1

ACTUACIONS DE PREVENCIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA, 

2011

IX Jornada de Prevenció de Residus Municipals a Catalunya:

El Malbaratament Alimentari

Barcelona, 24 de novembre de 2011

2

1. Situació actual

2. Els Plans Locals de Prevenció. La calculadora de la prevenció. 

3. El Pagament per Generació

4. El Pacte per la Bossa 

5. El Pacte per la Roba

6. Altres actuacions de prevenció destacables sobre el paper, els envasos, els bolquers, etc. 

7. Suport a projectes de prevenció: balanç convocatòries 2009 i 2010

8. La Setmana Europea de la Prevenció de Residus

9. Disseny per al Reciclatge

10. La Xarxa Compra Reciclat

11.Prevenció de la fracció orgànica. 

Índex

3

Situació actual

4

Situació actual

5

Situació actual

6

Els plans locals de prevenció. La calculadora de la prevenció.

7

Mancomunitat Intermunicipal del Cardener (5 municipis)

Cornellà

Sant Andreu de la BarcaTorrelles

El MasnouTiana

Vic

Castellbisbal

Consell Comarcal Alt Empordà (68 municipis)Consell Comarcal Garrotxa (21 municipis)

Xerta

AscóVandellós

Girona

Mataró

Consell Comarcal Pallars Sobirà (15 municipis)

Cardedeu

Consell Comarcal Gironès (26 municipis)

Barcelona

Sant Cugat del Vallès

Esplugues de Llobregat

Sant Boi de Llobregat

Els Plans Locals de Prevenció en el territori

22 PLANS LOCALS PREVENCIÓMés de 2.5 M persones34% de la població

8

Els Plans Locals de Prevenció

18 Plans locals de prevenció amb suport de l’ARC:6 Aprovats pel Ple: Tiana (novembre’10)

Castellbisbal (gener’11)C. C. Alt Empordà (febrer’11)Vic (març’11)Ascó (març’11)Xerta (abril’11)

7 Pendents d’aprovació*5 En redacció

* A juny’11

9

La calculadora de prevenció

• Nova eina de suport tècnic a l’elaboracióde Plans Locals de Prevenció.

• Parteix del recull de propostes d’actuacions de prevenció plantejats a la guia metodològica, però també d’altres fonts bibliogràfiques i experiències conegudes sobre actuacions en matèria de prevenció.

• Té com a objectiu ajudar els Ens Locals en la quantificació dels objectius de prevenció, en base a experiències reals.

10

Codi Concepte Unitats

G Generació de residus Kg/any basefcn Factor de conversió %FCn Factor de conversió Unitat base

DB Dada base Unitat base

Ptpre Potencial de prevenció Kg/any base

frpt Factor de reducció potencial %

fro Factor de reducció objectiu %

FRo Factor de reducció objectiu Unitat base

a Abast de l’actuació %

p Participació %

Opre Objectiu de prevenció Kg/any base

La calculadora de prevenció

Es defineixen conceptes:

Factor de reducció objectiu: % o kg/hab que es redueix una fracciósegones les dades d’experiències.

Factor de reducció objectiu: % o kg/hab que es redueix una fracciósegones les dades d’experiències.

11

La calculadora de prevenció

12

El Pagament per Generació

13

El Pagament per Generació

• Projecte TAXA JUSTA a ArgentonaInici: octubre 2009 (prova) / març 2010

• Projecte de PxG comercial a Canet de MarInici: octubre 2009 (prova) / gener 2010

• Projecte TAXA de la brossa a MiravetInici: gener 2011

• Projecte TAXA de la brossa a RasqueraInici: gener 2011

• Altres projectes PPG– En estudi: 3– Estudi finalitzat:11

14

El Pacte per la Bossa

15

El Pacte per la Bossa

• Fins a data d’avui, s’han realitzat dos estudis del consum de bosses de plàstic amb nanses d’un sol ús (BPNU), un referit a dades 2007 (dades de partida) i un altre, de seguiment, referit a dades de 2009, els resultats dels quals, referits al consum per càpita, representen l’assoliment de l’objectiu intermediproposat de reducció d’un 30% en el període 2007‐2009. 

• El Pacte per la Bossa s’ha prorrogat fins a 31 de desembre de 2012: això reforça el compromís de reduir a la meitat el consum a finals de 2012. 

• A data d’avui s’han formalitzat un total de 62 adhesions al Pacte per la Bossa, algunes d’elles a títol individual i d’altres col∙lectives

• S’ha iniciat el tràmit per la contractació de l’estudi de consum 2011. 

• El 14 de juliol de 2011, s’ha aprovat la Llei de Residus, que marca un calendari per la substitució de les bosses de plàstic. 

16

El Pacte per la Roba

17

El Pacte per la Roba

• El  13  de  setembre  s’ha  signat  un protocol  per  al  desenvolupament  d'un model  de  gestió integral  dels  residus tèxtils  generats  a  Catalunya  de  forma eficaç,  socialment  integradora  i econòmicament rendible.

