DIRECTOR

ARGUMENT BIOGRAFIA

ULRICH SEIDL

PARAÍSO: FESegon lliurament d'una trilogiaque retrata tres dones d'unamateixa família i com passen lesvacances. Per Anna Maria, unaespecialista en raigs X, el paradísés Jesús. Dedica les sevesvacances a predicar, anant deporta en porta per tot Viena ambuna figura de la Mare de Déu de40 centímetres d'alt. Però un bondia, després d'una absènciad'anys, el seu marit, un musulmàegipci en cadira de rodes, tornaa casa i la vida d'Anna Mariadescarrila. Els crits s'uneixen alshimnes i les pregàries. La pel·lículanarra el viacrucis d'un matrimonii descriu les ànsies d'amor d'unafanàtica religiosa.

NACIONALITAT

ANYDURADA

DIRECCIÓGUIÓ

PRODUCCIÓFOTOGRAFIA

MUNTATGE

Àustria, Alemanyai França2012115 minutsUlrich SeidlUlrich SeidlVeronika FranzUlrich SeidlEd LachmanWolfgang ThalerChristof Schertenleib

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE30 DE MARÇ DE 201418:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

1980 Einsvierzig (curt)1982 Der Ball1984 Look 841990 Good News: VonKolporteuren, toten Hundenund anderen Wienern1992 Mit Verlust ist zurechnen1994 Die letzten Männer1996 Tierische Liebe1998 Spass ohne Grenzen1999 Models2001 Hundstage (Díasperros)2003 Jesus, Du weisst2006 Brüder, laßt uns lustigsein (curt)2007 Import/Export2012 Paradies: Liebe(Paraíso: Amor) Paradies: Glaube (Paraíso:Fe)2013 Paradies: Hoffnung(Paraíso: Esperanza)

FITXA ARTÍSTICAMaria Hofstätter

Nabil SalehNatalya Baranova

Rene Rupnik

Anna MariaNabilNatalyaSr. Rupnik

Ulrich Seidl neix a Viena el 1952i es cria al poble de Horn, a laBaixa Àustria. Estudia Periodisme,Història de l'Art i Teatre a Vienaabans d'entrar a la prestigiosaAcadèmia de Cinema de la ciutata l'edat de 26 anys. Amb el tempss'ha convertit en un dels cineasteseuropeus més importants de lesúltimes dècades i, sens dubte,una de les veus més crítiques iincisives de la cinematografiaaustríaca. Misantrop, voyeur, cínic,pornògraf social, pessimista,provocador i humanista, sónalguns dels adjectius que el llocweb oficial d'Ulrich Seidl utilitzaper definir a aquest realitzador,que exposa en el seu cinema lespitjors misèries de l'ésser humàcontemporani, així com ladecadència de la societatmoderna, col·locant el dit a lanafra mitjançant una visió cruade la pobresa, la corrupció, laviolència i l'apatia, entre d'altresmals que corquen l'entramatsocial contemporani.Observador crític del seu entorn,Seidl navega entre la quasiimperceptible frontera entre laficció i la realitat, per retratar,càmera en mà, l'univers quotidiàsense maquillatge ni anestèsia,per més dur que sigui. Per a aixòse serveix d'actors noprofessionals, protagonistespropers a l'espectador, queencarnen històries pertorbadoreson la sexualitat descarnada, laincorrecció política i la hipocresiareligiosa, són una constant.

COMENTARILa imatge que tanca Paraíso:Fe tanca tota la subtilesad'aquesta pel·lícula aspra,austera i antipàtica, que obreles portes d'una realitatagressivament aliena al públicnatural d'aquest treball: la vidaquotidiana d'una senyora demitjana edat, catòlicaintegrista, els resos de la quals'orienten a la nostàlgia perun estat lliure de tot pecat.Aquesta mateixa imatge fnal,que no desvetllarem, podriaservir, també, per desarticulartotes les acusacions que repel cineasta: la mirada d'Seidlens deixa sols, senseagafadors, davant realitatsproblemàtiques que noadmeten un judici inapel·lablei sense matisos. Paraíso: Fesembla jugar, a estones, alslapstick feréstec (l'escena delscrucifixos despenjats i laposterior venjança), però elque preval és el retrat d'unpersonatge que el cineastacaptura en tota la sevaambivalència.

Jordi CostaFotogramas.es

Paraíso:Fe: La influència deDreyer i Haneke

Desembarcament del segon ivaluós lliurament de Paraíso,trilogia integrada pelsllargmetratges Amor, Fe iEsperanza. Un insòlit i enaparença desgavellat trípticfílmic engiponat per UlrichSeidl. Aquest cineasta austríaccomparteix amb el seucompatriota Michael Hanekeuna increïble capacitat permostrar els monstres, interiorsi exteriors, que poden devorar-

nos en aquesta societat egoistai recelosa.

A part d'apunts pornogràfics,de caire social més que sexual,l'únic nexe d'unió de les tresentregues és la família. AParaíso: Amor , una donamadura aprofita les sevesvacances per viatjar fins a lesplatges de Kenya per practicarturisme sexual. A Fe és la sevagermana Anna Maria, notableprofessional sanitària, quiaprofita l'estiu per passejarpels carrers de Viena, proveïdad'una estàtua de la Verge,impartint les seves fèrriesconviccions religioses a casesalienes.

En la tercera i última entrega,Esperanza, veurem a la nebodad'Anna Maria, internada en uncampament estiuenc per anoies amb sobrepès que sónsotmeses a una dura disciplina.I és que la tendència al'obesitat (o a l'obesitatdesmesurada) és un altreelement comú d'aquesta

trilogia on en els seuspersonatges regna ladesmesura física i moral.

El periodista i escriptor nord-americà HL Mencken, creadord'incisius aforismes, vaescriure: "La fe pot sersuccintament definida com unacreença il·lògica en quèl'improbable succeirà". És elque passa amb la protagonista(impagable Maria Hoffstätter)de Fe, immersa en la solitudd'una casa plena de simbologiareligiosa. Fins que es produeixl'inesperat retorn del seu marit,paraplègic per un accident. Elmisticisme masoquista d'ellaes veu profundament alterat.Hi ha ressonàncies del grancineasta danès Carl TheodorDreyer, fill il·legítim educat enel si d'una família de severcredo luterà i que després vaplasmar el fanatisme religiósen portentoses imatges.

Lluís Bonet MojicaLa Vanguardia23/08/13