Post on 30-Jun-2015
description
Les Unitats MorfoestructuralsL’E
spai
Geo
grà
fic
Esp
anyo
l
J. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com
Meseta
Vores muntanyosesde la Meseta
Massís Galaicolleonés
Serralada CantàbricaSistema Ibèric
Sierra Morena
Depressions exteriors
a la Meseta
Depressions exteriors
a la Meseta
DepressióDe l’Ebre
Depressió del Guadalquivir
Serralades exteriors
a la Meseta
Serralades exteriors
a la Meseta
PirineusMuntanyes
Vasques
Serralada Litoral Catalana
Serralades Bètiques
Perfil topogràfic d’Espanya: tall N-S(l’escala vertical s’ha exagerat un 500%)
Perfil topogràfic d’Espanya: tall N-S(l’escala vertical s’ha exagerat un 500%)
Perfil topogràfic d’Espanya: tall E-O(l’escala vertical s’ha exagerat un 500%)
Perfil topogràfic d’Espanya: tall E-O(l’escala vertical s’ha exagerat un 500%)
1. La Meseta
1. La Meseta
Formació
• Massís Hespèric (orogènesi herciniana).• Destruïda per l’erosió• Orogènesi alpina
SÒCOL
Àrees:
• Sòcol paleozoic• Serralades interiors
Sistema Central Muntanyes de Toledo
• Conques sedimentàries interiors
1. La Meseta
Rejoveniment de la Meseta
MESETAMESETA
1. La Meseta
Sòcol paleozoic
Sòcol paleozoic
Serralades interiors
Serralades interiors
Conques sedimentàries interiors
Conques sedimentàries interiors
• Sistema Central• Muntanyes de Toledo
• Peneplà zamoranosalmantí
• Peneplà extremeny
• Muntanyes illa o tossals residuals
• Gorges (arribes, tajos)
• Conca del Duero• Conca de la
submeseta sud
Relleu tabular:• Páramos• Campiñas• Cuestas (glacis)• Tossals
Relleu granític
ambamb
amb
Perfils de la Meseta
1. La Meseta
Perfil Nord-Sud
Perfils de la Meseta
1. La Meseta
Perfil topogràfic SO-NE
• Erosió• Peneplans: superfícies d’erosió molt suaument ondulades, amb escassos
desnivells. Peneplà zamoranosalmantí Peneplà extremeny
Materials paleozoics al descobert (granit, pissarra, quarsita, gneis)
• Tossals testimoni o Muntanyes illa
• Gorges o arribes
1.1. Sòcol paleozoic
1. La Meseta
apareixen
Un inselberg, monadnock o turó testimoni és un turó rocós aïllat o petita muntanya que sorgeix abruptament des d'una plana. La paraula inselberg deriva de l'alemany i literalment significa illa muntanya. Actualment es defineix com "turons aillats de vessants escarpats que sorgeixen relativament de forma abrupta sobre un terreny de pendent suau.
1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic
Relleu residual
Peneplà
Trujillo(Cáceres), en el peneplà extremeny
1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic
Peneplà extremeny amb forma de Dehesa
en Monfragüe (Cáceres)
1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic
Peneplà salmantí vist des de La Peña
(Salamanca)
Peneplà extremeny Peneplà zamoranosalmantí
1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic
Muntanya illa de AmasatrigoEmbalse de la
Serena (Extremadura)
L’encaixament dels rius sobre materials durs del peneplà forma gorges (tajos o arribes).
1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic
Gorges del Duero sobre quarsita
1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic
Gorges
Tajo en Toledo Hoces del Duratón (Segovia) Arribes del Duero (Salamanca )
1. La Meseta1.1. El sòcol paleozoic
• Sistema Central: relleu més vigorós. Destaquen las serralades de: Somosierra Guadarrama Gredos Peña de Francia Gata Serra da Estrela (Portugal)
1.2. Serralades interiors de la Meseta
• Orogènesi alpina• Roquissar primari: granit, pissarra, gneis, quarsita…• Erosió prèvia a l’alçament
Fractura del sòcol
Cims suaus
• Muntanyes de Toledo: menor altura. Separa las conques del Tajo i Guadiana. Serralada de Guadalupe
1. La Meseta
Orogènesi alpina: fractura del massís. Es genera un paisatge d’estructura germànica, amb blocs elevats (Horst); aquests són zones rejovenides que es transformen en línies de cim arrodonides, ja que provenen d’un penepla).Els blocs afonats (Graben) es transformen en fosses sedimentàrias de l’interior de la Meseta.
