Post on 17-Dec-2015
description
ANNA ARMENGOL i ROVIRA
MAIG 2015
GUIA TURSTICA
1 HISTRIA
Montblanc s la capital de la comarca de la Conca de Barber. T el ttol de Vila Ducal des
de 1387. El nucli antic fou declarat Conjunt Monumental i Artstic el 1947. El 1998 les
pintures rupestres del terme foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
com a jaciment de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la pennsula Ibrica. Montblanc s
al sud de la comarca, al centre de la depressi formada pels rius Anguera i Francol. El
terme municipal est delimitat, a grans trets, per la serra de Miramar i les Muntanyes de
Prades.
1.1 LMITS
El terme municipal de Montblanc limita:
Al nord amb els termes de Pira, Barber de la Conca i Blancafort.
Al sud amb Vilaverd i la comarca de l'Alt Camp.
A l'est amb la comarca de l'Alt Camp.
A l'oest amb els municipis de l'Espluga de Francol i el de Vimbod i Poblet.
1.2 PEDANIES
Les pedanies de Montblanc sn Lilla, Prenafeta, La Gurdia dels Prats i Rojals.
A part de la vila de Montblanc i les pedanies, al terme municipal tamb s'hi troben els
despoblats de la Barceloneta (580 m d'altitud), els Cogullons (1.042 m d'altitud),
Montorns, el Pinetell de Montblanc i Rojalons.
2 / 8
GUIA TURSTICA
1.3 EL TERRITORI
El territori del terme municipal de Montblanc est format per tres zones ben diferenciades:
la serra de Miramar a l'extrem est i sud-est del terme, la unitat de les muntanyes de
Prades al lmit oest i sud-oest, i els terrenys baixos de la conca del riu Francol que es
troben situats en una franja central que va de l'extrem nord a l'extrem sud del terme.
Precisament, aquestes serralades contenen dues zones PEIN (Pla d'Espais d'Inters
Natural), protegides per la legislaci catalana pel seu alt valor natural.
2 LLOCS PER VISITAR
2.1 ARQUITECTURA RELIGIOSA
SANTA MARIA
L'esglsia de Santa Maria la Major, coneguda com la Catedral de la Muntanya i que
resta inacabada degut a l'epidmia de la Pesta Negra), s l'edifici ms representatiu de la
vila. s d'estil gtic ogival amb interior d'una sola nau amb capelles laterals i volta de
creueria. La portalada, de proporcions renaixentistes i ornamentaci d'estil barroc, va
substituir a la primitiva gtica que va ser destruda l'any 1651.
SANT FRANCESC
El convent de Sant Francesc de Montblanc va ser dels ms antics de Catalunya i hi va
pernoctar Sant Francesc d'Asss. L'esglsia del convent s un edifici del primitiu gtic
catal, amb cobertura de fusta policromada, capelles laterals i absis amb volta de creuaria.
L'any 1414 es reuniren les Corts Catalanes. El convent va ser destrut al segle XIX. En una
3 / 8
GUIA TURSTICA
capella barroca lateral a l'esglsia hi ha l'oficina de turisme de la vila.
SANT MIQUEL
L'esglsia de Sant Miquel, on es van celebrar les Corts Catalanes. L'enteixinat policromat
del segle XIV s d'un gran valor artstic.
2.2 ARQUITECTURA CIVIL
2.2.1 EL RECINTE EMMURALLAT
El Recinte emmurallat va ser construt en temps del rei Pere el Cerimonis, a partir de
l'any 1366. T un permetre de 1.500 m amb els portals de St. Francesc -enderrocat-, el
de Sant Jordi, el de Sant Antoni -reconstrut-, el de Bov i del Castl; els portalets de
St. Maral i del Foradot; i 28 torres.
2.2.2 EL CALL JUEU
El Call jueu de Montblanc va tenir cementiri i sinagoga, per avui noms queden restes de
la trama urbana.
4 / 8
GUIA TURSTICA
2.3 MUSEUS
2.3.1 MUSEU COMARCAL DE LA CONCA DE BARBER
Conjunt arquitectnic format per dos molins fariners d'poca medieval.
2.3.2 Museu d'Art Palau Ferr
2.3.3 Museu Molins de la Vila
2.3.4 Museu d'Histria Natural
2.3.5 Centre d'Interpretaci d'Art Rupestre de les Muntanyes de Prades
2.3.6 Arxiu Histric Comarcal de la Conca de Barber
3 FESTES
3.1 FOLKLORE
Els gegants i els nans, el ball de bastons, la mulassa, el drac, el drac petit, els dimonis,
l'liga, l'aligot, els torraires, els macers, les timbales, la banda de msica i els grallers
5 / 8
GUIA TURSTICA
sn elements del seguici popular protagonistes de les festes. Alguns d'ells es remunten a
l'poca medieval.
3.2 SETMANA MEDIEVAL
Anualment, coincidint amb la diada de Sant Jordi (23 d'abril) se celebra la Setmana
Medieval de Montblanc, organitzada per l'Associaci Medieval de la Llegenda de sant
Jordi. Durant dos caps de setmana la vila reviu el seu passat medieval i els carrers, places
i torres de la muralla llueixen les banderes i estendards senyorials.
Se celebren multitud d'actes que transporten el pblic assistent a l'edat mitjana: la
representaci de la llegenda de sant Jordi, el torneig medieval, el sopar medieval, la
Dracum Nocte i mercat medieval entre altres.
6 / 8
GUIA TURSTICA
3.3 LA MARE DE DU DE LA SERRA
Es diu que la princesa grega Irene Lscaris pass per Montblanc de cam cap a Saragossa i
que portava una imatge de la Mare de Du. En un tur proper a la vila els bous que
estiraven el carruatge no avanaren ms i el fet s'interpret com que la imatge volia
romandre en aquell indret que ara s el Santuari de la Serra, patrona de Montblanc.
4 ESPAIS NATURALS
Montblanc est envoltat per un entorn natural immillorable i s tret de sortida de
nombroses rutes per fer a peu o en BTT que recorren camins d'una gran riquesa
paisatgstica i ecolgica.
Precisament en aquest entorn se situen les pedanies de Montblanc i les ermites de Sant
Josep i sant Joan. Dos rius travessen el municipi, el Francol i l'Anguera. El punt ms elevat
del municipi s la Mola d'Estats, tossal situat a 1.126 metres, a les muntanyes de Prades.
En les balmes d'aquestes muntanyes es troben les pintures rupestres declarades Patrimoni
Mundial per la Unesco.
7 / 8
GUIA TURSTICA
5 ARTESANIA
L'artesania est present en les botigues de cermica i de regals ubicades en el centre de la
vila. Es pot trobar cermica, escultura i pintura.
6 GASTRONOMIA
A les pastisseries elaboren els dolos tpics de Montblanc sn els tradicionals merlets o
montblanquins.
A ms, en els restaurants de Montblanc, el visitant t l'oportunitat per descobrir els vins i
caves que formen part de la Denominaci d'Origen Conca de Barber.
7 ALLOTJAMENT
8 / 8
Allotjament Dinar Sopar Esmorzar TOTAL1r dia 60,00 20,00 15,00 6,00 101,00 2n dia 60,00 20,00 15,00 6,00 101,00 TOTAL 120,00 40,00 30,00 12,00 202,00