinamisme barroc a l’equilibri i la proporcionalitat, gràcies, en part, al racionalisme del moment.
�L’harmonia de les escultures es basa en els models clàssics.
�Es considera que són tan perfectes que només es poden imitar, mai superar-les.
�Imiten els temes, mitològics, minva el religiós.
�Els materials: marbre i bronze, abandonant la fusta plicromada del Rococó.
�Els gèneres més corrents varen ser: el retrats (de la burguesia), el monument públic i el funerari.
�El fet que la monarquia, l’alta noblesa i l’Església deixin de ser el únics clients i que apareix en el mercat de l’art la mova burguesia, amb gustos ben diferents, farà canviarl’escultura i, de fet, tot l’art.
• L’escultura ha de servir de model de comportament. T ambé els retrats. Moral pública.
• La bellesa és ideal. El nu és corrent, però poc sensual.
• Són notables els sepulcres.
�Els principals representants:
Antonio Canova (1757-1822)
Bertel Thörwaldsen (1770-1844)
A Catalunya:
Damià Campeny
Antoni Solà
Antonio Canova
Monumento funerario de María Cristina de AustriaAutor: Antonio CánovaFecha: 1798-1805Museo: Iglesia de los Agustinos de VienaCaracterísticas: 574 cm. altura
Bertel Thörwaldsen
Alemanya: Schadow
Catalunya:
Damià Campeny
Textos del llibre HISTÒRIA DE L’ART. Ed Vicens Vives, 2010