Orogènesi herciniana: Massís Hespèric (Paleozoic)
1
2
3
Arrasament del Massís Hespèric (Mesozoic)
1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta
Perfil topogràfic del Sistema Central (O-E)
1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta
Perfil geològic de la Sierra de Gredos
1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta Estructura fallada
de la serralada
Sierra de Guadarrama (Sistema Central). El seu relleu és arrodonit i els materials són com els d’altres zones de l’antic Massís Hespèric.
1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta
Crestes (Galayos) en lasierra de Gredos
1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta
RELIEVE-MESETASomosierra La Pedriza
Nacimiento del Duratón
RELIEVE-MESETAGuadarrama
Relieve es redondeado y materials
son como los de otras zonas del
antiguo Massís Hespérico.
Gredos
RELIEVE-MESETA En los piedemontes se han acumulado depósitos de materials de
tamaño irregular, denominados rañas (cantos de cuarcita).
S. de Guadalupe
Muntanyes de Toledo
Relleu apalatxià.Antic massís Hespèric plegat era secundària cobert per materials sedimentaris.Fractura del massís Hespèric era Terciària, elevació bloc de las Villuercas.Inici processos erosius sobre sediments depositats sobre antics plegaments, deixant un relleu de sinclinals i anticlinals.
1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta
Sierra de Villuercas (Cáceres), perteneciente a los Montes de Toledo.
Sierra de Villuercas (Cáceres), sector extremeny de les Muntanyes de Toledo.
1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta
Perfil geològic del sector occidental de les Muntanyes de Toledo
1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta
Materials paleozoicos
Perfil geològic del sector central de les Muntanyes de Toledo
1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta
Perfil geològic del sector oriental de les Muntanyes de Toledo
1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta
Aflorament dels antics anticlinals
Crestes apalatxianes (cims suaus)
Sierra de Guadalupe (Montes de Toledo)
1. La Meseta1.2. Serralades interiors de la Meseta
1.3. Conques sedimentàries interiors
• Orogènesi alpina• Formació de llacs interiors, reblerts amb sediments terciaris.• Capes inferiors més toves (arenes, argiles, algeps, margues) que les superiors
(calcàries).• Formes de relleu:
Falles enfonsament de blocs
• Conca de la submeseta norte: conca del Duero (800-850 m).
• Conca de la submeseta sur: Dividida en les conques hidrogràfiques del Tajo y Guadiana. Oberta a l'Atlàntic. 500-700 m.
Páramos: N i E de la submeseta nord; E de la submeseta sud (La Mancha).
Campiñas: Duero, Tajo i Guadiana. Cuestas
1. La Meseta
1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors
Mio
cè (
Terc
iari,
2
3-5
m.a
.)
Sedimentació Carstificació
Pli
ocè
i P
leis
tocè
(<
5 m
.a.)
SedimentacióErosió i carstificació
Buidat i erosió
Ple
isto
cè i
H
olo
cè
(< 2
,5 m
.a.) Inci
sió
Inci
sió
Desenvolupament de les superfícies erosives dels páramos en el sector NE de la Conca del Duero
Miocè (Terciari
23-5 m.a.)
11 22
3344
55 66
Formació del relleu tabular
1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors
Relleu tabular
Relleu tabular: vista de Valbonilla (Burgos) des del páramo
1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors
Tossals testimoni PáramoFlanccampiña
Relleu tabular a La Alcarria
Guadalajara.
Paisatge de páramos i vessants escarpats sobre estrats horitzontals de roques calcàries i sedimentarias detrítiques.
1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors
CampiñaSuperfície aplanada amb conreus.
El río ha estat l’agent erosiu que ha erosionat la superfície del páramo.
Zona del glacis por on s’ha erosionat aquesta plataforma (sense conrear).
Páramos castellans
situats en la submeseta
nord
1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors
Cuenca sedimentaria del Guadiana (comarca de Tierra de Barros).
1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors
Arroyo de San Serván (Extremadura), en la conca del Guadiana. Superfície sedimentària plana argilosa.
