Post on 25-Jan-2016
description
Aprovisionament de combustibles fòssils:
Són segurs els aprovisionaments de gas natural?
Joan Pons Director General d’Estratègia i Regulació
20 de maig de 2010
2
1. Criteris de seguretat de subministrament
2. Situació de les reserves
3. Aprovisionaments i xarxes a l’UE
4. Seguretat de subministrament al sistema
gasista espanyol
5. Eines per a millorar la seguretat
Índex
3
CRITERIS DE SEGURETAT DE CRITERIS DE SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENTSUBMINISTRAMENTCRITERIS DE SEGURETAT DE CRITERIS DE SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENTSUBMINISTRAMENT
4
Es considera que el subministrament d’una energia és segur quan
l'immensa majoria dels consumidors poden rebre cada hora de l’any tota
l’energia que necessiten a uns preus assequibles.
En el cas del gas natural, a Espanya s’ha de garantir tant la disponibilitat
en origen com el transport fins l’entrada a la xarxa interior i també la
modulació, regasificació, transport i distribució fins a les instal·lacions de
consum final. Els punts crítics son:
Mercats internacionals
Diversificació dels aprovisionaments
Capacitat d’interconnexió amb les xarxes veïnes.
Sistema gasista interior
Plantes de regasificació
Gasoductes de transport i estacions de compressió
Emmagatzemaments soterranis
Xarxes de distribució
Mercats interiors
ASPECTES PRINCIPALS DE LA SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT
5
S E N EG A L
GUINEA
BURKINA
NIGERIA
RUSSIAN F EDERATION
INDIA
NEPAL
ETHIOPIA
SOM ALIA
U G A N D A
NIGERIA
C A M E RO O N
CENTRALAFRICAN REPUBLIC
GABON CONGO
DEM OCRATICREPUBLIC OF
CONGO
KENYA
TANZANIA
S E N EG A L
GUINEA
BURKINA
NIGERIA
RUSSIAN F EDERATION
INDIA
NEPAL
ETHIOPIA
SOM ALIA
U G A N D A
NIGERIA
C A M E RO O N
CENTRALAFRICAN REPUBLIC
GABON CONGO
DEM OCRATICREPUBLIC OF
CONGO
KENYA
TANZANIA
NORUEGANORUEGARUSIARUSIA
ÀFRICAÀFRICA
GNLGNL
Seguretat de Subministrament
Política energètica de la UE. El paper del gas natural
6
SITUACIÓ DE LES RESERVESSITUACIÓ DE LES RESERVESSITUACIÓ DE LES RESERVESSITUACIÓ DE LES RESERVES
7
Reserves provades en 2009: 189,2 Tcm
Fuente: BP, Cedigaz
SITUACIÓ DE LES RESERVES MUNDIALS DE GAS
16,4
14,8
9,5
7,6
75,2
65,7
X 1.000 bcm
8
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
1960 1968 1976 1984 1992 2000 2008
Any
Tm3
EVOLUCIÓ DE LES RESERVES MUNDIALS DE GAS
2009E
9
EVOLUCIÓ DEL CONSUM MUNDIAL DE GAS
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
1965 1974 1983 1992 2001
bcm
2008 Any
10
Durada de les reservesal ritme de producció de cada any
0
10
20
30
40
50
60
70
80
1965 1974 1983 1992 2001
Anys
2008 Any0
10
20
30
40
50
60
70
80
1965 1974 1983 1992 2001
Anys
2008 Any
11
APROVISIONAMENTS I XARXES A LA UEAPROVISIONAMENTS I XARXES A LA UEAPROVISIONAMENTS I XARXES A LA UEAPROVISIONAMENTS I XARXES A LA UE
12
Increment de la dependència de les importacions de gas natural:
La demanda ha crescut els darrers deu anys el 1,5% anual
La producció interior ha caigut el 1,5% anual
Cada país es preocupa d’augmentar la capacitat d’entrada al seu sistema
gasista, d’acord només amb les necessitats del seu mercat interior.
Els projectes d’aprovisionament per gasoducte avancen massa lentament.
L’opció de GNL, però, s’està desenvolupant a bon ritme a alguns països
(Espanya, UK, Itàlia, França, Portugal...)
No hi ha un projecte seriós de desenvolupament de les xarxes trans-
europees.
