EL PUNT | Diumenge, 7 de febrer del 2010 ECONOMIA 29

PUBLICITAT

100056-933682Q

● Flumotion és una jovecompanyia barceloninacapdavantera en el sectorde noves tecnologies per-què ofereix a empreses iparticulars la possibilitatde promoure l’streaming(tècnica de reproducció entemps real) a internet, i fa-cilitar-nos les solucionstècniques perquè puguinarribar al 100% dels usua-ris a través de tots els for-mats. La prova del seu èxités que les televisions Cua-tro i Antena 3 han confiaten els seus serveis per di-vulgar els seus espais a laxarxa i han promogut lesaplicacions de Cadena100, la Cope, Radio Na-cional de España i FlaixFM perquè els seus pro-grames es puguin descar-regar al mòbil d’Apple(l’Iphone). Flumotion éscapdavanter amb strea-ming amb una tecnologiabasada en el programarilliure i els seus creadorspensen que la oferta crei-xent de continguts multi-mèdia facilitats a través devídeo ha contribuït a re-duir dràsticament les des-càrregues il·legals que per-judiquen els drets d’autor.L’aposta és pionera a Ca-talunya i l’Estat espanyol.

L’empresa calcula queel 25% del tràfic d’internetes basa en vídeos, però es-tima que d’aquí a cincanys ja sigui del 75%.«Ai-xò et dóna la visió del quepoden suposar els serveisd’streaming en un futurproper», explica Jean NoelSaunier, director generalde Flumotion. L’inici delprojecte va ser molt dife-rent, ja que d’entrada es vacentrar en un conceptemés bàsic: agafaven elscontinguts de clients de rà-

dio i televisió, que ja hohavien emès, ho captura-ven i ho penjaven a inter-net. Però han evolucionatràpidament i cada cop ofe-reixen més serveis per res-pondre a la demandad’empreses i particulars.

«Per nosaltres, l’strea-ming no és el futur sinó elpresent. Els mitjans de co-municació ja tenen uns

usuaris a internet molt ex-igents que volen veure elsprogrames un cop s’hanemès, immediatament a laxarxa», ressalta XavierLaballós, que dirigeixl’estratègia de la compa-nyia. A partir d’aquestanecessitat dels clients, ésquan Flumotion pot aug-mentar els serveis. «Femdes de l’aposta del vídeo a

internet fins a posar la carai els ulls a tot això oferintuna experiència d’usuaricomplerta», explica Laba-llós. Seria un bon exempletot el portal de vídeos de lacadena de televisió Cuatroa internet (play.cua-tro.com) o el de la cadenaAntena3 (antena3vi-deos.com). «És com si di-guéssim que aquesta és lamàxima expressió del quenosaltres donem a la in-dústria. Coneixem les se-ves necessitats, sabemcom obtenir els millors re-sultats finals, com nave-guen els usuaris a internet,què demanen i confien ennosaltres perquè els do-nem una solució de princi-pi a fi», resumeix Laba-llós.

La companyia ofereix alweb dues versions del pro-gramari: la de pagament,que permet que televisionsi ràdios tinguin un gran va-lor, i la lliure, en què tot-hom pot descarregar-lagratuïtament al webwww.flumotion.net.

Respecte al futur del ci-nema a la xarxa, els diri-gents de Flumotion estanconvençuts que internetofereix un munt de possi-bilitats que la televisió i elcinema no poden donar.«Tu com a usuari no potsmodificar res del que t’es-tan donant a la televisió oel cinema: són unidirec-cionals. I internet és bidi-reccional: pots comprarbitllets d’avió, triar quèvols veure i quin idioma osubtítols prefereixes. Te-nim un gran camp per des-cobrir.» Alhora, destaquenque la problemàtica delsdoblatges en els cinemesno pot existir a la xarxa,«on tecnològicament no hiha barreres».