1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors
Paisatges I relleus conques sedimentàries
Guadalajara Teruel Soria
1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors
Paisatges I relleus conques sedimentàries
Soria Segovia Burgos
Toledo Guadalajara Ciudad Real
1. La Meseta1.3. Conques sedimentàries interiors
Formació
• Rejoveniment de blocs de la Meseta, o…• Plegament de sediments marins de les vores de la Meseta
Unidades morfoestructurales:
• Massís Galaicolleonés• Serralada Cantàbrica• Sistema Ibèric• Sierra Morena
2. Los vores muntanyoses de la Meseta
MassísGalaicolleonés
MassísGalaicolleonés Serralada
CantàbricaSerralada
Cantàbrica
Sierra MorenaSierra
Morena
• Massís Asturià Picos de Europa
• Muntanya Cantàbrica
• Serra Segundera• Serra Cabrera• Los Ancares
• Relleu arrodonit• Falles
• Serra Madrona• Los Pedroches• Serra d’Aracena
• Relleu apalatxià / juràssic• Relleu càrstic• Relleu glaciar
amb
amb
Sistema Ibèric
Sistema Ibèric
• Sector nord: Demanda, Moncayo• Sector sud:
Sector castellà (interior)
Fossa de CalatayudSector aragonés (exterior)
amb
• Relleu apalatxià• Relleu càrstic• Estil germànic / saxonià
amb
Relleu apalatxià
2. Les vores muntanyoses de la MesetaVORES MUNTANYOSES DE
LA MESETAVORES MUNTANYOSES DE
LA MESETA
2. Los vores muntanyoses de la Meseta
2. 1. El Massís Galaicolleonés
• Àrea del sòcol rejovenit per l’orogènesi alpina.
• Cims arrodonits.• Abundància de falles.• Sierras: Segundera, Cabrera, Los
Ancares.
2. Los vores muntanyoses de la Meseta
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés
Perfil esquemàtic del Massís Galaic (NO-SE)
Sierra d’Os Ancares
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés
Sierra d’Os Ancares
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés
Sierra Segundera. Circ del Tera
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés
Sierra Segundera Peña Surbia
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés
Muntanyes de Lleó: Cims superiors 2000 metres: Teleno (2200m), Secundera (2000m)......
Materials paleozoics, hercinians, amb rics dipòsits del Carbonífer (El Bierzo): carbó, hulla, lignit, or, ferro...
Restes de glaciarisme: Llac de Sanabria
S. Secundera. Circ del Tera Monte Teleno Llac de Sanabria
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.1. Massís Galaicolleonés
Des del Cuiña, (pic més alt d’Os Ancares, amb 1987 m) mirant cap el Teleno, (pic més alt de les Muntanyes de Lleó, 2186 m), als peus de la vall valle del Burbia
2. 2. La Serralada Cantàbrica
Presenta dos sectors:• Massís Asturià:
Rejoveniment del sòcol. Materials paleozoics. Relleu apalatxià en l’oest. Aflorament calcari en l’este (Pics
de Europa, amb las majors elevacions: Torre de Cerredo, Peña Vieja, Naranjo de Bulnes).
• Serralada Cantàbrica:
Es una serralada intermèdia. Sediments calcaris. Relleu juràssic.
2. Los vores muntanyoses de la Meseta
Serralada CantàbricaEsquema
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica
Serralada Cantàbrica: sectors
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica
Perfil topogràfic (O-E)
2. Los vores muntanyoses de la Meseta
Serralada Cantàbrica: sectors (geologia)
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica
Serralada Cantàbrica: sectors (geologia)
Zona oeste de la Serralada Cantàbrica, formada per materials paleozoics i rejovenida durant l’orogènesi alpina.
Peña Ubiña (Asturias) situada en una regió de plegaments i mantells, és el pic més elevat del Massís Asturià, amb 2.417 m
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica
Vista panorámica cap el SE de la Sierra de La Sobia i el Massís de Peña Ubiña
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica
Relleu apalatxià en la zona occidental d'Astúries
En la zona oriental de este sector (Massís Asturià), los Picos de Europa forman un gran afloramiento de calizas primarias.
Picos de Europa: Horcados Rojos
Picos de Europa: San Glorio
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica
Picos de EuropaPerfil geològic
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica
Las roques calcàries paleozoiques, d’origen marí, foren fracturades i desplaçades durant l’orogènesi hercínica (o varisca), fa uns 300 m.a., y després en l’alpina (50-30 m.a.)