No existeix capacitat excedent de transport entre països que permeti l’ajut
mutu en situacions de reducció puntual, però rellevant, del
aprovisionament a qualsevol d’ells, en moments de demanda punta.
Els magatzems soterranis existents són insuficients en molts dels països, i
quan són suficients, és difícil usar-los per a atendre les necessitats dels
països veïns.
SITUACIÓ ACTUAL
13
Integració europea de gasoductes de transport: l’exemple del Medgaz
APROVISIONAMENTS I XARXES A LA UEAPROVISIONAMENTS I XARXES A LA UEAPROVISIONAMENTS I XARXES A LA UEAPROVISIONAMENTS I XARXES A LA UE
14
Per a l’integració del projecte Medgaz amb el
sistema gasista espanyol, Enagás ha construït
les següents infraestructures:
PROJECTE MEDGAZ- Connexió al sistema espanyol
ALMERÍA
GasoductoEstación de compresiónAlmacenamiento subterráneo
ALMERÍA
GasoductoEstación de compresiónAlmacenamiento subterráneo
GasoductoEstación de compresiónAlmacenamiento subterráneo
ALMERÍA
GasoductoEstación de compresiónAlmacenamiento subterráneo
ALMERÍA
GasoductoEstación de compresiónAlmacenamiento subterráneo
GasoductoEstación de compresiónAlmacenamiento subterráneo
MEDGAZMEDGAZTram ALGERIÀTram ALGERIÀ
Tram ESPANYOL
Tram ESPANYOL
Tram Almeria – Lorca: 126 km i 42’’
Tram Lorca – Chinchilla: 170 km i 42’’
EC de Chinchilla: 48.000 kW
15
El cabdal inicial d’entrada serà de 913.000 m³(n)/h (8 bcm per any)
El transport s’iniciarà pel gasoducte Almeria-Chinchilla i es bifurcarà després vers les zones Centre-Sud i Llevant.
GAVIOTABILBAO
MUSELREGANOSA
BARCELONA
LARRAU
SERRABLO
SAGUNTO
CASTOR
CARTAGENAHUELVA
ALMERÍAMARISMAS
POSEIDÓN
NoroesteCentro-SurPaís VascoValle del EbroLevanteCataluña
GAVIOTABILBAO
MUSELREGANOSA
BARCELONA
LARRAU
SERRABLO
SAGUNTO
CASTOR
CARTAGENAHUELVA
ALMERÍAMARISMAS
POSEIDÓN
NoroesteCentro-SurPaís VascoValle del EbroLevanteCataluña
NoroesteCentro-SurPaís VascoValle del EbroLevanteCataluña
MEDGAZMEDGAZ
Infraestructuras en operación y aprobadas en Planificación Obligatoria 2005-2011 (año horizonte)
GAVIOTABILBAO
MUSELREGANOSA
BARCELONA
LARRAU
SERRABLO
SAGUNTO
CASTOR
CARTAGENAHUELVA
ALMERÍAMARISMAS
POSEIDÓN
NoroesteCentro-SurPaís VascoValle del EbroLevanteCataluña
GAVIOTABILBAO
MUSELREGANOSA
BARCELONA
LARRAU
SERRABLO
SAGUNTO
CASTOR
CARTAGENAHUELVA
ALMERÍAMARISMAS
POSEIDÓN
NoroesteCentro-SurPaís VascoValle del EbroLevanteCataluña
NoroesteCentro-SurPaís VascoValle del EbroLevanteCataluña
MEDGAZMEDGAZ
Infraestructuras en operación y aprobadas en Planificación Obligatoria 2005-2011 (año horizonte)
Per a la seva correcta integració són necessaris, a més a més, els gasoductes:
Tivissa-Paterna
Tivissa-Castelnou
Zarza de Tajo-Villar de Arnedo
MEDGAZ: Integració amb la xarxa espanyola
16
Medgaz s’hauria de connectar amb la resta d’Europa, per la qual cosa és necessari desenvolupar altres connexions internacionals.
