Post on 04-Jul-2015
Haga clic para modificar el estilo de subtítulo del patrón
LA GUERRA D’ULTRAMAR
Charifa B. Explosició del cuirassat Maine
La guerra d’ultramar
4.1. Cuba, la perla de les Antilles 4.2. La gran insurrecció 4.3. La intervenció dels Estat Units 4.4. Les actituds dels catalans davant la guerra
4.1. Cuba, la perla de les Antilles Iv Després de la Pau de Zanjón (1878) Els naturals de Cuba esperaven de l’administració espanyola Una sèrie de reformes: Mateixos drets de representació política a les corts espanyoles Participació en el govern de l’illa Llibertat de comerç L’abolició de l’esclavitud Cap d’aquestes peticions s’havia complert degut a
Grans propietaris
Negrers
Comerciants peninsulars
4.1. Cuba, la perla de les Antilles II
Dos grans partitsMajoritàriament per cubans
Unión Constitucional
Partido Autonomista L'autonomia de l'illa
Programa de reformes polítiques i econòmiques
Àmplia representació al parlament espanyol
Comptava amb una forta militància dels peninsulars instal·lats a Cuba.
El partido liberal de Sagasta
Abolició formal de l’esclavitud (1888)
Reforma de l’estatut colonial de l’illa (1893) NO
Desigs d’emancipació i l’independentisme va anar guanyant posicions davant l’autonomisme
Partido Revolucionario Cubano (1893) Objectiu
Independència de Cuba
Reconeixement exterior Sobretot del Estats Units
José Martí(1853-1895)
4.1. Cuba, la perla de les Antilles III
va aconseguir
1
De la seva base social
Va rebre suport de cabdills revolucionaris
2
3
Máximo Gómez Antonio Maceo Calixto García
v L’any 1891 el govern espanyol va augmentar les tarifes aranzelàries per els productes importats a l’illa que no procedissin de la Península.
v William Mckinley va amençar de tancar les portes del mercat nord-americà als productes cubans.
William Mckinley
4.1. Cuba, la perla de les Antilles IV
4.2. La gran insurrecció Iv L’any 1879 es produeix un intent d’insurreccó la Guerra Chiquita
v El Grito de Baire, del 24 de febrer del 1895 va donar inici a un nou
Derrotada l’any següent a causa:Manca de suport
L’escassetat d’armament Superioritat de l’èxercit espanyol
El general Calixto García
aixecament.
4.2. La gran insurrecció II
4.2. La gran insurrecció III
Martínez Campos
El cap de govern espanyol, Cánovas del Castillo
1
Forta acció bèl·lica acompanyada
d'esforç polític de conciliació amb els
insurrectes
Valeriano Weyler 2
Canvia completament els mètodes de lluita Forta repressió
Martínez Campos
Valeriano Weyler
4.2. La gran insurrecció IV
Guerra no favorable per als soldats espanyols
Plena selva (la manigua)
Forces molt escampades al territori que es
concentraven i dispersaven ràpidament
La manigua
4.2. La gran insurrecció V
Va confiar el comandament al general Ramón Blanco
Estratègia de conciliació:Mantenir la sobirania espanyola a l’illa
Evitar el conflicte amb els Estats UnitsL’autonomia de CubaEl sufragi universal masculíLa igualtat de drets entre insulars i peninsulars L’autonomia aranzelària
I els independentistes es van negar a acceptar la fi de les hostilitats.
Nou govern liberal L’any 1897 mor assassinat Cánovas del Castillo
L’any 1896 es va produir una rebel·lió a les illes Felipines
El nou govern
Però les reformes van arribar massa tard.
4.2. La gran insurrecció VI
4.2. La gran insurrecció VII
José Rizal
Rebel·lió a les illes Filipines (1896)
Liga Filipina (1892) Organització clandestina Katipunan
Burgessia mestissa hispanoparlant i de grups índígines
Camilo García Polavieja Política repressiva Condemna a mort a Rizal al final de l’any 1896
Nou govern Pacificació momentània de l’arxipèlag
José Rizal (1861-1896) fundador de la Lliga Filipina, l'any 1892
Antonio Cánovas del Castillo (Partido Conservador), assasinat l'any 1897
4.2. La gran insurrecció VIII
4.3. La intervenció dels Estat Units I
McKinley Va enviar el port de l’Havana el cuirassat Maine Va patir una
explosió Aquest va ser el pretext per iniciar el conflicte
El govern dels Estats Units va enviar a Espanya un Ultimàtum que exigia la retirada de Cuba
Comença la guerra hispanonord-americana
Derrota a la batalla de Santiago
Derrota a la batalla de Cavite
vEls Estats Units donen suport a Cuba
Explosició del cuirassat Maine
Esquadra comandada per l’almirall Cervera
4.3. La intervenció dels Estat Units IIEl 1898 es va signar la Pau de París Espanya abandona: Cuba,
Puerto Rico i les Filipines
4.4. Les actituds dels catalans davant la guerra Les classes benestants i les principals entitats econòmiques catalanes
Defensaven l’espanyolitat de les colònies Van donar un clar suport a la política de guerra del govern espanyol
Les classes popularsSentiment d’oposició a la guerra
Pacifistes
AntimilitaristesEls republicans federals es van oposar a la guerra frontalment
A l’inici del conflicte la majoria de les forces catalanistes van donar suport a la política del govern. Però el 1887 van criticar el fracàs del projecte autonomista del govern liberal de Sagasta i van defensar la necessitat d'aconseguir la pau amb una negociació amb els insurrectes que comportés un règim autonòmic a l'illa. Per a molts catalanistes l'autonomia cubana podia significar un precedent per a les seves aspiracions descentralitzadores.
(Francesc Pi i Margall, va ser una de les poques veus crítiques)
Últimos soldados españoles en Cuba, 1898