Falles alpines
Falles hercinianes
Picos de EuropaMapa geológico
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica Calcàries
paleozoicas Falles
Bloques paleozoicos alargados, levantados por la orogènesi alpina
Naranjo de Bulnes o Picu Urriellu (2.519 m)Picos de Europa, C. Cantábrica
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica
Naranjo de Bulnes (Picu Urriellu)Picos de Europa, Serralada Cantàbrica
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica
Torre Cerredo (2.646 m)Picos de Europa, Serralada Cantábrica
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica
Picos de Europa
La zona oriental de la serralada Cantábrica (Montaña de Santander o Montaña Cantábrica) s’elevà per plegaments alpins.
Liébana (Cantabria).
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica
Relleus en l’est de Cantabria (Montaña de Santander o Montaña Cantábrica). Aquests cims estan formats per gresos, conglomerats i calcaris.
Castro Valnera (1717 m), vist des de la Badia de Santander
Fort relleu desenvolupat sobre
una alternança de calcàries i gresos en el Valle de Rolacías (marge esquerra de
l’Alto Asón).
Calcàries en el marge dret de la vall de l’Alto Asón.
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica
Vega de Comeya (Picos de Europa, Astúries): pòlie reblert de sediments quaternaris (més de 60 m)
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.2. Serralada Cantàbrica
Vall glaciar, amb la típica sección en “U”, en la vessant nord de la Serralada Cantàbrica (valle del Lago, Somiedo, Asturias)
2. 3. El Sistema Ibèric
• Serralada intermèdia• Materials secundaris• Afloraments del sòcol rejovenit• Dos sectors:
Sector nord: NO-SE; majors elevacions (Picos de Urbión); Sª de la Demanda (paleozoica); Sª del Moncayo (calcària).
Sector sud: Sector castellà: Sª d’Albarrasí
(paleozoica), Serranía de Cuenca (calcària).
Fossa de Calataiud. Sector aragonès: Sª de
Javalambre (calcària); Sª de Gúdar (calcària).
2. Los vores muntanyoses de la Meseta
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric
Unitats estructurals del Sistema Ibèric
Sector nord del sistema Ibèric.
Origen: elevació d’un bloc del massís Hespéric durant l’orogènesi alpina (estil germànic).
Materials paleozoics, coberts en algunes parts per materials sedimentaris més moderns.
Punts més elevats de la serralada.
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric
Picos de Urbión, en La Rioja.(2.235 m)
Sierra de la DemandaSistema Ibèric
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric
Falles
Roques paleozoiques
Roques mesozoiques
Materials del Quaternari
Estil tectònic germànic
Sierra de la DemandaSistema Ibèric
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric
MoncayoSistema Ibèric
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric
El Moncayo des de SaragossaSistema Ibèric
Sector interior o castellà del sistema Ibèric.
Serres d’Albarrasí, Montes Universales i Serranía de Cuenca.
Cobertura de material sedimentari mesozoic que recobreix el vell sòcol.
Serra de Albarrasí
Ciudad Encantada, en la Serranía de Cuenca
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric
Serra d’Albarrasí
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric
Els materials paleozoicos de la serra d’Albarrasí han originat un relleu apalatxià, amb direcció NO-SE, conseqüència de les pressions alpines.
Relleu apalatxià
Serranía de CuencaEstrecho del Horcajo
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric
Relleu càrstic
Serranía de CuencaHoces del Tajo
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric
Relleu càrstic
Serranía de CuencaBoniches (Cuenca)
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric
Relleu càrstic: solcs produïts per l’erosió i gelifracció diferencials.
Serranía de CuencaNaixement del Riu Cuervo (Afluent del Tajo)
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric Surgència.
Embalse de Balagueras (Teruel)Estrats calcaris durs en la part superiors.
El sector exterior o aragonés del Sistema ibèric
Serra de Gúdar (Maestrat) i Javalambre (Terol). Sector valencià: dirección NO-SE fins el Massís del Caroig (entre
Almansa, Ayora i Enguera), després de passar por la Serra de Martés.
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric
Serra de Javalambre
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric
Imatge de satèl·lit que mostra l'existència de falles de direcció NE-SO que fracturen els contraforts (estribaciones) del Sistema Ibèric, i que
produeixen una continuïtat estructural entre la serralada Litoral Catalana i las elevacions del nord de Castelló
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric
Serra d’en Celler Tossal d’en Canes Serra d’Irta
Mola d’Ares (1318 m), en el Maestrat. Sobre la mola, Ares del Maestrat
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric
Penyagolosa (1813 m): relleu en cuesta (cara est)
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.3. Sistema Ibèric
Maestrat Ares del Maestre
Albarrasí Serranía de Cuenca
2. 4. Sierra Morena
• Graó que separa la vall del Guadalquivir de la Meseta.