ALMERÍA
GasoductoEstación de compresiónAlmacenamiento subterráneo
ALMERÍA
GasoductoEstación de compresiónAlmacenamiento subterráneo
GasoductoEstación de compresiónAlmacenamiento subterráneo
ALMERÍA
GasoductoEstación de compresiónAlmacenamiento subterráneo
ALMERÍA
GasoductoEstación de compresiónAlmacenamiento subterráneo
GasoductoEstación de compresiónAlmacenamiento subterráneo
EUROPA
FRANCIA
ESPAÑA
ARGELIA
MEDGAZ- Integració amb les xarxes europees
17
SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT AL SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT AL SISTEMA GASISTA ESPANYOLSISTEMA GASISTA ESPANYOLSEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT AL SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT AL SISTEMA GASISTA ESPANYOLSISTEMA GASISTA ESPANYOL
18
Punts forts Capacitat d’entrada amb criteri n-1. Capacitat suficient de transport i de distribució. Accés al sistema transparent i no discriminatori.
Quota elevada d’entrades de gas com a GNL.
Elevada capacitat d'interconnexió amb Portugal
Punts febles. Dependència gairebé total de les importacions Escassa capacitat de magatzematge soterrani.
Capacitat encara més escassa d’extracció de gas dels magatzems.
Insuficient capacitat d'interconnexió amb França
Seguretat de subministrament al sistema gasista espanyol
19
Capacitat d’entrada amb criteri n-1. Garantia de capacitat suficient davant problemes a les entrades
però, també, d’increments no previstos de la demanda.
Capacitat suficient de transport, de distribució i d’interconnexió amb Portugal.
Tots els operadors podran fer servir tota la capacitat que necessitin.
Tots els consumidors podran tenir tot el gas que demandin.
El Mercat Ibèric es podrà desenvolupar ràpidament.
Accés al sistema transparent i no discriminatori. Tots els operadors tenen les mateixes oportunitats. Els preus d'accés a les infraestructures són iguals per a tots.
Possibilitat de introduir un mercat secundari líquid i eficaç.
Seguretat de subministrament: Punts fortsCaracterístiques del sistema
20
Detall de l’any 2009
Les importacions de GNL estaran al voltant del 70%.
La elevada capacitat d’entrada de GNL permetrà tenir un “hub” molt més líquid i competitiu.
Evolució 2002-2008
Seguretat de subministrament: Punts fortsQuota elevada de GNL
28%
42%
72%
58%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
GN GNL
Unidad : GWh GWh % GWh %
Argelia GN 100.457 102.243
Argelia GNL 30.645 50.178
Golfo Pérsico GNL 68.307 17% 53.149 13%
Nigeria GNL 83.994 20% 96.871 24%
Egipto GNL 53.252 13% 46.960 11%
Noruega GN 23.765 6% 25.277 6%
Francia GN 806 0,2% 1.029 0,3%
TOTAL 409.798 100% 409.947 100%
109 -
Importación99,7%
Nacional0,3%
Nacional0,4%
Importació99,6%
GN; 26,0%
GNL; 74,0%
21
Dependència gairebé total de les importacions Només es pot neutralitzar amb la diversificació dels orígens i amb la
disponibilitat d’abundant capacitat d’interconnexió internacional.
Capacitat de magatzematge soterrani i d’extracció. Capacitat de les instal·lacions
País EESS (bcm) Extracció (Mm3/dia) Injecció (Mm3/dia)Alemanya 19,6 325 180Itàlia 14,3 253 133França 12,0 265 140Regne Unit 4,2 84 45Espanya 2,4 15 10
Insuficient capacitat d'interconnexió amb França. El projecte d’interconnexió per La Jonquera aportaria la capacitat
necessària, sempre que a França arribés fins a Bèlgica per a estar connectats amb el mercat del Regne Unit.
Seguretat de subministrament: Punts febles
22
EINES PER A MILLORAR LA SEGURETAT EINES PER A MILLORAR LA SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENTDE SUBMINISTRAMENTEINES PER A MILLORAR LA SEGURETAT EINES PER A MILLORAR LA SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENTDE SUBMINISTRAMENT
23
Diversificació dels aprovisionaments Per orígens. Por forma d’arribada.
Desenvolupament efectiu de les xarxes trans-europees. Acords genèrics de contractes de aprovisionament i de sistemes
de trànsit per països tercers. Promoció de noves connexions des de nous orígens i entre els
mateixos països de la UE, en particular entre França i Espanya. Marc adequat de regulació y finançament.
Desenvolupament de magatzems soterranis. Maximitzar la capacitat global de la UE en general i d’Espanya en
particular. Facilitar l'ús per part de països veïns.
