Post on 11-Jun-2020
antoni martínez taberner
6.- Bardisses, tancaments vegetal i camins arbrats.
Les bardisses amb plantes espinoses com rosers silvestres i
abatzers van acompanyats d’arbres com el lledoner mateix que
creixen protegits per les espinoses, que actuen de facilitadores.
Altres arbres son aladerns, alzines, cireres de pastor, magraners i
aranyons, fins i tot llorers com a mes corrents.
Les funcions d’aquestes bardisses son de potenciació de la vida
silvestre en general i de activació de serveis ecosistèmics. Mes
concretament ofereixen material per a eines, i combustible, son refugi
de biodiversitat anti-plagues i edàfica que resulta essencial per a
restaurar la fertilitat dels sols agrícoles (Altieri & Anderson 1986),
recursos alimentaris i de hàbitat para la fauna en general i cinegètica,
pantalla de protecció i creació de microclima (Ryszkowski, 2002).
Finalment, aquestes estructures poden actuar satisfactoriament de
connectors entre masses boscoses o altres corredores i aixi disminuir
l’efecte de fragmentació dins els paisatges rurals (Pino et al. 2006).
antoni martínez taberner
Bardissa de alzines i
paret seca Biniali.
Mallorca.
Foto. Salvador Canyis
antoni martínez taberner
Bardissa d’espinoses facilitant la protecció de lledoners a Ruberts (Mallorca).
antoni martínez taberner
Pantalla de xiprers a un
lloc de antigues vinyes,
protegint un conreu de
cítrics.
antoni martínez taberner
El xiprer es un arbre indicador a la cultura romana i grega, la seva utilitat
com a tal s’ha anat perdent, però no ha desaparegut del tot, i durant els
romanticisme es va recuperar; en qualsevol cas el trobem sobre tot per
a formar bardisses de protecció de cítrics.
El xiprer es una planta mediterrània sud oriental introduïda
probablement per grecs i romans a la península ibèrica, (Páez de la
Cadena 1982), però sabem que els fenicis utilitzaven molt la seva fusta.
El seu hàbitat natural inclou la comunitat de Acero Cupressión de Creta
pero tambe forma altres comunitats no detallades a l’Atlas
Atsigana, Creta
Acero Cupression
antoni martínez taberner
Bosquets naturals de
Cupressus sempervirens
Fanaggi Akoufotoi Kakia Scala
antoni martínez taberner
Passeig toscanitzat a
Raixa (Mallorca).
Molts jardins històrics
de Mallorca van
acompanyats de
xiprers.
antoni martínez taberner
antoni martínez taberner
Les carreteres, a les entrades als pobles i a ciutat anaven acompanyades
d’ombra, convidant a reduir la marxa i donant la benvinguda, tal i com feien les
avingudes de xiprers a les legions romanes.
antoni martínez taberner
1919 Passeig de les Quatre Campanes, iniciativa de José de Vallejo; anava de la
Rambla fins el Convent de Jesús, prop del Cementiri. Foto i font A. Salas Fuster.
antoni martínez taberner
Medi rural i qualitat paisatgística
antoni martínez taberner
7.- Arbres terminals.
Alineacions de ametllers amb
garrover terminal. S’Esglaieta
(Mallorca).
El garrover perimetral protegeix el conreu com una bardissa i es el combustible
ensucrat de les besties.
antoni martínez taberner
Nisprer terminal en els tarongerars. Primer bardissa de xiprers després nisprers
i a l’interior cítrics i gallines quiques antiplagues.
antoni martínez taberner
Rosers a les vinyes
antoni martínez taberner
8.- Combinacions
arbòries repetitives
Almo Farina fa
notar el valor de
potenciació de vida
silvestre a conreus
actuals de vinya
emparrada a
fleixos de flor.
Fraxinus ornus
Font: Landscape
Ecology in Action.
(2000). Kluwer
Academic
Publishers
antoni martínez taberner
Luís Gil (Gil et al. 2004) i el seu equip descobriren que molts oms
deriven d’n únic clon que els romans transportaren des de la península
Italiana a la Ibèrica i a la Gran Bretanya per a actuar com a portadors
de la vinya.
Columel·la en el seu tractat De Re Rústica, recomana utilitzar l’om
com perxa per a la vinya i en el mite de Ovidi la vinya creix emparrada
a l’om. Si anem als museus també trobarem proves d’aquesta pauta
de creixement conjunt. A un relleu del Museu Britànic de 640 BC que
representa Asurbanibal i la Reina durant un dinar als jardins de Nínive
al nord de Iraq, se pot veure vinya emparrada i a un altre relleu asiri es
troben arbres de ribera oberts com a falques amb vinya emparrada
(Balsari & Sciencia 2004). En el Staatliche Museen apareix un quadre
de Francesco Melzi que representa Pomona i Vetrumnus (1517-1520)
amb un om i vinya emparrada al fons..
antoni martínez taberner
Francesco Melzi: Pomona y
Vertumnus (1517-1520)
Staatliche Museen.
Como en el mito de Ovidio, la
viña crece emparrada al olmo
antoni martínez taberner
antoni martínez taberner
Paolo Balsari y Attilio Scienza (2004) mostren més testimonis
icnogràfics antics relatius a les modalitats de conreu de vinya
sobre tutor viu, i també inclouen modalitats de alineacions de
arbres de suport a la vinya, com en lels actuals lambruscaie de
la Maremma toscana, el sistema del Chianti, el sistema reggià, el
toscà en cadena, el sistema de Mantua, les arbrades paduanes o
trevisanes, casertanes, avekineses, romanyeses, de Mòdena i de
Saboia a França i el sistema Bellussi originari.