• Flexió fracturada pells esforços de las cordilleras Béticas.
• Materials paleozoicos.• Sierras: Madrona, Pedroches y
Aracena.
2. Los vores muntanyoses de la Meseta
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.4. Sierra Morena
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.4. Sierra Morena
Dibuix esquemàtic del graó de la vora meridional de la Meseta en Sierra Morena
Sediments del Miocè
Sierra MorenaPas de Despeñaperros
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.4. Sierra Morena
Sierra de AracenaLa gran flexió de Sierra Morena està fallada en molts punts.
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.4. Sierra Morena
2. Los vores muntanyoses de la Meseta2.4. Sierra Morena
Quarsita paleozoica, molt resistent a l’erosió
Fa uns 300 m.a., l'orogènesi herciniana elevà els materials que formen Sierra Morena, tot i configurant un relleu apalatxià amb la característica direcció NO-SE d’aquell moviment
MassísGalaicolleonés
MassísGalaicolleonés Serralada
CantàbricaSerralada
Cantàbrica
Sierra MorenaSierra
Morena
• Massís Asturià Picos de Europa
• Muntanya Cantàbrica
• Serra Segundera• Serra Cabrera• Los Ancares
• Relleu arrodonit• Falles
• Serra Madrona• Los Pedroches• Serra d’Aracena
• Relleu apalatxià / juràssic• Relleu càrstic• Relleu glaciar
amb
amb
Sistema Ibèric
Sistema Ibèric
• Sector nord: Demanda, Moncayo• Sector sud:
Sector castellà (interior)
Fossa de CalatayudSector aragonés (exterior)
amb
• Relleu apalatxià• Relleu càrstic• Estil germànic / saxonià
amb
Relleu apalatxià
2. Les vores muntanyoses de la MesetaVORES MUNTANYOSES DE
LA MESETAVORES MUNTANYOSES DE
LA MESETA
Formació
• Fosses prealpines contigües serralades alpines.
• Forma triangular i gairebé horitzontal.
• Conques de subsidència
Depressions:
• Depressió de l'Ebre
• Depressió del Guadalquivir
Potents sediments terciaris i quaternaris
3. Les depressions exteriors a la Meseta
DEPRESIONES EXTERIORES A
LA MESETA
DEPRESIONES EXTERIORES A
LA MESETA
Depressió de l'Ebre
Depressió de l'Ebre
Depressiódel Guadalquivir
Depressiódel Guadalquivir
• Peus de mont o raiguers (somontano): materials gruixos i durs
• Centre de la depressió: materials fins
• Mallos i foies• Relleu horitzontal: moles• Badlands
amb
amb
3. Les depressions exteriors a la Meseta
• Maresmes• Campiñas• Taules o Mesas• Tossals testimoni
(alcores)
3.1. Depressió de l'Ebre
• Paral·lela Pirineus.
• Antic Massís de l'Ebre.
• Dipòsits marins i continentals, més fins en el centre.
Formes de relleu: Peus de mont o raiguers: materials
gruixos duros.
Mallos i foies. Centre de la depressió: sediments
en capes horitzontals.
Calcàries Muelas o planes
Materials tous
Badlands
3. Les depressions exteriors a la Meseta
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
LeivaLogroño Riu Ebro
Burgos
Serralada
Ibérica
S. de Cantabria Pirineus
Orogènesi alpina: alçament Pirineus, Serralada Cantàbrica i Sistema Ibèric.
Aparició depressió coberta per un extens mar interior de més de 600 m. de profunditat.
C. Cantábrica
Sª. de la Demanda
Serralada
Costero-catalana
Burgos
Logroño
Riu Ebro
Pirineus
Sistema Ibèric
Sª. de Cantabria
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
ErosióErosió
Aigua Marina
Sedimentació
Riu
Peus de mont
Sediments gruixosSediments fins
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
S. de CantàbriaS. de la Demanda
Riu Tirón Riu Ebre
Estrats horitzontals (arenes, argiles, algeps i sals)
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
Rebliment conca amb sediments (15 m. a.)
Formació xarxa hidrogràfica: Ebre i afluents.
