7. la dièresi

Post on 24-Apr-2015

145 views 5 download

description

Gramàtica de la Llengua Catalana

Transcript of 7. la dièresi

Josep-Manel Alarcóhttps://sites.google.com/site/jmalarco/https://sites.google.com/site/catalapacfgs/jmalarco@gmail.com

7.1 Normes de la

dièresi

Els dos punts que s'escriuen damunt algunes "i" i algunes "u" és el signe anomenant dièresi.

La dièresi té dues funcions:

1. Marcar, d'una banda, que soni la u dels dígrafs "que, qui, gue, gui", ja que es tracta de diftongs creixents formats amb les consonants "g" i "q" seguides dels aplecs "ue", "ui": qüe, qüi; güe, güi.

2. Marca, d'altra banda, que la i o la u d'un aplec vocàlic en una situació de formar diftong, en realitat no el formen, sinó que sonen com a vocals i no com a semivocals.

Així, els mots duia, espai, peu, la "i" i la "u" formen diftong i no sonen com a vocals; en canvi els mots conduïa, països, peüc no formen diftong i sonen com a vocals.

Comentari-Els verbs acabats en -iar, com enviar, presenten dues i en algunes formes del present de subjuntiu i de l'imperatiu.

Com tot diftong decreixent, és la segona i la que podria sonar com a semivocal i formar diftong: però, com que en realitat no el forma, la dièresi s'escriu damunt la segona i.

Així, igual que s'escriu "no ho menyspreïs", cal escriure "no ho enviïs" o be "copiïn això".

-Cal recordar, d'altra banda, que convé pronunciar com a planes i no com a esdrúixoles les formes del present d'indicatiu, subjuntiu i imperatiu d'aquests tipus de verbs acabats en -iar.

Així, "ell copia", es fa tònica la síl·laba pi i no pas la co.

-L'accent substitueix en aquesta funció la dièresi quan el mot ha d'anar accentuat.

Així, al mots Lluís, conduíem, conduíeu, l'accent ja assenyala que les "i" sonen com a vocals i no formen diftong. En canvi, als mots Lluïsa, conduïes, conduïm, que no es poden accentuar, s'hi ha d'escriure dièresi.

7.2 Dièresi per derivació

Sovint la pronúncia no indica clarament si una "i" o una "u" formen o no diftongs i, per tant, si han de dur o no dièresi.

Aquest sol ser el cas dels mots derivats següents, en els quals la "i" sona com a vocal i, per tant, ha de dur dièresi:

1. Noms derivats d'un mot que presenta una i tònica:

Derivats en -ment"agrair": agraïment; "ell aïlla": aïllament; "atapeir": atapeïment.

Derivats en -dor, -at"trair": traïdor; "veí": veïnat.

2. Cultismes formatspels sufixos -tat, -dal

-iat: mots acabats en diftong, com d'"heroic", heroïcitat; d’estoic, estoïcitat.

-eïtat: mots acabats en i o u, com per exemple, d’"espontani", espontaneïtat; de "continu", continuïtat; d'"heterogeni": heterogeneïtat.

-oïdal: mots procedents de terminacions en -oide, com de"trapezoide", trapezoïdal.

3. Altres mots que convé recordar.

Entred'altres: fluïdesa,suïcidi, diürètic, deïficar.

7.3 Excepcions de la dièresi

La normativa determina una sèrie d'excepcions que afecten la classe següent de mots:

1. Els verbs acabats en -air, -uir no duen dièresi a les formes d'infinitiu, gerundi, condicional i futur.

Així: produir, produint, produiré, produiria.

2. Els mots acabats en els sufixos -isme, -ista, no duen tampoc dièresi damunt la "i", excepte el mot proïsme (que no es tracta d'un sufix).

Així: heroisme, egoisme, egoista, altruista.

3. No s'escriu tampoc dièresi damunt la "i" o la "u" d'inici d'un mot quan s'hi ajunta un prefix acabat en vocal, com ara anti-, co-, contra-, re-, semi-.

Així: antiimperialista, coincidir, contraindicar, reincidir, reunir, semiil.luminat.

4. No en duen tampoc alguns mots acabats en les terminacions llatines -us, -um.

Així, els mots Pius, pòdium.