Implantació d’acords d’ajut mutu. Major capacitat d’interconnexió entre països veïns. Us del GNL.
Desenvolupament del Mercat Únic Europeu de gas.
EINES PER A MILLORAR LA SEGURETAT
Aprovisionament de combustibles fòssils:Són segurs els aprovisionaments de gas natural?
Joan Pons. Director General d’Estratègia i Regulació 20 de maig de 2010
25
REGLAMENT DE SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENTContexte
• El Reglament de Seguretat de Subministrament derogarà la actual Directiva (2004/67/EC) que es considera insuficient en un contexte Europeu caracterizat per:
creixent dependència de las importacions de gas, augment dels riscs deguts al trànsit per tercers països, l’ increment de fluxes de gas dins de la pròpia UE
Europa necessita un instrument més sòlid per dirigir de manera efectiva les crisi de subministrament de gas
• La crisi Rusa-Ucrainiana de gener de 2009 va accelerar el procés de revisió: aquesta crisi va posar en evidència la necessitat de definir els rols dels diferentes agentes de la indústria del gas, estats membre i de les institucions europees.
• Inspira, com a linia conductora del nou Reglament, la idea de que la seguretat de subministrament, millora amb el bon foncionament del mercat interior de l’energia.
26
REGLAMENT DE SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT:Doble dimensió
1. Implementar medidas de prevención efectivas basadas en “estándares”:
Infraestructura estandar. Fórmula (N-1): en cas d’indisponibilitat de la major entrada al sistema gasista, la capacitat de les infraestructures gasistes restants haurà d’ésser suficient per atendre la demanda màxima1.
Subministrament estàndar: s’haurà de garantir el subministrament de gas als clients protegits en cas de temperatures extremes així com durant un periode d’entre 45 ó 60 dies en cas d’indisponibilitat de l’ entrada2 major.
Els danys resultants d’una crisi de subministrament de gas poden arrivar a ésser molt més alts que els costos de prevenir-la.
2. Desenvelopament de plans de emergència a nivell nacional i regional amb l’objectiu de definir mecanismes de resposta davant situaciones d’ emergència.
1) S’ha inclòs recentment la possibilitat d’ “adoptar mesures de demanda” previament, es a dir, que la demanda a atendre en cas d’indisponibilitat de la major entrada podría estar minorada mitjançant la gestió de clients interrumpibles.
2) Entre les mesures necessàries per assegurar el subministrament estandar s’inclou la capacitat i volumen demmagatzamatge adicional i contractes de subministrament.
27
NOUS PUNTS A DESTACAR DEL NOU REGLAMENT DE SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT
1. Formula N-1; indicador comú a tots els EEMM sobre la capacitat del sistema gasista.
• Homogeneització de la manera de quantificar la capacitat.
• Integració mitjançant un indicador únic de las peculiaritats dels sistemes gasistes de cada EEMM
2. Subministrament adicional per fer front a la fallida de la major entrada de gas amb reservaes en AASS i/o contractes suplementaris
3. Armonització de les actuacions en cas d’emergència i coordinació
• Establiment per part dels EEMM de plans d’acció preventiuos i plans d’ emergència a verificar per la Comissió Europea
4. Impuls a la cooperació regional:
• Desenvelopament de plans de emergència regionals
• Creació de fluxes reversibles en las conexions internacionals
5. Increment del rol del Gas Coordination Group:
• Més implicació de les Autoritats Competents
• Evaluació de la presa de mesures davant de situacions de crisi
28
REGLAMENTO SEGURIDAD DE SUMINISTRO:Principales puntos en debate
• Entre els principals punts en discussió s’hi troben:
Definició de Clients Protegits: Es valora la posibilitat de incloure en aquesta definició exclusivament als clients domèstics, hospitals, i adicionalment petites i mitjianes industrias, així com, a elecció de l’estat membre, la possibilitat de incloure també els cicles combinats necessaris per garantir el correcte foncionament del sector elèctric per tal que una crisi de gas no afectés també aquest sector.
Responsabilitats i presa de decisions per a la implementació de la Infraestructura estàndar.
Creació de fluxes reversibles a les Conexiones Internacionals.
Subministrament estàndar: nombre de díes que s’han de garantir.
Definició del rol iresponsabilitats de les diferents institucions i agents implicats.