Procés en la vall alta de l'Ebre
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
Bloc-diagrama del sector central de la depressió de l'Ebre
Riu JalónPeu de
mont IbèricRiu
Ebro
Muelas
Riu Arba
Peu de mont
pirenaicRelleus
en cuesta
Riu Huerva
Riu Gállego
Formació terrasses fluvials.
Terrasses fluvials (Cudols)
Cerro Grañón (760 m) Dipòsit d’aigües (625 m)
Leiva (574 m)
Peña (675 m)
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
Corte de la depressió de l'Ebre en la zona de Leiva (La Rioja)
1
2
3
4
5
6
Localització de les terrasses (cudols)
Leiva
3
Tercer nivel de terrasses: cudols en el nivell del dipòsit d’aigües.
4
Cudols del tercer nivell de terrasses
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
Terraza colgada del río (cantos rodados)
Cuaternario
superficie de
contacto
Estrats horitzontals d’argiles, algeps i gresos, dipositats en el fons del mar interior del Terciari.
Terrassa fluvial penjada (cudols)
Quaternari
Superfície de
contacte
Suelo, recién formado
Cantos rodados de la terraza del río
Estratos horitzontals del terciarioEstrats horitzontals del Terciari
Sòl de recent formació
Cudols
En un mapa geológico es posible observar la evolución de un territorio como el del ejemplo que estamos siguiendo
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
Estratos horitzontals d’arenes (groc), margues i sals que es sedimentaren fa 30 m.a. en el mar interior al Miocè.
Al Norte (Sierra de Cantabria) i al Sud, (Serra de la Demanda), materials Mesozoics (blau) i Paleozoics, separats per falles i encavalcaments.
Dipòsits quaternaris (gris)
Sierra de Cantabria
Riu Tirón
Sierra de la Demanda
Huertas en la depressió de l'Ebre
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
Mola
Dipòsits en la depressió de l'Ebre
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
Peu de mont al peu de la serra de Guara (Huesca)
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
Mallos de Riglos
(Huesca)
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
Evolució de un relleu de mallos
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
Formació fractures verticulars i perpendiculars sobre superfície plana.
Actuació erosió sobre fractures.
Individualització torreons rocosos
Acció erosiva de l’aigua, amb arrodoniment final dels torreons.
Foia de Huesca
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
Foia de Huesca
Moles en la depressió de l'Ebre
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
¿A qué era geológica pueden corresponder los sediments de esta zona?
Mola de Borja
Mola de Borja (Zaragoza)
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
Mola del Morrón, serra del Moncayo i Peñas de Herrera
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
Xaragalls en las Bárdenas Reales (Navarra)
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.1. Depressió de l'Ebre
3.2. Depressió del Guadalquivir
• Paral·lala Serralades Bètiques.
• Sedimentació
• Materials argilososMaresmes
Campiñas
Taules
Tossals testimoni (alcores)
3. Les depressions exteriors a la Meseta
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir
El Guadalquivir en la serra de Cazorla
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir
El nacimiento del Guadalquivir en la sierra de Cazorla.Salto de Linarejos
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir
Campiña del Guadalquivir, entre Córdoba i Sevilla
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir
Campiña del GuadalquivirMesas del Guadalora
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir
Maresmes del Guadalquivir, restes de l’antic mar que cobria la depressió.
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir
Maresmes del GuadalquivirMapa general
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir
Maresmes del Guadalquivir.
Parque de Doñana, en l’extrem de la depressió del Guadalquivir.
3. Les depressions exteriors a la Meseta3.2. Depressió del Guadalquivir
DEPRESIONES EXTERIORES A
LA MESETA
DEPRESIONES EXTERIORES A
LA MESETA
Depressió de l'Ebre
Depressió de l'Ebre
Depressiódel Guadalquivir
Depressiódel Guadalquivir
• Peus de mont o raiguers (somontano): materials gruixos i durs
• Centre de la depressió: materials fins
• Mallos i foies• Relleu horitzontal: moles• Badlands
amb
amb
3. Les depressions exteriors a la Meseta
• Maresmes• Campiñas• Taules o Mesas• Tossals testimoni
(alcores)
Formació
• En la orogénesis alpina, al plegarse los materials depositados en fosses oceánicas, situadas entre macizos antiguos.