• Aquest  protocol  s’ha  signat  entre  el Departament de Territori i Sostenibilitat, la  Cooperativa  Roba  Amiga  i  el  grup Inditex.

18

Altres actuacions de prevenciódestacables sobre el paper,

els envasos, els bolquers, etc...

19

El consum de paper no envàs a Catalunya

DIAGNOSI PER LA PREVENCIÓ DEL RESIDU DE PAPER NO ENVÀS• S’està duent a terme una diagnosi de la generació de paper no envàs a Catalunya, 

amb l’objectiu de conèixer el seu abast i bones pràctiques de prevenció de la generació de paper no envàs, amb l’objectiu d’identificar possibles línies d’acciópel foment, a Catalunya, de la prevenció de la generació de paper no envàs.

• Encara que no es disposa ara per ara de dades definitives, es pot afirmar que al voltant d’un 90% del paper no envàs consumit esdevé residu.

• Les principals fraccions corresponen al paper premsa i al paper emprat per a publicitat i edició.

• Els principals generadors de residus de paper no envàs són les oficines seguides de les llars. En conjunt són responsables de més del 80% de la generació de residu de paper no envàs.

20

Altres actuacions de prevenció destacables

ESTUDI SISTEMES D’ENVASAT I SOBREEMBALATGE (FPRCR)•Pretén analitzar el sistema d’envasat de diferents productes alimentaris susceptibles de prescindir d’envàs (granel) o bé es presenten, en ocasions, sobreenvasats, com ara la carn, els vegetals, els cereals, els fruits secs, etc. i la presentació d’aquests segons la tipologia de comerç. 

•S’identifiquen també experiències de prevenció en relació al sobreembalatge de productes i la venda a granel, tant dins com fora de Catalunya, i s’estudia la seva adaptabilitat en el mercat català.

21

PROJECTES BOLQUERS REUTILITZABLESSant Cugat del Vallès (a casa)•Han participat 44 famílies, 45 nadons 

•S’estima que per un ús quasi exclusiu del bolquer de roba (per un 80% d’ús del mateix) cada família evita de llençar a la brossa uns 1.820 bolquers a l’any, el que correspon a uns 382 kg de residus anuals. 

•Si això ho apliquem pels 45 nadons que estan participant, equival a un estalvi de 81.900 bolquers d’un sol ús i 17.200 kg de residus a l’any d’anar a parar a l’abocador.

•En termes econòmics, si se suposa que un bolquer d’un sol ús té un cost aproximat de 0,21€, i es descompta l’aportació econòmica que la família ha hagut de fer en bolquers, s’estima que cada família s’estalviarà de l’ordre de 32 € al mes, el que equival a 377 € anuals.

Nexe Fundació (a l’escola bressol)•Han participat 20 alumnes amb pluridiscapacitat (curs escolar), dels quals han finalitzat 13.

•S’estima que per cada alumne, s’ha evitat llençar 660 bolquers d’un sol ús durant el curs escolar, és a dir, 111,54kg de residus destinats a abocador.

Altres actuacions de prevenció destacables

22

Suport a projectes de prevenció: Balanç convocatòries 2009 i 2010

23

Suport a projectes de prevenció

• Minimització residus industrials

2004-2010:

1009 projectes / Gairebé 17 M €

2004-2010:

486 projectes / Gairebé 23 M €

Ordres de subvenció ARC

• Prevenció residus municipals• Festes• Autocompostatge (FORM)

24

Suport a projectes de prevenció: balanç convocatòries 2009 i 2010

25

La Setmana Europea de la Prevenció

26

EWWR: Balanç Europeu

27

EWWR: Balanç Catalunya

28

EWWR: Eines i accions

29

EWWR: Accions Comunes

4 ACCIONS COMUNES A EUROPA

• Temàtiques: Prevenció de residus de paper, Malbaratament alimentari, Reparació i reutilització i Excés d’envasos 

• Comptabilitzar la reducció (abans i després) 

• Material comunicatiu específic comú (dossier i eines) 

A Europa es celebren 

156 accions comunes

60 són catalanes!

30

Disseny per al reciclatge

31

Programa Català d’Ecodisseny ‐ ECODIScat (2011 – 2015)1. Elaboració del document base de treball:

• Externalitzat

• Sessió de brainstorming amb agents econòmics i socials (DAFO)

• Refundició del document base previ i les aportacions externes

2. Procés de participació

3. Difusió pública del document final

4. Establiment d’acords i col∙laboracions necessàries segons competències i actuacions

5. Redacció d’un calendari d’execució de les activitats

6. Definició dels indicadors més adequats

7. Correcció dels objectius no assolits i plantejament de nous per al Programa Catalàd’Ecodisseny 2016 ‐ 2020

Disseny per al reciclatge

32

• Els Premis Disseny per al Reciclatge es van crear l’any 2001 i es convoquen cada 2 anys. Aquest any s’ha celebrat la sisena edició.

