Post on 29-Jul-2015
LA REFORMA A LA FICCIÓ
És una xerrada sobre la ficció, extreta de la ficció i que definitivament és ficció tota ella, fins al punt que potser demà ens despertarem sense saber si l’hem somniat. Benvinguts a la màgia.
Intervencions
Començarem amb el joc del
1517
JA PODEU OBRIR EL SOBRE
• Bé, algunis heu tingut més sort, d’altris potser menys....
En tot cas, pels que teniu monedes d’or... Si us hi fixeu, l’or no és massa bo... De fet no és or, que és xocolata (un anacronisme, ho sé), però és que aquesta moneda representa el que realment significava el diner a aquella època.
EL DINER
• Amb el diner no és poden comprar ordinadors, teles, mòbils: no n’hi ha.
• Amb el diner es compra alguna cosa de parament per la llar, alguna cosa de vestir (sense marques), combustible i menjar....
151731 D’OCTUBRE
Martin Luther, penja les 95 tesis a la porta de l’Abadia del Castell de Wittenberg
Comença la Reforma
La Reforma a Espanya
Arrela a Valladolid i Sevilla. És durament reprimida per Felip II.
(1557 ..... 1560)
Des de llavors, no se’n parla més fins el 1868, a excepció de petits brots, sempre reprimits.
La Reforma a la ficció. Erasmus, la ideologia Papa Leon X, la sobèrbia
Luther: la rebel·lió, Lucas Cranach
1523, Hans Holbien el jove
Raffaello Sanzio,Galeria Uffici, Florencia
La Reforma a la ficció.
Acte de Fe, Francisco Ricen Llatíci,
1653
Fragment de les 95 tesis, en llatí
GENERALITATS• Reforma, no Contrareforma• Ull! els amagats/censurats
• Hi ha ficcions sobre el fet històric de la Reforma, ni ha que tracten la seva influència en la història.
• Cal separar entre Autors i obres protestants
Uniformitat Catòlica / diversitat protestant
FICCIÓ ÉS....
• Cinema, teatre• Literatura, periodisme,
documentals
Però hi ha més.....
Què més pot ser ficció?
FICCIÓ ÉS....
• Cinema, teatre• Literatura, periodisme,
documentals• Pintura• Escultura• Arquitectura• Música • Fins i tot... La cuina... el vestir...
• i... La manipulació d’un text
Característiques generals
• Línies sòbries• Cap decoració• No hi ha imatges, (es permeten per ensenyar).
• Temàtica relativament lliure
En contrast, el catolicisme “crea” el barroc
• Molt carregat• Dedicació a Déu, màrtirs i sants
“Veedor del Sant Ofici”
Al segle XVI, hem de parlar fonamentalment de música religiosa.
La música protestants és més tradicional, dedicada a una litúrgia molt diferent a la Catòlica, i cal recordar la preocupació de Luter perquè els textos religiosos fossin entenedors pel poble.
El mateix Luther Arnold von Bruck
Johann Sebastian Bach
Música
Georg Friedrich Händel
PINTURA A Espanya, Goya (1746-1828), atacava el Sant
Ofici, amb sòrdides escenes del procés inquisitorial, encara que no sempre eren fidels a la realitat es consideren testimonis de les obsessions de la Inquisició.
A França: Louise Moillon
Literatura.• Primera ficció: la (mala)utilització dels
textos d’en Luter en benefici d’un col·lectiu.
• A Espanya, des de 1868, la literatura comença la seva particular “Reforma”: Una crítica a certes actituds i modus vivendis, a l’Espanya rància, fosca, hipòcrita: “rates d’església”.
Dos autors i dues generacions que destaco
• Benito Pérez Galdós• Rosalía (no publicada en vida)
• Fortunata y Jacinta
• Leopoldo Alas “Clarín” • La Regenta
• Generació del 98, generació del 27• Quasi tots els autors es posicionen en la crítica.• Es consolida la crítica.
El HerejeMiguel Delibes
• Auto de fe Valladolid
• Tractament històric global
• Descripció de la vida quotidiana de l’època
Un afegitó: novel·la en català
• Ens parla dels hugonots (protestants Calvinistes de França) que són perseguits a partir de 1785.
• Final sorpresa
Les set aromes del món
CinemaLa cinta blanca• Reflecteix la
duresa i violència del poble protestant,
violència invisible, silenciosa però molt dura.
• Els protagonistes són exemple dels qui es serviria al nazisme més endavant.
INGMAN BERGMAN
El setè segellLes supersticions
Fanny i AlexandreEl rigor, el càstig,
La violència com a virtut
Un exemple, un joc• Ara veurem un clip de vídeo de tres minuts.
• El joc es tracta que preneu nota de totes les al·lusions que trobeu a la filosofia de la Reforma (No confessió, sacerdoci universal...)
• El premi? doncs la satisfacció d’haver-los trobat. i el gaudi d’aquets tres minuts
CONCLUSIÓLa ficció és pot utilitzar per modelar el
pensament de la gent, també com una manera de denuncia evitant les censures.
Però jo us en proposo una altra, més personal relacionada amb tres personatges claus de
l’època moderna:Colom, Gutenberg i Luther.
Té a veure en un punt en comú entre els tres.
CONCLUSIÓLa ficció és pot utilitzar per modelar el
pensament de la gent, també com una manera de denuncia evitant les censures.
Però jo us en proposo una altra, més positiva i relacionada amb tres personatges claus de
l’època moderna:Colom, Gutenberg i Luther.
Té a veure en un punt en comú entre els tres.
TOTS TRES VAREN CREURE EN EL SEU PROJECTE I VAN ARRISCAR MOLT
LLUITEU PEL VOSTRE SOMMI
Quin pot ser aquest punt?
I especialment dedicat a
Ferran Carreño, Itu
Que sempre està al costatD’en Lluís (i em treu a passejar).
Dedicat als companys d’Humanitats, grup de tarda
Informació de contacte
Lluís Parera
Blogs.uab.cat/lluisuni
lluisprivat@hotmail.com
609.922.789