Unidades de relleu:
• Montes Vascos
• Pirineus
• Serralada Costero-Catalana
• Cordilleras Béticas
4. Les serralades exteriors a la Meseta
SERRALADES EXTERIORS A LA
MESETA
SERRALADES EXTERIORS A LA
MESETA
Muntanyes Basques
Muntanyes Basques
Sistemes Bètics
Sistemes Bètics
Roquissar calcari
• Aralar• Peña Gorbea
amb
4. Les serralades exteriors a la Meseta
PirineusPirineus SerraladaLitoral Catalana
SerraladaLitoral Catalana
• Zona axial paleozoica
• Prepirineus
Serralades interiors
Depressió intermèdia
Serralades exteriors
• Serralada litoral
• Depressió Intermèdia o Prelitoral
• Serralada Prelitoral
• Falles
• Activitat volcànica
amb
• Glaceres de vall i de circ
• Llacunes o ibons
• Serralada Penibètica
• Serralada subbètica
• Depressió intrabética
amb
• Mantells de corriment
• Foies• Badlands
amb
4.1. Muntanyes Basques
• Prolongació dels Prepirineus.
• Roquissar calcari.
• Altura escassa i formes suaus.
• Destaquen: Aralar y Peña Gorbea.
4. Les serralades exteriors a la Meseta
Sierra de
Aralar
Sierra de Aralar
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.1. Muntanyes Basques
Peña Gorbea
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.1. Muntanyes Basques
4.2. Pirineus
Estructura complexa:
• Zona axial:
Massís rejovenit
Roquissar paleozoic
Zona més alta i abrupta
Montes Malditos: Aneto, Monteperdido
• Prepirineus:
Materials secundaris (calcaris), dipositats en fossa.
Orogènesi alpina
Formes més suaves i baixes
Dues alineacions paral·leles:
Serralades interiors (Cadí, Cotiella)
Serralades exteriors (Guara, Montsec)
Depressió Intermèdia
Depressió margosa
Separa serralades interiors i exteriors del Prepirineu.
4. Les serralades exteriors a la Meseta
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus
Estructura dels Pirineus
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus
Litologia dels Pirineus
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus
Perfil topogràfic (N-S)
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus
Prepirineus: serra del Cadí
Prepirineus: Montsec d’Ares
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus
Pirineus: Aneto i Montes Malditos
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus
Valle de Pineta i massís calcari de Monte Perdido
(3.355 m)
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus
Pirineus: Els Encantats i l’Estany de sant Maurici
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus
Vall d’Ordesa (Pirineu aragonés)
Val d’Aran
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.2. Pirineus
4.3. Serralada Litoral Catalana
• Transformació de la zona oriental dels Pirineus.
• Separada dels Pirineus per falles
• Activitat volcànica (comarca d’Olot)
• Materials paleozoics (meitat nord) i calcaris (meitat sud)
• Dues alineacions:
Serralada litoral (Alts del Garraf)
Serralada prelitoral (Montseny, Montserrat)
• Depressió longitudinal, reblerta de sediments
4. Les serralades exteriors a la Meseta
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.3. Serralada Litoral Catalana
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.3. Serralada Litoral Catalana
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.3. Serralada Litoral Catalana
Subunidades del Sistema Litoral Català: perfil NO-SE
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.3. Serralada Litoral Catalana
Com s’explica la disposició dels diferents materials?
El Garraf, en la serralada litoral
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.3. Serralada Litoral Catalana
4.4. Serralades Bètiques
4. Les serralades exteriors a la Meseta
4.4. Serralades Bètiques
• Orogènesi alpina• Gran complexitat geològica• Serralada Penibètica
Paral·lela a la costa
Materials paleozoics
Sierra Nevada: Mulhacén, Veleta
• Serralada Subbètica
Interior
Materials secundaris de la fossa bètica
Mantells de corriment i plegaments al·lòctons
Serres: Grazalema, Ubrique, Cazorla
• Depressió Intrabètica
Foies (Ronda, Antequera, Guadix, Baza)
Badlands
4. Les serralades exteriors a la Meseta
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques
Orientació Serra de Cazorla
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques
Subunitats dels Sistemes Bètics
Estructura de un manto de corrimiento
Mantell de corriment: fenòmen tectònic en què vàries plaques estratigràfiques de materials rocosos es desplaça com a conseqüència de les pressions tectòniques encavalcant-se sobre altres superfícies. El material desplaçat es considerarà al·lòcton.