• Distingeixen:

A. Productes Plataforma Bus ‐ ZICLA

B. Projectes Trapos Sucios – URBASER + ELISAVA

C. Estratègies Ampolles lleugeres ‐ CODORNIU

D. Materials Eco by Cosentino – GRUPO COSENTINO

que integren en el seu disseny criteris de prevenció, reciclatge i reciclabilitat

• Difusió, projectes, tallers…

Disseny per al reciclatge

33

Durant el mes del Disseny per al Reciclatge han tingut lloc diverses activitats relacionades amb l'ecodisseny i el disseny per al reciclatge: jornades, conferències, tallers, etc.

Des del 20 d’octubre fins 24 de novembre

Disseny per al reciclatge

34

Col.laboracions amb..

Barcelona Centre de Disseny (BCD)

Associació de Disseny Industrial (ADI) del FAD

Centre de Materials (MATER) del FAD

Escoles de disseny

Disseny per al reciclatge

35

Xarxa Compra Reciclat

36

Xarxa Compra Reciclat

XARXA COMPRA RECICLAT

Espai de trobada virtual entre oferents i demandants de productes reciclats, reciclables i/o biodegradables.  A data d’avui tenim:

•120 oferents

•134 demandants

•618 productes

La Xarxa Compra Reciclat pretén: 

•Crear un espai comú per a la integració dels agents del mercat del reciclatge per facilitar i agilitzar la compra de productes reciclats, reciclables i/o biodegradables.

•Facilitar les eines i els instruments necessaris per efectuar actuacions de compra de productes reciclats, reciclables i/o biodegradables.

•Donar suport als productes reciclats, reciclables i/o biodegradables aprofitant l'elevat poder de compra de determinades entitats com ara l'administració pública.

•Donar assessorament tècnic i resoldre les qüestions relacionades amb la compra d’aquests productes.

•Crear els canals i els mecanismes de comunicació necessaris per fomentar la compra de productes reciclats i promoure l’intercanvi d’experiències entre els diferents agents del mercat del reciclatge.

http://xcr.arc.cat

37

Activitats de difusió de la XCR (2011)

MUNICIPALIA (Lleida, del 18 al 21 d’octubre)

CONSTRUMAT (Fira de Barcelona, del 16 al 21 de maig)

Xarxa Compra Reciclat

38

Prevenció de la fracció orgànicaAutocompostatge i prevenció del

malbaratament alimentari

39

L’autocompostatge

Situació actual a Catalunya: > 18.000 compostadors en funcionament en 387 municipis

40

NaturaProd. Agrícola i ramadera

Ind. Agroalimentària

Gran distribuciómajorista

Distribució al menor

LlarsRestauració, col·lectivitats i càtering

Recuperadors i recicladors d’aliments

Gestors residus orgànics i resta

Flux de bénsi productesFlux de residus

Només entrevistes

El Malbaratament Alimentari

41

Restauració i Institucions

Caracteritzacions:•Circuits de resta•Circuits de form

Tria de municipis patróEstadístiques de recollida: •ARC resta municipal•ARC form circuits

Malbaratament alimentari  total

Estadístiques de Consum alimentari a Espanya

Estadístiques de superfície i recollida deixalles:•URBASER BCN•Superfícies comercials Anuari Barcelona

Estadístiques de superfície i recollida deixalles:•URBASER BCN•Anuari distribució comercial

Estadístiques de superfície i recollida deixalles:•URBASER BCN•Pla territorial Sectorial d’Equipaments Comercials

Llars

Mercats Municipals

Supermercats

Comercial (altres)

El Malbaratament Alimentari

42

El Malbaratament Alimentari

32% Fracció alimentària4% Fracció verda

Font: Elaboració pròpia

Font: Elaboració pròpia

43

El Malbaratament Alimentari

• A Catalunya, entre la distribució al menor, la restauració, les llars i les institucions es malbaraten 262.471 tones d’aliments anualment.

• Això equival a 34,9 kg/hab/any o 96 g/hab/any.

El malbaratament alimentari significa el malbaratament del 7% de les adquisicions de menjar sòlid. Això equival a nodrir més de 500.000 persones durant un any o no aprofitar 841 milions d’euros anuals o deixar sense utilitzar 234.022 hectàrees de terreny o les emissions de 520.753 tCO2eq.

No s’ha realitzat una estimació del sector productiu però si es traslladen les estimacions europees a Catalunya les pèrdues alimentàries del sector productiu ascendeixen a 375.619 tones.  

44

Agència de Residus de Catalunya

C/ Dr. Roux, 80 • 08017 BarcelonaTel. 935 673 300  Fax. 935 673 294 

prevencioifomentreciclatge.arc.tes@gencat.cat 

http://www.arc.cat

Moltes gràcies!