S’ha de dir que actualment encara podem trobar horts domèstics
a les illes amb alineacions de fruiters que suporten vinyes seguint
la tradició antiga i oms a llocs on antigament hi havia vinya tal i
com notem per la toponímia.
antoni martínez taberner
Oms a zones de antigues vinyes. Torrent
de Pina a Cas Canà (Mallorca).. Vinya de
sa Raconada a Can Romanyà.
antoni martínez taberner
Pinus i Cupressus
Una combinació que es repeteix
sovint, passa desapercebuda als
locals i que dona un caràcter molt
italianitzant a la Illa de Mallorca
antoni martínez taberner
Paisatge rural toscà
antoni martínez taberner
Sóller?............no Fliesole
antoni martínez taberner
La Toscana.........no Pollença
antoni martínez taberner
9.- Pèrgoles i parrals
El carrer emparrat a les bodegues Domecq. Una estratègia a tenir present per el futur
antoni martínez taberner
Parral amb estaques de fusta en ganxo i pedres foradades per a passar els
sarments i aguantar la parra. Ambdós sistemes duen una franja de paret de
façana revestida i estan elevades molt per damunt de l’alçada de la porta.
Font: Miquel Ballester Julia. Habitatges tradicionals.
antoni martínez taberner
Pèrgola amb suports de
fusta a Son Fradrinet i
pergola i parral amb ferro.
Font: Miquel Ballester Julià
a Habitatges Tradicionals
antoni martínez taberner
Antic passeig emparrat amb fusta d’una possessio.
antoni martínez taberner
Pèrgola de Son Forteza de
Puigpunyent
Font. J. Llabres i A. Pascual
antoni martínez taberner
antoni martínez taberner
Passeig emmacat amb pèrgola
de fusta, hídries i glorieta final a
una fotografia antiga de Alfàbia.
Font: Llabrés i Pascual.
antoni martínez taberner
Museu de Ciències Naturals de Sóller. Jardí Botànic.
Es safareig emparrat
antoni martínez taberner
10.- Corredors de ribera i corredors de banda ampla. Camins de Muntanya
Clements Steenbergen en el seu llibre sobre arquitectura i paisatge (2001) fa
notar que Catalina de Medici se trobava molt tancada dins les murada del
Paris de Enric II, el seu espòs, i li proposa en el 1564 la construcció al costat
del Sena, del jardí de les Tuilleries per a poder realitzar els seus pasejos tal i
com ho feia a la ribera del Arno i La Cacine a Florència.
El 1594 els jardins tenien xiprers i morers i en el 1664 Luis XIV les va obrir al
públic prèvia remodelació feta per lAndre Le Nôtre.
El pesatge de ribera se repiteix a moltes ciutats i pobles. A Palma mateix el
Passeig de Jesús fins les 4 Campanes a actualment fins la Falca Verda,
executada por Ribas i Piera i ordenada el 1900 en el Pla Calvet.
El la toponímica se repeteix el “passeig de la senyora” i he pensat adient la
seva utilització per a designar aquestes riberes entre naturals i enjardinades.
antoni martínez taberner
Catalina de Medici i els seus jardins al costat del Sena Jardin des Tuilleries
antoni martínez taberner
Passeig de ribera
arquitecturizado en Miramar,
obra del Archiduque Luis
Salvador
antoni martínez taberner
Medi rural i qualitat paisatgística
antoni martínez taberner
El torrent sec també es una ruta
per a traslladar els animals i el
ramat en general.
El torrent el netegen els ramats si
hi ha bosc de galeria, sense bosc
de galeria les heliòfiles, sobretot
abatzers i rosers silvestres acaben
impossibilitat el seu us ramader i la
seva millor neteja.
Sa Riera i Esporles
antoni martínez taberner
El bosc de ribera te diferents funciones
Actua com a darrera barrera a la erosió
Actua com a darrer reducte de humitat i conservació d’aigua durant l’estiu
Reducte de biodiversitat anti plagues, pol·linitzadores, aus i com a potenciador
general de vida silvestre.
Refugi mediterrani de caducifolis i flora de tendència laurifoliada i eurosiberiana.
Corredor ecològic de banda estreta.
Habitat diferenciat micro climàticament.
Alta funcionalitat depurativa de aigües residuals.
Estructura de infiltració d’aigua a l'aqüífer.
Alta productivitat primària.
Alta qualitat del paisatge. Diversificació del paisatge mediterrani amb línees de
caducifolis grocs i ocres a la tardor i verds en contrast amb els camps secs de
l’estiu.
Diversitat intrínseca, des de Laurus nobilis i Acer opalus garnatense a la muntanya
a Celtis australis a zones no inundables de enderrocs, Ulmus minor i Fraxinus
angustifolia a zones plàcides i de menor energia potencial fins Populus nigra i P.
alba en el pla i finalment Tamarix sp. prop de la mar.
antoni martínez taberner
Dels camins de muntanya als corredors rurals
antoni martínez taberner
Martinez-Taberner et al. Quaderns d’arquitectura i urbanisme. COAC
La fragmentació dins de l'aïllament
Fotomuntatge dels ANEI i ARIP de Mallorca.
antoni martínez taberner
Els antics
camins de
muntanya
representen
els corredors
ecològics
que poden
donar
continuïtat a
les taques
fragmentade
s de
conservació.