Pioners de l’«streaming»Flumotion, amb seu a Barcelona, s’ha convertit en un referent perquè ofereix a empreses iparticulars la tecnologia perquè divulguin els continguts de vídeo i àudio a internet i mòbils

EDUARD BATLLE / Barcelona

● L’empresa va ser fundada per quatre joves fran-cesos de Lió i un belga que, com que van tenir moltsproblemes per fitxar enginyers d’alt nivell van de-cidir buscar «un lloc europeu, ja que el nostre nego-ci serà mundial, que sigui un atractiu per atrauregent molt preparada», recorda Saunier. I la premis-sa va ser trobar una ciutat on hi hagués qualitat devida, però que també fos atractiva per a un perfild’alt nivell per a una empresa de noves tecnologies.I van triar Barcelona pel seu pes empresarial, laproximitat amb França i la possibilitat de ser un re-ferent a escala mundial. «Hem fitxat gent que treba-llava a Londres i no s’ho han pensat gaire temps pervenir perquè érem a Barcelona». Flumotion té laseu al World Trade Center, i una cinquantena detreballadors de setze nacionalitats.

Jean Noel Saunier –esquerra–, director general, i Xavier La-ballós, director de producte, a la seu de l’empresa. / EL PUNT

Atractiu barceloní

n els diàlegs de Confuci podem llegir: «Elmestre diu: qui no pugui veure-hi de llunycaurà aviat en les complicacions.» Des de fa

molts anys he estat radicalment contrari a la tàcticadel curt termini perquè sempre compromet el futur.Fa uns tres anys, l’empresa Coca-cola va anunciarque no faria previsions de beneficis trimestrals per-què els analistes i els mercats exercien massa pres-sió a l’empresa. Fa pocs dies hem vist com en elconsell d’administració de Repsol s’ha generat unconflicte perquè un dels accionistes, que té el 20%del capital, vol destinar més beneficis a pagar divi-dends (visió a curt termini) mentre que l’empresavol capitalitzar-se per poder explotar una jacimentsque han descobert a l’Amèrica del Sud (visió a llargtermini). Amb la crisi hem vist com les empresesque han portat estratègies a curt termini, els ha afec-tat més que a les prudents, que miraven els fetslluny. Aquest comportament de gestió empresarialtambé s’aplica sovint en la forma de governar unpaís; la pressió de les enquestes i la necessitat deguanyar eleccions són uns elements que priven demirar de lluny. Només els grans estadistes, i n’hi hamolt pocs, tenen la força i la capacitat per governarpensant en els beneficis a llarg termini. Des que Za-patero va anar a Davos, no hem parat de tenir pro-blemes de credibilitat i cada vegada més grans, sim-plement perquè no va ser capaç de generar confian-ça a llarg termini en un moment en què la solvènciaespanyola està més que qüestionada. Zapatero s’ha-via mogut sempre molt bé, i amb èxit, en la tàcticadel curt termini, però, com diu el mestre, ha comen-çat a caure en els problemes. Keynes deia: «Si deusuna lliura tens un problema, si en deus un milió elproblema és seu.» Pel que fa a l’Estat, el nostre deu-te els genera un problema a ells (als països de l’eu-ro), però no deixa de ser també i principalment unproblema nostre. El sector bancari suporta un deutede 325.000 milions en crèdit al sector promoció iaquesta quantitat, que no tenia el sector financer,l’aconseguia endeutant-se en els mercats interna-cionals, però arran del col·lapse per les fallides ban-càries dels EUA, el BCE va suplir-ho amb finança-ment extraordinari. El problema és que, tota aquestaquantitat de diners, les entitats l’han deixada a llargtermini, i a empreses que no poden tornar-los, i elshan rebut a curt termini. El BCE ja ha anunciat la in-tenció de posar fi al finançament extraordinari i aixògenerarà dificultats en el sector financer.

El 2010, el Tresor necessita col·locar en els mer-cats internacionals 211.500 milions, i un incrementde 100 punts bàsics del risc país, com és ara, suposaun sobrecost de 2.000 milions per al Tresor. I quècal fer quan es desencadena una crisi de confiançaen la solvència d’un país com tenim ara? Reaccio-nar amb rapidesa i proposar mesures que generincredibilitat. Però si el govern ja no té credibilitat, lamillor mesura seria anar ràpidament a unes elec-cions anticipades.

EVeure-hi de lluny

anàlisi | ESTEVE VILANOVA. evilanova@elpunt.cat