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques
Finestra Tectònica de Sierra Nevada: aflorament del nucli paleozoic
Sierra Nevada ha aflorat gràcies a que l’erosió sobre els mantells de corriment superposats permet observar el sòcol, prèviament cobert pels materials al·lòctons.
Sierra Nevada
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques
Pic del Mulhacén (3.478 m)
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques
Pic del Mulhacén (3.478 m)
Serralada Subbética: Serra de Cazorla
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques
Serralada Subbètica: Serra de Segura
Vista de la ciutat de Guadix y del rebliment sedimentari de la conca de Guadix-Baza
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques
Crestes calcàries en la Serra Mariola (Alacant): Montcabrer (1390 m)
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques
Crestes calcàries en la Serra Mariola (Alacant): Penya Peons
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques
Serra d’Aitana (Alacant), de
estructura subbética
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques
Sierra d’Oriola (Alacant),
d’estructura penibètica
4. Les serralades exteriors a la Meseta4.4. Serralades Bètiques
SERRALADES EXTERIORS A LA
MESETA
SERRALADES EXTERIORS A LA
MESETA
Muntanyes Basques
Muntanyes Basques
Sistemes Bètics
Sistemes Bètics
Roquissar calcari
• Aralar• Peña Gorbea
amb
4. Les serralades exteriors a la Meseta
PirineusPirineus SerraladaLitoral Catalana
SerraladaLitoral Catalana
• Zona axial paleozoica
• Prepirineus
Serralades interiors
Depressió intermèdia
Serralades exteriors
• Serralada litoral
• Depressió Intermèdia o Prelitoral
• Serralada Prelitoral
• Falles
• Activitat volcànica
amb
• Glaceres de vall i de circ
• Llacunes o ibons
• Serralada Penibètica
• Serralada subbètica
• Depressió intrabética
amb
• Mantells de corriment
• Foies• Badlands
amb
• Abascal Altuzarra, F. et al., Geografía, Santillana, 2009.
• Alonso, J.L., Martínez Abad, I. y García-Ramos, J.C., «Nota sobre la presencia de una sucesión cretácica en el Massís de Las Ubiñas (Serralada Cantàbrica). Implicaciones tectónicas y geomorfológicas», Geogaceta, nº 43, Sociedad Geológica de España, 2007, pp. 47-50
• Alonso, J.L., Pulgar, J.A. y Pedreira, D., «El relleu de la Serralada Cantàbrica», Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, 2007 (15.2) pp. 151-163.
• AsturMet, Meteorología y montaña del Principado de Asturias (foro)
• Benito, A. y Pérez-González, A., «Las superficies erosivas de los páramos en el sector NE de la Cuenca del Duero y sus implicaciones en la ambexión neógena Duero-Bureba», Boletín Geológico y Minero, nº 116 (4), 2005, pp. 351-360.
• Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web)
• Calvente, L., Banco de fotografías e imágenes de montaña, paisaje y turismo de la Comunidad Valenciana y España
• Centro Nacional de Información Geográfica, Cartografía didáctica
• Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero
• Daza, M., Migueldaza.com. Blog & Photos
• Del Pozo, J., Geografía de España (blog),
• Estrabón. Geografía de España (web)
• Geoiberia, La Serralada Bética y el parque natural Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas
Referències
• Gómez Velasco, J. y Alonso Chavarri, I., Apuntes sobre la Geología de Leiva (ppt)
• Google Maps
• Gutiérrez Baena, S., Geografía de España (web)
• Instituto Geográfico Nacional, Cartoteca
• ---------------, Iberpix
• Instituto Geológico y Minero de España, Mapa Geológico de España 1:200.000
• Meléndez de la Hoz, M. (coord.), Guía de visita del Parque Nacional de los Picos de Europa, Ministerio de Medio Ambiente, O.A. Parques Nacionales, 2001.
• Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003
• Piñera, J., Fotografía de montaña (web)
• Pirineus3000
• SANCHIZ TORRES, Sergi (web) http://www.slideshare.net/sergisanchiz
• Sarrión Torres, F.J., Flora y vegetación de líquenes epífitos de Sierra Madrona – Valle de Alcudia (Ciudad Real): relaciones amb el estado de ambservación de sus bosques, UCM, Madrid, 2001.
• Vera, J.A., «Geología de la Serralada Bética», Geoalicante. Geología de Alacant (web), Universidad de Alacant, 2004?
• Viquipèdia
• Wikipedia
• Urrutia, J., Mendikat. La biblia de las montañas… (web)
Referències