a) LES VEUS DEL DISCURSPRESÈNCIA DE L’EMISSOR

EN EL TEXT

Analitzem el punt de vista de l’emissor el text:

1. elements díctics2. modalització3. impersonalització

1. Elements díctics:

Pronoms, possesius,

formes verbals de 1a o 3a persona.

Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.

EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.

EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.

EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.

EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.

EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.

EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.

EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.

EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

2. Modalització:

substantius, adjectius i verbs valoratius, adverbis de manera, quantitatius...

Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.

EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.

EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.

EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.

EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

b) EL DISCURS REPORTAT:

estil directe, indirecte, indirecte lliure

Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.

EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

Ind.

Dir. lliure

Dir.

c)VARIACIÓ DIATÒPICA

català occidental o oriental

Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.

EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.

EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.

EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.

EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre

Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.

EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre